---
Jaime Rebelo (1900-1975)
El 22 de desembre de 1900 neix a Setúbal (Setúbal, Portugal) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Jaime Rebelo. Sos pares van ser Leopoldina Amélia i Gonçalo Rebelo. Pescador i mariner d'ofici, de jove s'adherí a la Confederació General del Treball (CGT), de la qual fou un dels màxims responsables a Setúbal. Visqué la major part de sa vida al barri de Cacilhas, deixant una part de sa família a Almada. Com a militant anarcosindicalista, fou un dels animadors, amb Francisco Rodrigues Franco, de l'Associação de Classe dos Trabalhadores do Mar (Associació de Classe dels Treballadors del Mar) de Setúbal, més coneguda com la «Casa dos Pescadores» (Casa dels Pescadors), fins a la seva destrucció el 28 de maig de 1926 arran del cop d'Estat del general Gomes da Costa, i de la qual aconseguirà salvaguardar importants documents. En 1931, a conseqüència de l'anomenada «Vaga dels 92 dies», fou detingut i torturat per la Policia Internacional i de Defensa de l'Estat (PIDE) de la Dictadura Nacional. Durant els interrogatoris que la policia política l'infligí, va arribar a tallar-se la llengua amb les seves pròpies dents per evitar parlar i denunciar els companys. Arran d'aquest esdeveniment, l'escriptor Jaime Cortesão li dedicà un dels seus poemes més bells, el Romance do Homen da Boca Fechada (Romance de l'Home de la Boca Tancada). Aquest poema circulà clandestinament durant tota la dictadura salazarista i fou publicat en 1937 en el periòdic comunista Avante, que buscava amb això reforçar una política de Front Popular a Portugal. Un cop lliure i víctima de constants persecucions, emigrà a Espanya. Afiliat a l'anarcosindicalista Confederació Nacional del Treball (CNT), durant la Revolució espanyola formà part de les milícies confederals i comandà una unitat que va combatre al front meridional. Amb el triomf feixista a Espanya, passà a França. Després tornà a Portugal on continuà lluitant contra la dictadura de l'Estat Nou, guanyant-se la vida a partir de 1968 com a corrector del periòdic A República, al costat del també anarquista Francisco Quintal. Després de la Revolució dels Clavells del 25 d'abril de 1974, presidí la primera Assemblea General de la restituïda Casa dels Pescadors i participà en la constitució de la Cooperativa Editora «A Batalha», exercint de corrector honorífic del periòdic A Batalha, òrgan de la CGT. Membre actiu del Moviment Llibertari Portuguès (MLP), ajudà son vell company Francisco Quintal en la creació del periòdic A Voz Anarquista, edital pel Centre de Cultura Llibertària d'Almada. Jaime Rebelo va morir el 7 de gener de 1975, al costat de sa companya dels últims anys Eloísa, a Almada (Setúbal, Portugal). César Oliveira li dedicà l'estudi «Jaime Rebelo: um homem para além do tempo», publicat el març de 1995 en la revista Historia. Al barri de São Julião de Setúbal una avinguda porta el seu nom.
---
Jaime Rebelo
---
Avenida Jaime Rebelo «O homem da boca cerrada» (placa antigua)
---
Avenida Jaime Rebelo «O homem da boca cerrada» (placa actual)
---
Romance
do Homem da Boca Fechada
---
-
Quem é esse homem sombrio
Duro
rosto, claro olhar,
Que
cerra os dentes e a boca
Como
quem não quer falar?
–
Esse é o Jaime Rebelo,
Pescador,
homem do mar,
Se
quisesse abrir a boca,
Tinha
muito que contar.
---
Ora
ouvireis, camaradas,
Uma
história de pasmar.
---
Passava
já de ano e dia
E
outro vinha de passar,
E o
Rebelo não cansava
De
dar guerra ao Salazar.
De
dia tinha o mar alto,
De
noite, luta bravia,
Pois
só ama a Liberdade,
Quem
dá guerra à tirania.
Passava
já de ano e dia…
Mas
um dia, por traição,
Caiu
nas mãos dos esbirros
E
foi levado à prisão.
---
Algemas
de aço nos pulsos,
Vá
de insultos ao entrar,
Palavra
puxa palavra,
Começaram
de falar
-
Quanto sabes, seja a bem,
Seja
a mal, hás de contá-lo,
-
Não sou traidor, nem perjuro;
Sou
homem de fé: não falo!
-
Fala: ou terás o degredo,
Ou
morte a fio de espada.
-
Mais vale morrer com honra,
Do
que vida deshonrada!
---
- A
ver se falas ou não,
Quando
posto na tortura.
-
Que importam duros tormentos,
Quando
a vontade é mais dura?!
---
Geme
o preso atado ao potro
Já
tinha o corpo a sangrar,
Já
tinha os membros torcidos
E os
tormentos a apertar,
Então
o Jaime Rebelo,
Louco
de dor, a arquejar,
Juntou
as últimas forças
Para
não ter que falar.
-
Antes que fale emudeça! -
Pôs-se
a gritar com voz rouca,
E,
cerce, duma dentada,
Cortou
a língua na boca.
---
A
turba vil dos esbirros
Ficou
na frente, assombrada,
Já
da boca não saia
Mais
que espuma ensanguentada!
---
Salazar,
cuidas que o Povo
Te
suporta, quando cala?
Ninguém
te condena mais
Que
aquela boca sem fala!
---
Fantasma
da sua dor,
Ainda
hoje custa a vê-lo;
A
angústia daquelas horas
Não
deixa o Jaime Rebelo.
Pescador
que se fez homem
Ao
vento livre do Mar,
Traz
sempre aquela visão
Na
sombra dura do olhar,
Sempre
de boca apertada,
Como
quem não quer falar.
---
Jaime Cortesão
---
---