---
Clara
Prat Coll (1897-1970)
El
18 de desembre
de 1897 neix a Sant Ferriol (Garrotxa, Catalunya) l'anarcosindicalista
Clara
Prat Coll. Sos pares es deien Josep Prat, carreter, i Maria Coll, i
tenia
quatre germans (Dolors, Joan, Josep i Rita). Nascuda
en un família pobra molt creient, quedà òrfena de
mare i la seva vida, de
naturalesa malaltissa, a més de sord-muda, restà lligada
a la de sa germana
petita Dolors Prat Coll, destacada militant anarcosindicalista. Es va
criar amb
sa família a Ripoll (Ripollès, Catalunya), on
milità en la Confederació
Nacional del Treball (CNT). En 1936, amb el triomf franquista,
passà a França amb
sa germana Dolors i l'infant de cinc anys Carlos Fernández
Medrano, refugiat
madrileny que la família tenia acollit. Ambdues van ser
internades al camp de
concentració de Magnac-Laval (Llemosí, Occitània).
El febrer de 1940 el govern
francès ordenà que retornessin a l'Espanya franquista les
dones i els infants
no acompanyats per un familiar masculí. Carlos va ser reclamat
per sa família
madrilenya i elles dues tornaren a Ripoll. Davant la imminència
de la seva
detenció, Dolors aconseguí escapar i, després de
dos mesos amagada a Barcelona,
passà, el 15 de maig de 1940, a França, travessant
clandestinament els Pirineus
per Prats de Molló (Vallespir, Catalunya Nord). Clara va ser
enviada a treballar de minyona, gairebé com a esclava, a
un mas de Vallfogona de Ripoll (Ripollès, Catalunya). Finament,
en 1953, sa
germana aconseguí que passés a França i que les
dues germanes es poguessin
reunir. Clara Prat Coll va morir el 20 de setembre de 1970 al seu
domicili de
Tolosa (Llenguadoc, Occitània) i va ser enterrada tres dies
després al
cementiri d'aquesta localitat.
---
D'esquerra
a dreta: Clara Prat Coll, Dolors Prat Coll i Carlos Fernández Medrano.
Camp de
concentració de Magna-Laval (1940)
---
Necrològica
de Clara Prat Coll apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 15 de novembre de 1970
---
---