---
Giuseppe
Raffaelli (1892-1984)
El 30 de gener de
1892 neix a La Soggetta di Cerreto (Montignoso, Toscana, Itàlia) l'anarquista
Giuseppe Raffaelli. Sos pares es deien Romualdo Raffaelli i Maria Chioni.
Pedrapiquer a les pedreres de Carrara (Toscana, Itàlia), quan encara era
adolescent s'adherí al moviment anarquista, esdevenint un fervent propagandista
de les idees llibertàries. Va fer el servei militar durant la Gran Guerra. En
1921 fou un dels organitzadors dels «Arditi del Popolo» de Montignoso, on
s'adheriren una seixantena de militants antifeixistes (anarquistes, socialistes
i comunistes), que poc després hagueren de fugir a les muntanyes. El juliol de
1921 va ser greument ferit a Cerreto durant una topada amb un escamot feixista
i els carrabiners. Fou, amb l'anarquista Giuseppe De Freo, en 1921 l'autor, amb
música d'un cant militar d'artilleria, de l'himne dels «Arditi del Popolo» Figli dell'Officina, encara molt popular;
la peça va ser composta a Viareggio (Toscana, Itàlia), al domicili de De Freo,
amic de la infància, on s'havia refugiat escapant dels grups feixistes. El maig
de 1923, fugint de la persecució dels escamots feixistes, passà a França. A les
poblacions provençals de Niça, on va romandre entre 1923 i 1928, i d'Antíbol,
on visqué entre 1928 i agost de 1936, treballà en diverses professions (paleta,
pedrapiquer, pagès, electricista, etc.). El 12 de gener de 1927 va ser detingut
per la policia per possessió d'una pistola i condemnat a una multa. Es va veure
implicat en el robatori d'una joieria i va ser detingut a Toló (Provença,
Occitània) per robatori en una oficina notarial. El 26 de març de 1927 va ser
fitxat per la Prefectura de Massa Carrara (Toscana, Itàlia), posant de relleu
la seva «pèssima conducta moral i política», la seva «intensa activitat
antinacional i antifexista» i les seves relacions amb l'anarquista Alberto
Meschi. Inscrit en la llista de persones a detenir de la Policia i en el
registre de la policia ferroviària de fronteres, en 1933 va ser afegit al
registre de «terroristes amb capacitat de cometre atemptats amb explosius». El
17 d'agost de 1936, arran de l'aixecament feixista a Espanya, passà a Barcelona
(Catalunya) i s'enrolà en la «Columna Italiana», de majoria anarquista, en la
mateixa brigada de Libero Battistelli, comandada pel republicà Mario Angeloni. El
24 d'octubre de 1936 va ser ferit per l'esclat d'una granada a Tardienta, al
front d'Aragó, i va ser hospitalitzat quatre mesos a Barcelona i, segons
algunes fonts, enviat el 24 de febrer de 1937 a París (França) per continuar
les cures. El 26 de febrer de 1937 retornà a Niça, sense documentació i ferit, i
després s'establí oficialment a Antíbol (Provença, Occitània). Després de la
rendició de França a les tropes alemanyes, el 17 de gener de 1942 va ser
detingut a Antíbol pel govern col·laboracionista del mariscal Henri Philippe
Pétain i l'endemà internat al camp de vigilància especial de Vernet. L'octubre
de 1942 el cap del camp li va semblar favorable el seu alliberament en
considerar-lo «simpatitzant comunista». El 14 de gener de 1943 va ser extradit
a Itàlia i interrogat per la Prefectura de la Policia de Massa (Toscana,
Itàlia). El 15 de febrer de 1943 se li va assignar confinament per cinc anys
per «combatent antifranquista a Espanya» i deportat a l'illa de Ventotene.
L'agost de 1943, arran de la caiguda de Benito Mussolin, recobrà la llibertat i
participà en la resistència. Durant la postguerra creà el Grup Anarquista «Né
Dio, né padrone» de Montignoso i prengué part en el congrés constitutiu de la
Federació Anarquista Italiana (FAI), que se celebrà el setembre de 1945 a
Carrara. Participà activament en la FAI i representà el Grup Anarquista «Né
Dio, né padrone» de Montignoso en els congressos de Liorna (Toscana, Itàlia),
d'abril de 1949, d'Ancona (Marques, Itàlia) de desembre de 1950, i en les
conferències nacionals de Pisa (Toscana, Itàlia), de desembre de 1959, i de
Senigallia (Marques, Itàlia), de desembre de 1962. Arran del Congrés de la FAI
de Carrara de novembre de 1965 sembla que s'acostà a les posicions dels Gruppi
d'Iniziativa Anarchica (GIA, Grups d'Iniciativa Anarquista), en desacord amb la
tendència organitzativa. El 19 de desembre de 1965 assistí al Congrés de Pisa,
convocat pels dissidents i on van ser invitats els companys i els grups que
havien rebutjat les decisions del Congrés de Carrara i el nou «pacte
associatiu» de la FAI. Giuseppe Raffaelli va morir el 2 de febrer de 1984 a
Montignoso (Toscana, Itàlia).
---
Giuseppe
Raffaelli
---
Giuseppe
Raffaelli parla davant el monument a Emilio Canzi. Amb la bandera Guglielmo
Viaggi
---
Giuseppe
Raffaelli en un congrés anarquista en els anys setanta
---
---