--- Hiratsuka
Raichō (1886-1971) El 10 de febrer de
1886 neix al barri de Kōjimachi de Tòquio (Japó) l'escriptora, pensadora,
periodista, feminista, pacifista i anarquista Hiratsuka Haru (Hiratsuka és el
llinatge), més coneguda com Hiratsuka
Raichō, o simplement Raichō,
encara que va fer servir altres pseudònims (Okumura
Haru, Hiratsuka Haruko i Hiratsuka Haru). Nascuda en una família
benestant, era la filla menor de tres germanes. Sos pares es deien Hiratsuka
Sadajirō, fill d'un samurai i alt funcionari en l'Auditoria de Comptes del
Govern Meiji, i Tokugawa Tsuyu, dotada per a la música i la dansa, però que no
pogué exercir per la prohibició masclista de la societat nipona. Havia nascut
amb les cordes vocals febles i va tenir problemes per parlar des de la
infància. Després de ser cridada en una llar molt estricta, encara que
occidentalitzada, i de fer estudis primaris, fet reservat només a les classes
altes, en 1903 es matriculà a l'Escola d'Economia de la Universitat Femenina
del Japó i es va veure influenciada pels corrent de la filosofia europea
contemporània, que va saber compaginar amb el budisme zen, pensament que sempre
practicà des de l'individualisme i la meditació. També va estar molt
influenciada per l'escriptora feminista Ellen Key, de qui va traduir algunes de
les seves obres al japonès, i també va traduir Casa de nines d'Henrik Ibsen. En 1908 va intentar suïcidar-se, a
les muntanyes de Shiobara (Tochici, Kantō, Honshū, Japó), juntament amb Morita Sōhei,
professor seu, casat, i deixeble del novel·lista Natsume Soseki, que havia
conegut al «Keishū Bungakakai» (Societat Literària per a Dones Extraordinàries),
grup d'estudis sobre literatura de dones organitzat per l'escriptor i traductor
Ikuta Chōkō; aquest escandalós intent de shinjū
(doble suïcidi amorós) de dues persones ben educades, que palesà la seva
relació amorosa, per a alguns «platònica», despertà la crítica generalitzada i
la marcà com a dona «rebel» i «inconformista». Després d'aquest episodi,
conegut com «Incident de Shiobara», la «Keishū Bungakakai» va ser dissolta. Un
cop es va graduar d'Economia Domèstica en la universitat, va treballar a temps
parcial de taquígrafa per a finançar-se classes particulars de literatura
anglesa i de clàssics xinesos. En aquesta època entrà en l'Escola Narumi de Dones,
on, a principis de 1911, fundà, per recomanació d'Ikuta Chōkō, amb altres
companyes (Yasmochi Yoshiko, Mozume Kazuko, Kiuchi Teoko, Nakano Hatsuko i Hideko
Fukuda), la societat «Seitōsha», que volia promoure la creativitat literària
entre les dones i edità, a partir de setembre de 1911, Seitō, també anomenada Bluestocking, primera revista literària japonesa dirigida únicament per dones i
dirigida a les dones. La revista feia referència al grup intel·lectual femení
Bluestocking Society, que sorgí a l'Anglaterra del segle XVIII, on es debatien
temes relacionats entre les dones i la literatura. Va ser en aquest moment que
adoptà el pseudònim de Raichō
(Ocell del Tro). En els seus escrits denunciava la pèrdua de la independència
espiritual de les dones al llarg de la història i reivindicava la revolució
femenina, tractant temes aleshores tabú, com ara el dret al vot, la sexualitat
femenina, el lesbianisme, la virginitat, l'avortament, la maternitat, la
prostitució, els matrimonis concertats, les agressions masclistes, el
patriarcat, etc. En aquesta revista també col·laboraren Yosano Akiko i Yoshiya
Nobuko, entre altres. La publicació donà lloc a un gran debat en la societat
japonesa, dividida entre defensors i detractors de la revista, i va ser
censurada en diferents ocasions. La resposta de determinats sectors va ser tan
violenta que el seu domicili va ser contínuament apedregat i algunes de les seves
col·laboradores van ser acomiadats dels seus respectius lloc de feina. Els
detractors d'aquesta publicació definiren les seves seguidores de Dones Noves com a un insult i elles
s'apropiaren del qualificatiu com a un honor. L'última etapa de la revista fou
dirigida per l'anarcofeminista Noe Itō, que li donà un caire molt més
anarquista i radical, i deixà de publicar-se el febrer de 1916. Mentrestant, en
1914 Hiratsuka Raichō inicià una relació amorosa amb l'artista Okumura Hiroshi,
amb qui tingué dos infants fora del matrimoni, els quals registrà amb orgull
com il·legítims, encara que la parella es casà en 1941 per a no comprometre el
