---
Fermín
Pujol Araus (1919-1998)
El 6 de maig de
1919 neix a Barcelona (Catalunya)l'anarcosindicalista i resistent antifeixista
Fermín Manuel José Pujol Araus –algunes fonts citen erròniament com a nom
vertader el de José Nadal Artigas. Sos
pares es deien Constantino Pujol Alastruey, comerciant de roba a Sabadell (Vallès
Occidental, Catalunya), i Andrea Araus Ruiz. Militant de la Confederació
Nacional del Treball (CNT), quan el cop militar feixista de juliol de 1936
s'enrolà, a disgust de sa família, en la «Columna Durruti» i després passà a la
26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, on fou
responsable polític d'una brigada. En 1937 va ser ferit a Montenegrillo, front
de Madrid (Espanya). El 17 de febrer de 1939, quan el triomf franquista era un
fet, passà pel Pertús (Vallespir, Catalunya Nord) a França amb la 26 Divisió i
va ser internat al camp de concentració d'Argelers. Sis mesos després aconseguí
fugir amb son germà Constantino Pujol Araus (Constant) i altres companys. Arribà a Lió (Arpitània) i a
Saint-Étienne (Forez, Arpitània) treballà en una mina de carbó. Quan esclatà la
II Guerra Mundial, per evitar ser mobilitzat, embarcà amb alguns companys al
Marroc. A Casablanca va ser detingut per les autoritats franceses i obligat a
allistar-se en la Legió Estrangera a Algèria. Quan l'armistici del 22 de juny
de 1940 es trobava a Dakar (Senegal, Àfrica Occidental Francesa) i, amb altres
companys, desertà portant-se l'armament. Després de gairebé un mes fugint i de recórrer
4.000 quilòmetres a peu, a Brazzaville (Congo, Àfrica Equatorial Francesa)
s'integrà en l'exèrcit de la França Lliure, amb el qual lluità al Sudan, a
Síria, al Líban i sobretot a la batalla de Bir-Hakeim (Líbia) enquadrat en la
XIII Brigada Mitja de la Legió Estrangera, on hi havia molts espanyols,
destacant-se en la defensa de la retirada del VIII Exèrcit britànic. Després
del desembarcament aliat al Nord d'Àfrica, desertà i s'integrà en el Cos Franc
d'Àfrica, batalló irregular format per 3.000 homes comandat pel coronel Joseph
Putz, exmembre de les Brigades Internacionals en la guerra civil espanyola.
Entre el desembre de 1942 i el 7 de maig de 1943 combaté contra el Deutsches
Afrikakorps (DAK, Cos Alemany d'Àfrica) d'Erwin Rommel a Tunísia. Un cop
dissolta la unitat, s'integrà, juntament amb nombrosos espanyols, com a sergent
en la III Secció de la II Divisió Blindada (II DB) organitzada pel general Philippe
Leclerc de Hauteclocque. Després d'un temps d'instrucció a Sabrata (Líbia) i Témara
(Marroc), va ser traslladat a Anglaterra. Participà amb la IX Companyia (La Nueve; de 160 homes, 146 eren
exiliats espanyols) de la II DB el 8 d'agost de 1944 en el desembarcament de
Normandia i en les lluites durant quatre dies amb la IX Divisió Panzer a Écouché
(Normandia, França), on resultà ferit al cap i son germà Constant mort.
Posteriorment, el 24 d'agost de 1944, fou dels primers membres de les forces
aliades que penetraren amb el capità Raymond Dronne al París insurgent. Més
tard va fer la campanya d'Alsàcia –ferit a Châtel-sur-Moselle (Lorena, França)–,
amb l'alliberament d'Estrasburg, i d'Alemanya, de Munic (Baviera, Alemanya)
fins al «Niu de l'Àguila» d'Adolf Hitler a Berchtesgaden (Baviera, Alemanya). Condecorat
amb la Creu de Guerra amb Palmes, el juliol de 1945 va ser desmobilitzat,
després d'haver rebutjat anar a lluitar amb la II DB a la guerra d'Indoxina –«Els
indoxinesos no m'havien fet res», declarà. Instal·lat a París, treballà a la
fàbrica Renaul-Billancourt. Tractat de «poc estranger» per un capatàs, li va
trencar una pala al cap; convocat per la direcció, i gràcies a la intervenció
d'un cap de personal, exmembre de la II DB, només va ser canviat de taller i
continuà durant 30 anys treballant a la casa Renault. Casat amb Amalia Almazán
Díaz, amb qui tingué una filla que va morir amb quatre anys, pensà retornar a
la Península en 1978, després de la mort del dictador Francisco Franco, però
finalment restà a França, ja que l'Espanya d'aleshores res tenia a veure amb
l'Espanya que ell havia conegut. Un cop jubilat, s'establí amb sa companya a
Argentré (Països del Loira, França). Fermín Pujol Araus va morir el 24 de juny
de 1998 al Centre Mèdic de La Fontaine au Bac de Le Bignon-du-Maine (Països del
Loira, França). El seu testimoni va ser recollit per Evelyn Mesquida en el
llibre La Nueve. Los españoles que
liberaron París (2008), posteriorment traduït al francès.
---
Fermín
Pujol Araus després de la batalla de Châtel-sur-Moselle
---
Fermín
Pujol Araus davant la tomba de son germà Constant a Écouché
---
Part
de «La Nueve» durant el seu entrenament a Anglaterra
---
---