---
Miguel
Quintana Peñalver (1917-2009)
El 30 d'octubre de
1917 neix a Castelló de la Plana (Plana Alta, País Valencià) l'anarquista,
anarcosindicalista i resistent antifeixista Miguel Fernando Quintana Peñalver, conegut com La Bruja i Perolero.
Sos pares es deien Miguel Quintana Sos i Ana María Peñalver Pascual.
Fill de pagesos, no va assistir gaire a l'escola, encara
que llegí El Quijote, i va fer feina
al camp. Durant la Revolució espanyola treballà en l'expedició de taronges en
una col·lectivitat agrícola. Després de la caiguda de Terol el febrer de 1938
va ser mobilitzat en l'Exèrcit republicà, en una brigada de la División «Carlos
Marx», i va ser enviat al front de Terol com a agent d'enllaç. En la seva
companyia va ser anomenat La Bruja,
per la seva facilitat de desaparèixer i aparèixer en altres llocs. El març de
1938 participà en el contraatac republicà de Balaguer al front d'Aragó. El
gener de 1939, quan el triomf feixista era un fet, creuà els Pirineus pel
Pertús i va ser tancat als camps de concentració de Sant Cebrià, Argelers i,
més tard, a Elna. Patí el camp disciplinari de Gignac, a prop de Montpeller, i
el novembre de 1942 va ser traslladat a Clarmont d'Erau, d'on pogué fugí. Acabà
fent feina de pagès per a l'organització alemanya «Todt» a la comarca d'Agde. El
maig de 1943, arran d'un sabotatge ferroviari, pogué fugí i s'incorporà al
maquis antinazi de Lodeva, actuant com a enllaç entre França i la Península i
participà en l'alliberament de Montpeller com a membre del grup guerriller
llibertari de Manuel Serrano Aguilar dins de les Forces Franceses de l'Interior
(FFI). Després de l'Alliberament organitzà la Confederació Nacional del Treball
(CNT) a Lodeva i el maig de 1945 assistí, en representació de la Federació
Local d'aquesta localitat, al I Congrés de la CNT en l'Exili celebrat a París.
Amb altres companys, establí la primera base d'operacions de la guerrilla
antifranquista al mas La Soranguera, a Prats de Molló (Vallespir, Catalunya
Nord), per actuar a la Península, i que sobretot va ser utilitzada pel grup de
Francesc Sabaté Llopart (Quico). A
començaments dels anys seixanta va ser detingut per les autoritats franceses
pel seu activisme antifranquista i desterrat a Grenoble. Després s'establí a
Lodeva, on treballà en el conreu d'oliveres; en els anys setanta va ser nomenat
secretari de la Federació Local de la CNT d'aquesta localitat. En 1984 el seu
testimoni va ser present en el documental Contra
viento y marea, de Richard Prost; aquest mateix any intervingué en el
llibre 1944, les dossiers noirs d'une
certaine résistance. Trajectoires du fascisme rouge. En 1994, ja ancià,
participà com a figurant en la pel·lícula de Ken Loach Tierra y Libertad,
però durant la filmació, en desacord amb el guió
sobre les col·lectivitats, va fer tres dies de vaga. Sa companya
fou Aurélie Justine Michel. Miguel Quintana Peñalver va
morir
l'1 de gener de 2009 a l'Hospital de Lodeva (Llenguadoc,
Occitània) i va ser enterrat el 5 de
gener al cementiri d'aquesta localitat. El 28 de juny de 2008 es va
inaugurar l'Escola
Llibertària Miguel Quintana en un mas que aquest tenia a l'antic
camí de
Ribesalbes a Castelló.
---
Miguel
Quintana Peñalver (a la dreta) amb Ramon Gaya (Boca Torta).
Alliberament de Montpeller (agost de 1944)
---
Miguel
Quintana Peñalver
---
---