---
--- Mestre de professió, militant de la CNT i home d'acció al servei dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Després del desenllaç de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a França on, després del seu pas i fugida d'un camp de concentració, es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc. Des d'aquella data, va començar a teixir una organització de guies i passadors que treia persones d'Espanya per les muntanyes pirinenques. D'aquesta manera va facilitar la sortida a (i de) França a centenars de persones a canvi d'armes i de diners per a la lluitar contra Franco. En produir-se la invasió alemanya de França, el Grup Ponzán posa en 1941 la seva organització al servei de la xarxa Pat O’Leary, la més àmplia i important xarxa d'evasió, informació i correu al servei de la resistència i els aliats entre 1940 i 1944. Ponzán entaula així relació amb els serveis secrets aliats, anglesos, francesos i belgues, en línia amb el seu pla d'actuació antifranquista, qüestió aquesta que no va ser acceptada pel consell General del Moviment Llibertari a l'exili, pel que va ser desautoritzat orgànicament. La labor del Grup Ponzán dins de l'organització Pat O’Leary es va centrar majoritàriament a recollir aviadors aliats que queien en sòl francès, ocultar-los i facilitar-los una residència, procurar-los roba, menjar, assistència mèdica i documentació falsa, perquè després de creuar els Pirineus poguessin regressar a territori aliat via Portugal i Gibraltar. A l'abril de 1943 va ser detingut en Tolosa de Llenguadoc i posat en mans de la Gestapo. Encara que a l'hora de classificar-lo es recorre a l'apel·latiu d'home d'acció, Ponzán no tenia les condicions físiques que normalment se suposen a aquests homes, la miopia que li va valer el sobrenom del Gafotas és representativa de les seves limitacions físiques. Van ser l'astúcia, la intel·ligència i el rigor intel·lectual els quals li van permetre sobreviure i ser eficaç en un món tèrbol d'espies i agents dobles. No anava armat i quan el van detenir no va oposar resistència. Quan Tolosa de Llenguadoc estava pràcticament rendida a l'avanç aliat, concretament dos dies abans que els alemanys abandonessin la ciutat, la Gestapo el va treure de la presó i el va afusellar a Buzet-sud-Tarn, un bosc de les afores de Tolosa de Llenguadoc, al costat d'unes cinquanta persones més, a les quals van calar foc després de disparar-los. Va ser reconegut i condecorat a títol pòstum pels governs i exèrcits de França, Anglaterra i Estats Units. --- |