---
Antonio Raya González (1916-1942)
Pel 1916 neix a Bobadilla (Màlaga, Andalusia, Espanya) –segons
altres cap el 1914 a Güéjar Sierra (Granada, Andalusia, Espanya)– el militant
anarquista i guerriller antifranquista Antonio Raya González –el segon llinatge
també citat erròniament Díaz–, conegut com El Raya. Quan encara no tenia
15 anys i treballava com a aprenent de llanterner, s'afilià al Sindicat
Metal·lúrgic de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Granada i durant
els anys de la II República espanyola destacà com a militant dels grups d'acció
de les Joventuts Llibertàries i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI),
participant en accions de guerrilla urbana i en diversos aixecaments
llibertaris (1931, gener i desembre de 1933, etc.). Fou membre dels escamots
que intentaren assassinar el torero a cavall feixista El Algabeño, que
havia assassinat uns treballadors al parc de María Luisa de Sevilla; i dels que
assassinaren el 21 d'octubre de 1933 el sindicalista groc José Silva i
l'administrador del penal d'El Puerto de Santa María José Ortiz Guzmán (El
Carrero) el 10 de novembre de 1933, fet pel qual va ser detingut juntament
amb Francisco Mérida Luque i José Ortiz Guzmán. L'11 d'agost de 1935
intervingué, amb altres companys (Julio Francisco Moreno Sedeño, Emilio Cañete
Jiménez, Jacinto Saldaña Vázquez i Miguel Bernal León), en l'atracament a mà
armada a Málaga de Manuel Morilla Blanco, cobrador de l'administrador de finques
urbanes Miguel Alcalá. El juliol de 1936, arran de l'aixecament feixista, formà
part dels grups de defensa confederal i fundà la Columna Confederal «La que
siempre rayó» («Columna Raya»), que s'establí el seu quarter general en un cortijo
d'Antequera i combaté al front de Màlaga fins el seu enfonsament. En una classe
pràctica de com funcionava una granada Laffite
a Antequera, l'aparell esclatà i fou ferit a la cara, perdent l'ull esquerre.
Després fou nomenat comissari de la 88 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la
II República espanyola a Pozoblanco i a Extremadura. En 1939, després del
triomf franquista, decidí continuar la lluita, primer a les serres malaguenyes,
on organitzà guerrilles rurals i urbanes que arribaven a actuaren a Màlaga,
Còrdova i Madrid, disfressat de legionari o de capellà, i a partir de juny de
1941 a la zona malaguenya, granadina i gaditana (Zafra, Sandoval, Mínguez,
Tiznote, Moya, Márquez, etc.), realitzant tota mena de sabotatges, accions de
represàlies a falangistes i delators, segrests, expropiacions econòmiques, etc.
Executà un caporal de la Guàrdia Civil al Café del Gallo de Màlaga, per ser un
dels responsables de la mor de sa mare. El 24 de gener de 1942 el seu grup
atracà la Delegació Municipal de Cerilles i Fòsfors de Granada i el 6 d'abril
l'escorxador municipal, per posteriorment fer un cop a l'empresa Constructora
Internacional. Arran d'un Ple Regional d'Andalusia de la CNT i delatat pel
company detingut Tiznote, part del grup guerriller d'El Raya va ser
interceptat i el 12 de juny de 1942 tirotejat per la policia al seu lloc de
reunió, una barberia de la plaça de Mariana Pineda de Granada; en aquesta acció
resultaren morts els guerrillers Antonio Moya i José Ávila, i Cecilio Salazar
resultà ferir, encara que fou posteriorment detingut, ben igual que Enrique
García i José Esteban. Un poc més tard, el 22 de juny de 1942, Antonio Raya
González fou ferit amb dos trets al tòrax en una emboscada parada a la taberna
Vílchez de la Plaza Nueva de Granada (Andalusia, Espanya) que freqüentava,
morint en el seu trasllat a l'Hospital San Juan de Dios. El guerriller Juan Sandoval Fernández
que li acompanyava, resultà detingut. La companya d'El Raya, Victoria
Vila Varela, fou germana dels també anarcosindicalistes Salvador i Manuel. Amb
Bernabé López Calle fou un dels guerrillers anarquistes més audaços
d'Andalusia.
---
Antonio Raya González
---
Notícia
de la detenció d'Antonio Raya González apareguda en el periòdic Heraldo
de Madrid de l'11 de novembre de 1933
---
Antonio
Raya González, al centre de la foto, amb altres companys guerrillers
---
Remenbrança d'Antonio Raya González per Bernardo López publicada en el periòdic parisenc Nervio del setembre de 1958
---