---
Ludovic
Pradier (1885-1972)
El
30 de setembre de 1885 neix a
Ledenon (Llenguadoc, Occitània) l'anarquista i
anarcosindicalista Ludovic
Barthélémy Pradier. Sos pares es deien Cyr Marie
Médéric Pradier, propietari, i Suzanne Philomène
Cécile Vaillant. Començà a militar en el moviment
llibertari quan tenia 15
anys i freqüentà els il·legalistes Jules Bonnot,
Alexandre Jacob i Marius
Trevant, formant part de l'escamot il·legalista del Grup
Anarquista d'Arles
(Vallespir, Catalunya Nord), especialitzat a robar els trens de
mercaderies a
l'estació de Tarascó. Quan li arribà l'edat
militar, fou detingut per
insubmissió. Durant els anys vint participà activament,
amb J. Gadeau, Raoul
Raynaud, Mourgues, Candy i altres, en el Grup Anarquista de Nimes
(Llenguadoc,
Occitània) i fou un habitual a la tribuna en les reunions
públiques
organitzades per la Unió Anarquista (UA), com ara per l'amnistia
i la guerra
del Marroc (29 de gener i 29 de juny de 1921, 16 de gener de 1926); el
4 de
novembre de 1926 participà en un míting amb Jean Mathieu
Jisca (René Ghislain). Representà l'UA en la
manifestació unitària del 21 d'agost de 1927 i en el míting unitari de dos dies
després, celebrats a Nimes per protestar contra l'execució dels militants
italoamericans Sacco i Vanzetti. Durant els anys trenta creà a Nimes un grup
anarquista amb André Prudhommeaux i col·laborà en Les Cahiers de «Terre Libre». A partir de 1935, amb Gélestin
Barrial i Prudhommeaux, fou un dels responsables del Comitè Anarcosindicalista
de Nimes i participà en les campanyes de suport i d'ajuda a la Revolució
espanyola i en la creació en 1937 de la Secció de Nimes de Solidaritat
Internacional Antifeixista (SIA), secció que presidí. Poc abans de la II Guerra
Mundial, el domicili que compartia amb sa companya, Yvonne Raymond, fou objecte
de vigilància policíaca i va ser inscrit a la llista dels «anarquistes
francesos perillosos per a la seguretat nacional». Quan esclatà la guerra no
fou mobilitzat, però va ser detingut per la policia del govern d'Édouard Daladier
i tancat al camp de concentració de Sent Paul (Llemosí, Occitània), on tindrà
com a company de detenció Nguyá»…n Sinh Cung (Ho
Chi Minh). Durant l'Ocupació, participà en la Resistència al Midi amb els
grups guerrillers d'espanyols. Durant la postguerra, fou president de SIA de
Nimes i prengué part, amb Yves Chapus, en la creació de la Secció Francesa de
la Confederació Nacional del Treball (CNT). El 25 de novembre de 1956, amb
Raymond Beaulaton, Louis Gallet, Fernand Robert i Guy Badot, entre d'altres,
fundà a Brussel·les (Bèlgica) l'Aliança Obrera Anarquista (AOA) i col·laborà en
el seu òrgan d'expressió, L'Anarchie.
També fou membre de Libre Pensée. El novembre de 1970 participà en la
Conferència Anarquista Internacional que se celebrà a Torí (Piemont, Itàlia).
En els seus darrers anys fou membre actiu de la CNT-F i president degà de SIA.
Ludovic Pradier va morir el 29 d'octubre de 1972 a l'hospital de Nimes
(Llenguadoc, Occitània) i fou enterrat el 2 de novembre.
---
D'esquerra
a dreta: Ludovic Pradier, Raymond Beaulaton, Louis Laurent i Madeleine
Beaulaton. Trobada de l'AOA (Lamotte-Beuvron, 1967) [CIRA-Lausana]
---
D'esquerra a dreta: Madeleine Beaulaton, Ludovic Pradier i Hirayama Fusako. Conferència Anarquista Internacional (Torí, 10 de novembre de 1970) [CIRA-Lausana]
---
Necrològica de Ludovic Pradier apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 16 de novembre de 1972
---