---
José
Rasal Río (1908-1984)
El 18 d'octubre –algunes
fonts citen erròniament gener– de 1908 neix a Biscarrués (Osca, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista
José Lucas Rasal Río, conegut com Casildo.
Fill d'una família pagesa, sos pares es deien José Rasal
Borau i María Río
Torralba, i era el quart de cinc germans. Militant de la
Confederació Nacional
del Treball (CNT), quan feia el servei militar al Regiment
Galícia Núm. 19 de
Jaca (Osca, Aragó, Espanya), participà en l'aixecament
republicà engegat el 12
de desembre de 1930 pels capitans Fermín Galán
Rodríguez i Ángel García
Hernández; després del fracàs de la temptativa, va
ser reclòs i posteriorment
enviat a Tetuan (Protectorat Espanyol al Marroc), on va ser alliberat
en 1932.
Durant la guerra civil va ser milicià en la «Columna
Durruti» i després en la
26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República
espanyola. En 1939, amb el
triomf franquista, passà a França i va ser internat en
diversos camps de
concentració. Posteriorment passà per les Companyies de
Treballadors Estrangers
(CTE). El juny de 1940 va ser capturat per l'exèrcit alemany i,
després d'un
temps a l'Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), el 8 d'agost
d'aquell
any va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (Alta
Àustria,
Àustria), sota la matrícula 3.405. A Mauthausen va ser
destinat, amb altres dos
espanyols (Ramón Bargueño i José Puig), al Bunker,
on va ser testimoni dels
assassinats comesos pels nazis a les cambres de gas. Després de
l'alliberament
del camp per les tropes aliades el 5 de maig de 1945 pesava 20 quilos.
Amb
Manuel Caballero Domínguez, salva la vida de la nina jueva Helga
Weissová i sa
mare, que quedaren desemparades després de l'alliberament del
camp. De bell nou
a França, s'instal·là primer a Auloron
(Aquitània, Occitània) i després a Pou,
on treballà en la construcció. Milità en la
Federació Local de Pau de la CNT i
en la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics
(FEDIP), de la qual
en els anys seixanta fou secretari de la Zona IV (Dordonya, Òlt
i Garona,
Gironda, Landes, Pirineus Atlàntics). A França es
casà amb Isidora Salcedo,
amb qui no tingué descendència. José Rasal
Río va morir el 28 de març de 1984 al seu domicili de
Pau (Aquitània, Occitània).
---
Notícia
sobre José Rasal Río publicada en el periòdic d'Osca La Tierra del 21 d'agost de 1932
---
Veïns
de Biscarrués (anys trenta). D'esquerra a dreta: José Rasal Río, Manolo Corral,
Julio Torralba, Joaquín López i Vicente Aso
---
José
Rasal Río (quart per l'esquerra) en la boda de sa neboda María Ángeles Martínez
Rasal (21 de juny de 1958)
---
Necrològica
de José Rasal Río apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 8 de maig de 1984
---
---