---
Émile
Rousset (1883-1961)
El 20 de
gener de 1883 neix al III Districte de Lió (Arpitània) el terrelloner anarquista
Émile Étienne Rousset. Sos pares es deien Joseph Rousset, botoner, i Antoinette Long, que
treballà en diversos oficis (domèstica, bugadera i filadora). Quan
tenia 11
anys quedà orfe de pare. Aran d'un robatori, va ser portar a
fer el servei militar
als batallons disciplinaris africans («Bat' d'Af»).
El febrer de 1908 arribà a
Medea (Algèria), on immediatament va ser condemnat a tres
mesos de presó per
una brega amb navalles. En sortir del calabós, va ser enviat
al camp
disciplinari (Biribi) de Djenan el-Dar. El 2 de
juliol de 1909 fou
testimoni de la mort del també terrelloner llibertari Albert
Aernoult, que hi
havia arribat al camp el dia anterior, a resultes de les tortures
infligides;
la versió oficial fou que morí per un
«cop de calor» i
«sobreexcitació
cerebral» resultat del sol africà. Rousset
alertà l'opinió pública i en una
carta publicada en el diari Le Matin
explicà que havia estat assassinat
a cops pel tinent Sabatier i els sergents Beignier i Casanova i
donà el seu
testimoni; per aquest article fou jutjat per un consell de guerra a
Orà i
condemnat el 2 de febrer de 1910 per «desobeir ordres i
insultar els superiors»
a una pena de cinc anys de presó. El 15 de novembre de 1909
fou llegida a la
Cambra de Diputats francesa una carta de 15 companys de Rousset que
corroboraven la versió d'aquest. Tot aquest assumpte
provocà la creació d'un
Comitè de Defensa Rousset, on a més d'anarquistes
hi van participar periòdics
socialistes (L'Humanité, La
Guerre Sociale, etc.), sindicats, el
Comitè de Defensa Social (CDS), la Lliga dels Drets de
l'Home i altres
organitzacions, i el desencadenament del que passà a
denominar-se «Afer
Aernoult-Rousset», que posà en
qüestió l'existència dels camps
disciplinaris
algerians (Biribi) i desfermà una forta
campanya antimilitarista. El 22
de març de 1910 el Comitè de Defensa Social
edità el cartell A bas Biribi!,
signat per 16 militants sindicalistes, socialistes revolucionaris i
llibertaris
(Tissier, Grandin, Constant, Matha, Charles Albert, Goldsky, R. de
Marmande,
etc.), on s'incita obertament a la rebel·lió
armada i que van ser jutjats el
juliol d'aquell any per «incitació al
crim» davant l'Audiència, però que
finalment van ser absolts. L'assassinat
d'Aernoult i la solidaritat de Rousset inspiraren la
cançó Gloire à Rousset,
del cantautor anarquista Gaston Couté, que fou publicada el
28 de desembre de
1910. En 1911 el Comitè de Defensa Social edità
el fulletó L'affaire
Rousset: de crime en crime, mentre el 7 de setembre d'aquell
any la Cort
Marcial d'Oran absol els tres oficials implicats en l'assassinat
d'Aernoult. Les despulles d'aquest van ser repatriades,
gràcies a una
subscripció pública promoguda pel
periòdic L'Humanité, des
d'Àfrica a
Portvendres, i no a Marsella per evitar manifestacions en un feu
controlat pel
moviment anarquista, i transportades en tren a París. L'11
de febrer de 1912
les cendres d'Aernoult van ser portades en manifestació
unitària (anarquistes,
sindicalistes revolucionaris i socialistes), envoltades de banderes
negres i
roges i als sons de La Internacional i de Gloire
à Rousset, de
des de l'estació de Lió al columbari del
cementiri parisenc de Père-Lachaise,
enmig d'una multitud formada entre 100.000 i 200.000 persones –només els
funerals de Victor Hugo van concentrar més gent. Durant el
seguici-manifestació
van ser detinguts 26 participants a l'acte. Rousset, internat al penal
de
Douera d'Alger, gràcies a la pressió popular,
havia estat finalment indultat el
13 d'abril de 1910. Poc després, de tornada a Medea, va ser
acusat d'assassinar
un company (Brancoli) durant una baralla i, encara que la
víctima abans de
morir l'exculpés, el 8 de desembre de 1911 va ser condemnat
a 20 anys de
treballs forçats i a 20 anys de desterrament.
Gràcies a la campanya portada a
terme pel CDS, el 24 de setembre de 1912 aconseguí el
sobreseïment. En tornar a
la metròpoli, argumentant el seu desterrament, la policia li
va impedir
d'assistir a la gran manifestació que es realitzà
a París per celebrar el seu
alliberament. Així i tot,
continuà lluitant contra el Biribí
i aquest mateix 1912 publicà en les
edicions de Les Temps Nouveaux el fulletó
Du fond de l'abîme. Lettres
d'Émile Rousset (1908-1912) i en 1913
«Mes Mémoires» en lliuraments en La
Bataille Syndicaliste i en Le Combat.
En
1914 es va reincorporar en el 75 Regiment d'Infanteria i enviat al
Marroc. Amenaçat de bell
nou a comparèixer davant d'un consell de guerra, a
petició seva i amb el suport
d'amics seus, entre ells l'escriptor anarquista Charles-Ange Laisant,
va ser
enviat al front. El 17 de juny de 1916 es casà al XIII Districte de
París amb la domèstica Louise Albertine Dandry. En aquesta època
treballava de mecànic i vivia al número 85 del carrer de la Glacière de
París. En acabar la Gran
Guerra, començà a militar en el moviment
anarquista. Vidu, el 23 d'agost de 1919 es casà al XIII Districte de
París amb la cosidora Renée Germaine Bourgeois i en aquesta època
treballava d'empleat d'indústria. El 27 d'abril de 1931 es casà a Vitry-sur-Seine
amb Amélie Massias, de qui es va divorciar. El 14 de desembre de 1936
es casà al XIII Districte de París amb la perfumera Germaine Lucienne
Gravy. En aquesta època treballava de perfumer i vivia al número 3 del
carrer du Fort de Vitry-sur-Seine. En 1950 era membre de la
Federació Anarquista (FA) a la regió parisenca i
participà activament en les
reunions i gales organitzades pel periòdic Liberté.
Émile Rousset va morir el 15 de juliol de 1961 al seu domicili de
Vitry-sur-Seine
(Illa de França, França) i fou enterrat en
aquesta localitat.
---
Émile
Rousset (1909)
---
Detall
de la foto anterior
---
Émile Rousset
---
---
Targeta
postal del Comitè de Defensa Social (CDS) en suport de Rousset (1910)
---
Targeta
postal del Sindicat de Terrelloners del Sena de la
Confederació General del
Treball (CGT) en suport de Rousset (1910)
---
Targeta
postal amb un retrat d'Émile Rousset realitzat per Alexandre Joseph Alexandrovitch
Portada, realitzada per Paul Poncet,
del fullet L'affaire Rousset editat pel Comitè de Defensa Social (CDS)
Portada
de Les Hommes du Jour, núm. 212 (10 de
febrer 1912) dedicat a Rousset
---
Émile
Rousset (1939)
---
---