radresa

---

Floreal Radresa Isgleas (1946-1997)

L'11 de novembre de 1946 neix a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) l'artista plàstic (dibuixant, pintor, escultor, il·lustrador, etc.), escenògraf, antiquari, agitador cultural i anarquista Floreal Radresa Isgleas, conegut com Flo. De família anarquista, era nét del destacat anarcosindicalista Francesc Isgleas Piarnau (Panxo) i fill de Domingo Radresa Castelló (Mingo) i de Flora Isgleas Alsina. Nasqué, cresqué i es formà en l'exili llibertari francès. En 1945 havia nascut son germà major Helios –aquest esdevindrà escriptor, poeta, editor i bibliotecari– i en 1949 sos pares se separaren, i els germans es criaren amb l'àvia. En 1960 partí amb sa mare i son nou company, Enric Adroher Pascual (Gironella), cap a Brussel·les (Bèlgica), on estudià Belles Arts i es dedicà al dibuix i a la fotografia. Sa família era molt amiga de l'artista Josep Bartolí Guiu i en 1966 marxà cap a Barcelona (Catalunya), on treballà al taller de son germà, l'escenògraf Joaquim Baroltí Guiu, que feia decorats per a teatres i cabarets, entre ells «El Molino», i les carrosses de la cavalcada de les festes de la Mercè barcelonines. En aquesta època també estudià per les tardes a l'Escola Massana de Barcelona. Després d'un temps a Roses (Alt Empordà, Catatalunya), en 1974 s'instal·là definitivament a la casa familiar de Palafrugell (Baix Empordà, Catalunya) i, amb Modest Cuixart Tàpies, Jordi Goncé Mellgren i Josep Martinell Bruguera, animà el món artístic i intel·lectual de la població. A Vulpellac (Forallac, Baix Empordà, Catalunya), muntà amb sa companya Jöelle Lemmens, restauradora d'obres d'art, una botiga de mobles antics que restauraven ells mateixos. A finals de 1976, amb Miquel-Dídac Piñero Costa (Bombetes), creà el grup d'afinitat anarquista «Tramuntana», que en 1980 s'adherí a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El juliol de 1977 participà activament en les Jornades Llibertàries Internacionals del Parc Güell i del Saló Diana de Barcelona. En 1979 va fer la seva primera exposició a Brussel·les. Aquest mateix 1979, després d'una intensa activitat com a antiquari, va fer nombroses exposicions a la Península. Formà part de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (Gironès, Catalunya) i fou un dels reorganitzadors de la Federació Local de Palafrugell de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Participà activament en el moviment ecologista llibertari, especialment en la defensa en 1979 dels aiguamolls empordanesos. Com a pintor i artista plàstic es pot qualificar d'expressionista, però molt influenciat pel seu pensament revolucionari i llibertari –s'autodefinia com a «guerriller del color» i entenia la pintura «com a un crit de rebuig». En 1982 regentà, amb sa companya, un restaurant a Monells (Baix Empordà, Catalunya), on cuinava ell i del qual era assidu la intel·lectualitat catalana d'aleshores. En 1993 il·lustrà amb gravats el llibre Mouvement perpetuel, d'Alain Gheerbrant, i en 1993 Memòries d'un burgès i d'un proletari, de Francisco Candel Tortajada i Enric Vila Casas. Entre les seves obres podem destacar Afusellament, Au nom de peuple, Campanades a mort, La Diva, Dos figures, L'exili, Fats Waller, Fin du cauchemar, Góngora, Homenatge a Bartholdi, Homenatge a Buñuel, Homenatge a Mèxic, Ice Cream, Ma bonne chair, Max Estrella, Minotauro, Philosophe de cafè, Pianista, Puig Antich, Sacerdote, Snyper, Soy rubio, soy guapo, soy superior, La Televisió, Tribuna, Vella fumant, Vella plorant, Bòsnia, etc. S'han realitzat diverses exposicions antològiques de les seves pintures i escultures: Girona (Casa de Cultura, 2005), Barcelona (Museu d'Història de Catalunya, 2003 i 2006) i Palafrugell (La Galeria, 2009; Biblioteca de Palafrugell, 2017). Floreal Radresa Isgleas va morir a conseqüència d'un infart sobtat el 4 de maig de 1997 a l'Hospital de Palamós (Baix Empordà, Catalunya) i va ser incinerat al cementiri de Collserola. En morir, el grup anarquista «Tramuntana» passà a anomenar-se «Tramuntana Floreal», en el seu record. Una plaça de Palafrugell porta, des de 2009, el seu nom (Plaça de Floreal). Sa companya, Jöelle Lemmens, amb qui tingué una filla (Maïa), s'encarrega de preservar la seva memòria.