---
Josep
Robusté Parés (1900-1981)
El 2 de maig
–algunes fonts citen erròniament l'1 de maig– de 1900 neix a Valls (Alt Camp,
Catalunya) el periodista i militant anarquista i anarcosindicalista Josep
Robusté i Parés, conegut com Xel i
que va fer servir el pseudònim José
Redena Mallet. Sos pares es deien Joan Robusté i Josepa Parés. Fill d'una
família carlista, en 1916 es traslladà a Barcelona (Catalunya) i a l'any
següent ja va ser desterrat a Osca (Aragó, Espanya) per les seves activitats
llibertàries. En 1921 va ser enviat a fer el servei militar a Melilla, però va
fugir i es va refugiar a París (França), on treballà de comptable i es va integrar
en els grups d'anarquistes exiliats. Durant la nit del 16 al 17 de desembre de
1922, amb altres companys (Vicente Barriendos, Josep Domenech, Josep Foix, José
Tardes i Pere Torres), assaltaren a mà armada la sala de jocs del Cafè du
Balcon de Puègserguièr (Llenguadoc, Occitània) amb la finalitat de fer-se amb
els diners del bacarà; en aquest atracament resultà mort David Ferrand,
propietari de l'establiment, que sembla que va ser assassinat per una venjança,
i ferit un dels jugadors. Detinguts a la frontera de Cervera (Rosselló,
Catalunya Nord), van ser processats i condemnats el 5 de maig de 1923 a
Montpeller (Llenguadoc, Occitània) per l'Audiència d'Erau a diferents penes de
presó. Condemnat a vuit anys de treballs forçats, va ser deportat a la Guaiana
Francesa –algunes fonts citen Bata (Guinea Equatorial)–, on va romandre sis
anys. Retornà a Catalunya i l'abril de 1931 fou un dels fundadors del Sindicat
de Treballadors Industrials de Valls, que posteriorment s'adherí a la Confederació
Nacional del Treball (CNT), i va ser nomenat vicesecretari del Sindicat Únic de
Valls i delegat al Comitè Regional de Catalunya de la CNT. En aquesta època
milità en diversos grups anarquistes i es relacionà força amb la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI). Assistí com a membre del Comitè Regional de Catalunya
a III Congrés de la CNT celebrat entre l'11 i el 16 de juny de 1931 a Madrid
(Espanya) i fou delegat suplent de Valls a la Conferència Regional de Catalunya
que se celebrà entre maig i juny de 1931. També fou delegat al Ple Regional de
Catalunya d'agost de 1931 i el 3 d'agost d'aquell any intervingué en un míting
pro presos. En 1931 fou
el delegat espanyol, amb
Eusebi Carbó Carbó, Manuel Pérez Fernández
i Ángel Pestaña Núñez, en el Congrés
Internacional de l'Associació Internacional dels Treballadors
(AIT), celebrat
al Teatre Barbieri de Madrid. El 30 d'agost d'aquell any participà en un
míting a Barcelona. El novembre de 1931 substituí Felipe Alaiz de Pablo en la
direcció de Solidaridad Obrera. En
aquell 1931 va fer diverses conferències: «Los presidios de Francia» (10 de
setembre, a l'Ateneu Federal de Barcelona), «Método y tácticas de la CNT»
(octubre, a Martorell) i «De París a la Guayana francesa» (29 d'octubre, al
Sindicat Fabril). També participà en un homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia a
Girona i en un acte a Esparraguera. El 29 de novembre de 1931 fou orador en un
míting celebrat al barri de Gràcia de Barcelona, juntament amb Joan García
Oliver i altres. El desembre de 1931 va fer les conferències «La mujer y el
amor» a l'Ateneu Llibertari del Clot i «Consideraciones sobre el liderismo» al
Poblenou. El 21 de desembre de 1931 va fer la conferència «Necesidad de la
cultura en la clase obrera» a Vilafranca del Penedès. Replicà els oradors en un
míting d'Esquerra Republicana al Poblenou. El desembre de 1931, amb Felipe
Alaiz de Pablo, fou delegat de Solidaridad
Obrera a la Conferència Regional de Catalunya i parlà al míting de cloenda.
Entre 1932 i 1933 col·laborà en Cultura
Libertaria. Dirigí Solidaridad Obrera
en la seva reaparició el març de 1932 i l'abril d'aquell any assistí per Solidaridad Obrera al Ple de Sindicats
de Catalunya que se celebrà a Sabadell . Entre abril i maig de 1932, membre
dirigia Solidaridad Obrera, va ser
detingut. El maig de 1932 va fer la conferència «Reminiscencias de moral
burguesa en las actuaciones de los anarquistes» a Sant Adrià del Besòs i el
juny d'aquell any «El apoliticismo de la CNT» a Granollers. El juliol de 1932
va ver conferències a Igualada («De parts endins. Els militants i els
sindicats») i a Vilanova i la Geltrú («L'organització confederal i llur
ideologia»). El 6 de novembre de 1932 participà en les Jornades Sindicals de
Manresa i l'abril d'aquell any en el Ple Regional de Catalunya. Durant tot el
1932 va fer mítings i conferències arreu de Catalunya i la Península (Badalona,
Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Sant Adrià de Besòs, Valls, Terrassa, Saragossa,
Vilassar de Dalt, Puig-reig, Gironella, Colònia Rosal, Montblanc, Sabadell,
Manresa, Castellvell, Valls, Badalona, Torrelló, etc.). En 1933 va fer mítings
i conferències a diverses poblacions (Pla de Cabres, Santa Coloma de Cervelló,
Manlleu, Igualada, Santa Coloma de Queralt, Sallent, Manresa, Mataró, Alcoi,
etc.) i entre 1933 i 1934 col·laborà en Sindicalismo.
