---
Severino
Rappa (1866-1945)
El 23 d'octubre de
1866 neix a Andorno Cacciorna (Piemont, Itàlia; actual Andorno Micca) el
delineant, dissenyador i gravador xilògraf i litògraf anarquista Severino Rappa,
també conegut com Séverin Rappa. Sos
pares es deien Lorenzo Rappa i Rosa Calzio. Aprengué l'ofici d'escultor en
fusta amb Antonio Tosi De Regis a l'Escola Professional de Biella (Piemont,
Itàlia). Diplomat en ebenisteria amb vint anys, emigrà a Suïssa, on milità
activament en el moviment anarquista de Lugano (Ticino, Suïssa). Cap el 1891, fugint
de la repressió, passà a França. Establert a Lió (Arpitània), el 28 de març de
1892 va ser detingut en una agafada. En 1892 vivia al número 89 del Faubourg Saint
Antoine de París, on tenien lloc reunions de companys anarquistes, com ara Guglielmo
Guzzina, Dionigi Molagoli i Molina. El 29 de març de 1892 se li va decretar la
seva expulsió de França, juntament amb molts altres companys, i es va refugiar
a Londres (Anglaterra), amb sa companya Clémence Maréchal, militant anarquista
parisenca, residint al número 38 de Cleveland Street. En 1894 el seu nom figura
en un llistat d'anarquistes establert per la policia ferroviària de fronteres.
El gener de 1894, a Londres, a proposta d'Alexandre Cohen, s'oferí per adoptar
la nina Sidonie, filla de l'anarquista condemnat a mort Auguste Vaillant, però
finalment Sébastien Faure restà com el seu tutor legal. Entre 1894 i 1898
col·laborà amb il·lustracions en el periòdic anarquista L'Anonymat, publicat a Londres per Luigi Parmeggiani. A finals de
novembre de 1894, segons un informe d'un confident, després d'haver mostrat les
seves distàncies a les idees anarquistes més extremistes, havia estat
apallissat a cops de bastó per Émile Pouget. En 1895 tenia com a companya
Clémentine Salvant (Clémentine Gaillard),
antiga amant de Jean Raoux, que l'havia trobat en una estada a Buenos Aires (Argentina).
El 21 de desembre de 1899 el seu decret d'expulsió de França va ser suspès i
revocat el 20 de novembre de 1903. A començament de segle començà a estudiar
amb l'escultor Alexandre Charpentier. En aquesta època entrà en contacte amb el
crític artístic anarquista Félix Fénéon, amb qui va fer una gran amistat i li
va presentar Henri Matisse. En 1906 exposà, sobretot figures i retrats, en
diverses galeries artístiques i en el Saló dels Independents. A finals de març
de 1908, després d'exposar al Saló dels Independents, marxà cap a Biella, on
exposà un àlbum de dibuixos, fet que va ser ressenyat en la publicació
anarquista Il Risveglio. El març de
1909 exposà, amb destacats artistes (Odilon Redon, Auguste Renoir, Théo van
Rysselberghe, etc.), al XVI Exposició de «La Libre Esthétique» de Brussel·les
(Bèlgica) i l'abril d'aquell any mostrà algunes obres al Saló de la Societat
Nacional de Belles Arts, essent elegit el juny de 1910 membre numerari associat
en pintura d'aquesta institució. Entre 1911 i 1912 publicà dibuixos en la
revista Dessins et Bois Gravés. Entre
el 3 i el 20 de juny de 1914 exposà 150 dibuixos, retrats (René Bazin, Richard
Bloos, Pierre Christophe, Félix Fénéon, Gustave Geffroy, Louis Lumet, Albert
Marque, Andrée Mégard, Jacques Richet, etc.) i estudis a la galeria «J. Chaîne
et Simonson» de París, mostra que va ser molt lloada per la premsa. Entre 1923
i 1925 il·lustrà Le Bulletin de la Vie
Artistique amb retrats de diversos artistes (Claude Anet, Gustave Geffroy,
Maximilien Luce, etc.). Severino Rappa va morir el 8 d'abril de 1945 a
l'Hospital Cochin de París (França).
---
Foto
policíaca de Severino Rappa (1894)
---
Severino
Rappa (1938)
---
---