---
Francisco
Portales Sirgado (1871-1941)
El 10 de maig de
1871 neix a Zahínos (Badajoz, Extremadura, Espanya) el mestre anarquista i
anarcosindicalista Francisco Portales Sirgado. Sos pares es deien Juan Portales,
inspector d'educació, i Catalina Sirgado, mestra. Seguí la professió de sos
pares i després de treure's el títol, el 22 de setembre de 1889, va ser nomenat
mestre interí de la escola de Zahínos –dos dies abans havia renunciat a l'acta
de regidor de l'Ajuntament per incompatibilitat de càrrecs. En 1902 fou un dels
fundadors de la Societat Civil «El Progreso de Labradores y Granjeros», que
s'encarregava d'organitzar i gestionar la propietat comunal del veïnatge –en 1885
els pagesos del poble havien comprat en subhasta finques desamortitzades–,
societat en la qual ocupà diversos càrrecs en la junta directiva fins 1907,
incloent la vicepresidència en 1905. Entre 1902 i 1906 va ser nomenat regidor i
l'1 de juliol de 1909 va ser elegit alcalde, funció que exercí novament entre
l'1 de gener de 1910 i desembre de 1911. El 3 de juny de 1914 va ser jutjat a
Jerez de los Caballeros (Badajoz, Extremadura, Espanya) per «detenció arbitrària».
En 1919 ocupà la plaça de mestre interí a Santas Martas (Lleó, Castella,
Espanya) i en 1922 exercí a l'escola de Sesnández de Tábara (Zamora, Castella,
Espanya). Sa companya fou Luisa Casamar Portales, amb qui va tenir 14 infants,
encara que no suraren tots; aquests tingueren una educació moderna i avançada a
la seva època, i tots tingueren idees progressistes, militant en el moviment
llibertari tres d'ells (Juan, Luis i Suceso Portales Casamar). Quan esclatà la
Revolució, seguint l'exemple de sos tres infants llibertaris, el 28 de juliol
de 1936 s'afilià al Sindicat Únic d'Ensenyament de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i l'1 d'octubre de 1938 a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Entre novembre de 1936 i abril de 1937 fou delegat de la CNT en la Comissió
Provincial d'Abastaments de Guadalajara (Castella, Espanya) i també va
col·laborar en una comissió creada per a defensar el patrimoni artístic
provincial. Després del triomf franquista, va ser detingut a finals de 1939 a
Carrascosa de Henares (Guadalajara, Castella, Espanya) i se li va prendre
declaració jurada, on va afermar la seva militància llibertària, a Yélamos de
Arriba (Guadalajara, Castella, Espanya), on exercia de mestre. Va ser reclòs
primer a la presó de Brihuega (Guadalajara, Castella, Espanya) i després a la
de Guadalajara, on es va instruir el procés contra ell i se li va voler
implicar en uns assassinats comesos a la presó de Guadalajara. El 27 de maig de
1940 va començar el procés i se li va acusar de militar en la CNT i la FAI, de
portar la gorra anarquista, d'ensinistrar sa filla Suceso Portales Casamar en
l'ús d'armes de foc, d'escorcollat cases i de confiscar mobiliari per a la seva
oficina, tot això deixant de banda la seva feina de mestre. El 26 de juny,
després de separar-lo definitivament de la seva professió de docent, va ser
condemnat en consell de guerra per «auxili a la rebel·lió militar» a 20 anys,
pena que va ser commutada per la de 12 anys i un dia i enviat a la presó de
Guadalajara. El 10 de març de 1941 es va ordenar el seu trasllat, juntament amb
altres sis presos, al penal de l'illa de San Simón, a la ria de Vigo (Galícia).
Durant la conducció en corda de presos, va ser ingressat com a reclús en
trànsit a la presó de Valladolid (Castella, Espanya), on el 18 de març de 1941 Francisco
Portales Sirgado va morir. Segons l'autòpsia del metge de presons va morir per
«col·lapse cardíac a causa d'una insuficiència mitral», però diversos
testimonis afirmaren que va ser assassinat d'una pallissa propinada per estar
ensenyant a llegir altres presos. Va ser enterrat, sense coneixement de sa
família, el 18 de març a la fossa comuna dels pobres (parcel·la 89) del
cementiri municipal d'El Carmen de Valladolid. En 2018 sa família demanà la
seva exhumació per a ser enterrat dignament.
---
Francisco
Portales Sirgado amb sos alumnes de l'escola de Zahínos (1915)
---
Francisco
Portales Sirgado amb sa família (1928)
---
---