futur de sos fills. En 1920, després de realitzar una investigació sobre les
condicions laborals de les dones a les fàbriques tèxtils de Nagoya (Aichi, Chūbu,
Honshū, Japó), decidí fundar, molt influenciada pels moviments feministes
europeus, amb les activistes Ichikawa Fusae i Oku Mumeo, la Shin Fujin Kyōkai (Assemblea
de Dones Noves), per a reivindicar el sufragi femení, i editaren la revista Josei Domei (Aliança de les Dones). S'ha
de tenir en compte que des de 1900 estava prohibit a les dones afiliar-se a
qualsevol organització política, així com assistir a reunions feministes;
aquesta llei va ser abrogada en 1922 i Josei
Domei va tenir molt a veure en aquesta resolució. També atià el moviment
cooperativista, puntal de la reforma social contra el sistema capitalista. En
aquesta època col·laborà en la revista anarquista Fujin Sensen (Dones a la Línia del Front) i formà part de la Lliga
de Dones Proletàries. Partidària del moviment eugenèsic de caire llibertari,
portà a terme una campanya controvertida per a prohibir que els homes amb
malalties venèries poguessin casar-se; aquesta campanya, que incidia molt en
l'efecte perjudicial de les malalties venèries en la «raça» japonesa, va ser titllada
per alguns de «racista». En 1938, en plena guerra sinojaponesa, quan l'Estat
japonès va exercir un control més dur sobre la societat i la carestia de la
vida augmentà, es traslladà amb sa família al camp, on es va fer vegetariana i
es dedicà a fer de pagesa, reivindicant l'anticonsumisme absolut. Durant la II
Guerra Mundial abandonà una mica la militància, a causa de la tuberculosi de
son company, i es dedicà, a més de a l'agricultura, a organitzar conferències i
a escriure. Després de la guerra, en plena Guerra Freda, s'acostà, sense
militar, al Partit Comunista Japonès (PCJ) i destacà pel seu compromís amb el
moviment per la pau. En 1950, amb l'escriptora Nogami Yaeko i tres membres del
moviment feminista japonès, l'endemà del desencadenament de la guerra de Corea,
viatjà als EUA per a presentar davant la secretària d'Estat nord-americana Dean
Acheson una proposta de pau, advocant per un Japó neutral i pacifista. En 1951,
arran d'un tractar de pau entre 48 nacions no comunistes, denuncià l'ocupació
d'Okinawa i la presència militar nord-americana al Japó. La seva lluita pels
drets de les dones la portà a fundar en 1953, amb Nogami Yaeko i Chiriro
Iwasaki, la Nihon Fujin Dantai Rengokai (Federació Japonesa d'Organitzacions de
Dones), que dirigí fins a la seva mort. També fou vicepresidenta de Women's
International Democratic Federation (WIDF, Federació Democràtica Internacional
de Dones), responsable de la World Mothers Conference (Conferència Mundial de
Mares) i membre del Commitee of Seven for World Peace (Comitè dels Set per la
Pau Mundial). L'octubre de 1962 va crear l'Associació de Dones del Nou Japó.
Durant sa vida va escriure més de quaranta llibres, alguns d'ells prohibits per
l'Estat nipó. En 1970 se li va diagnosticar un càncer a la vesícula biliar i
conscient que li quedava poc temps de vida, continuà en la lluita fins el
darrer moment i va escriure les seves memòries en quatre volums, que titulà Genshi,
josei wa taiyō de atta (Al començament, la dona era el Sol), que era
l'encapçalament de la revista Seitō. Hiratsuka
Raichō va morir el 24 de maig de 1971 al barri de Sendagaya de Tòquio (Japó) i
va ser enterrada al cementiri de Shunjuen de Kawasaki (Kanagawa, Kantō, Honshū,
Japó). --- Hiratsuka
Raichō --- Hiratsuka
Raichō i altres companyes en el segon curs a la Universitat Femenina del Japó
(1904). De dreta a esquerra: Nagata, Kobayashi, Hiratsuka Raichō i Ichihara --- Reunió
de la «Seitōsha» al domicili de Iwano Kiyoko al barri de Sugamo de Tòquio
(primavera de 1916). De dreta a esquerra: Hiratsuka Raichō, Yasumochi Yoshiko,
Araki Ikuko, Nakano Hatsuko, Iwano Kihyoko i Kobayashi Katsuko --- Hiratsuka
Raichō i Okumura Hiroshi --- Hiratsuka
Raichō i Okumura Hiroshi en la mateixa sessió fotogràfica --- Hiratsuka
Raichō i Okumura Hiroshi, amb son fill Atsubumi i sa filla Akemi, al seu
domicili del barri de Sendagaya de Tòquio (ca. 1923) --- Hiratsuka
Raichō (1949) --- Hiratsuka
Raichō (ca. 1955) --- Hiratsuka
Raichō --- Hiratsuka
Raichō fotografiada per Asahi Shimbun (27 d'octubre de 1962) --- Portada
de la traducció anglesa de les seves memòries --- --- |