Quan els fets revolucionaris d'octubre de 1934 va ser detingut i tancat a la
Presó Cel·lular de Barcelona. Quan la crisi confederal defensà la conciliació
entre les faccions, però finalment el maig de 1933 signà amb una cinquantena de
sindicalistes moderats un manifest en suport d'Àngel Pestaña Núñez. Ingressà a
l'Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona i treballà a l'Editorial Espasa.
El juny de 1933 fou membre del Comitè dels Sindicats d'Oposició i posteriorment
defensà el sindicalisme rebutjant la presència anarquista, polemitzant el
novembre de 1935 amb la FAI. S'afilià a la Federació Sindicalista Llibertària
(FSL), de la qual es donà de baixa el març de 1934, i acabà militant en el
Partit Sindicalista (PS). Fou el primer president del Comitè Nacional del PS i a
partir del 24 de juliol de 1936 formà part del consell executiu de Barcelona,
dirigint el seu òrgan d'expressió Mañana.
També col·laborà en El Sindicalista. Entre
1936 i 1937 col·laborà en Hora
Sindicalista, òrgan del PS de Catalunya. Durant la guerra civil fou
comissari delegat de Brigada de la 33 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II
República espanyola, comandada per Eduardo Medrano Rivas, i va ser ferit a
Siétamo. El 5 de setembre de 1937 participà en el Ple Regional de la Federació
Catalana del PS que se celebrà a Barcelona, on es discutí la crisi economia de Mañana. Presidí la Cooperativa
«Puertaferrisa», organitzada per membres del PS. En 1938 va ser nomenat sotscomissari
general de l'Exèrcit de Terra i col·laborà en el periòdic El Frente. En els últims mesos del conflicte bèl·lic fou cap de la
Inspecció General per a l'Evacuació de Ferits de Guerra. Amb el triomf
franquista passà a França i el juliol de 1939 pogué embarcar amb la seva
companya Ana Ventura Colomer (Anita)
a bord del Mexique cap al port de
Veracruz (Veracruz, Mèxic). S'establí a la Ciutat de Mèxic (Mèxic), on rebé el
suport de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE). En 1947 estava
afiliat a la Regional de Catalunya de la CNT en l'exili i era membre a
l'«Agrupació de la CNT». En 1966 retornà a Barcelona i va fer costat
l'estratègia cincpuntista. Segons
alguns, sense massa fonaments, en els anys setanta formà part del Sindicat
Vertical franquista. En 1975, amb Pere Serrat Beltran, refundà el Partit
Sindicalista a Barcelona, el quan es presentà en 1980 a les eleccions al
Parlament de Catalunya en coalició amb el Partido Socialista del Pueblo
Extremeño (PSPE). En aquesta època col·laborà en Historia y Vida. Josep Robusté Parés va morir el 2 de gener de 1981
al seu domicili de Barcelona (Catalunya) i va ser enterrat a Caracas
(Veneçuela). Son germà Alberto Robusté Parés també va ser militant anarquista i
anarcosindicalista.
---
Notícia
sobre la condemna de Josep Robusté Parés i d'altres companys apareguda en el
diari parisenc Le Matin del 7 de maig
de 1923
---
Notícia
sobre el nomenament de Josep Robusté Parés com a director de Solidaridad Obrera apareguda en el diari
valencià El Pueblo del 3 de març de
1932
---
Ressenya
de la conferència de Josep Robusté Parés publicada en el periòdic gironí Acció Ciutadana del 4 d'agost de 1933
---
Notícia
sobre la convalescència de Josep Robusté Parés apareguda en el periòdic
barceloní Treball del 18 d'agost de
1936
---
Josep
Robusté Parés, al centre de la taula, presidint el míting de clausura del
Congrés Regional del Partit Sindicalista al Teatre Poliorama (Barcelona, 25 de
maig de 1937)
---
Nomenament
de Josep Robusté Parés com a sotscomissari general de l'Exèrcit de Terra
apareguda en el periòdic madrileny Gaceta
de la República del 15 de febrer de 1938
---
Josep
Robusté Parés, sotscomissari general de l'Exèrcit de Terra
---
Josep
Robusté Parés fotografiat per Toni Vidal (octubre de 1974)
---
Josep
Robusté Parés fotografiat per Toni Vidal (octubre de 1974)
---
---