---
Juan
Rueda Ortiz (1911-1999)
El 13 de maig de 1911 neix a Màlaga
(Andalusia, Espanya) el mestre,
professor, periodista i militant anarquista i anarcosindicalista Juan
Rueda
Ortiz. Sos pares es deien Juan Rueda Jaime, jornaler i destacat militant de la Confederació Nacional del
Treball (CNT), i Josefa Ortiz Campoy. Estudià magisteri a l'Escola Normal
de València (País
Valencià), es llicencià en Filosofia i Lletres a
Granada (Andalusia, Espanya) i
es doctorà a Madrid (Espanya). Cap el 1931 es va
establí a Mislata (Horta Oest,
País Valencià), on amb son pare va fer
mítings. En aquest any també participà
força en l'Ateneu Llibertari de Mislata, fou mestre de
l'Escola Sindical de
Petrer (Vinalopó Mitjà, País
Valencià) i col·laborà en Solidaridad Obrera de Barcelona, que
sembla dirigí un temps. En
1932 va fer un míting a València. En 1935
publicà Abisinia, preludio de una
nueva hecatombe mundial i en aquesta
època dirigí l'escola per als ferroviaris
d'Algeciras (Cadis, Andalusia,
Espanya). En el Congrés de la CNT de maig de 1936
s'enfrontà amb son pare i per
aquestes dates va fer un míting al cinema Ideal
d'Alaquàs (Horta Oest, País
Valencià), amb Vicent Torralba i altres. Durant la
Revolució espanyola fou
membre del Comitè Regional de Llevant de la CNT. En 1937 va
fer un míting a
Castelló (Plana Alta, País Valencià) i
col·laborà en la revista valenciana Argos. L'octubre de 1937
representà el
Comitè Peninsular de la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) en
un acte de l'Aliança Juvenil Antifeixista (AJA) a Alacant
(Alacantí, País Valencià).
El 17 de setembre de 1938 va ser nomenat vocal de
representació obrera en el
Consell de Treball del Ministeri de Treball i Assistència
Social del Govern de
la II República espanyola. En 1938 representà el
Comitè Nacional de la CNT en
el Comitè Nacional d'Ajuda a Espanya i en 1939 fou membre
del Consell General
del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en nom de la FIJL.
També en 1938 fou
delegat oficial en la Conferència Internacional per la Pau,
que se celebrà a
París (França), i publicà, amb
Francisco Direitiño i altres, l'informe CNT.
Cómo se enfrentó al fascismo en toda
España, sobre els esdeveniments de juliol de 1936
a Melilla del qual va ser
testimoni. Amb el triomf franquista passà a
França i el 3 de març de 1939
arribà a Nuevo Laredo (Tamaulipas, Mèxic). A
Mèxic exercí un càrrec de
diplomàtic
especial de la Presidència de la II República
espanyola en l'exili. Posteriorment
treballà com a mestre i el 15 d'octubre de 1940 es
nacionalitzà mexicà.
Participà activament en les activitats de la Casa Regional
Valenciana i
col·laborà en el seu butlletí mensual.
Entre 1966 i 1969 dirigí al país asteca
el Boletín de la
Agrupación de Militantes
de la CNT en México, que va fer costat les tesis cincpuntistes i en el qual va
col·laborar molt. En aquesta època,
per la seva dissidència, va ser expulsat de la CNT. A
Cuernavaca fou membre de
diferents institucions acadèmiques, com ara
l'Acadèmia de Lletres, la Societat
Mexicana de Geografia i Estadística –de la qual
fou professor del «Portafolio
Académico» i vicepresident– o l'Institut
Mexicà de Ciències i Humanitats –de la
qual fou membre fundador i president vitalici. A Mèxic fou
redactor del diari El Universal i
dirigí el periòdic Regeneración
i les revistes Época i Vértice, entre d'altres.
També ocupà el càrrec de primer
vicepresident
i president de la Federació Iberoamericana d'Associacions de
Periodistes, presidí
l'Associació d'Escriptors i Artistes Espanyols a
Mèxic i dirigí l'Associació
Mexicana de Periodisme Científic, a més de membre
acadèmic i directiu de la
Legió d'Honor Nacional mexicana i rector de l'Institut
Benito Juárez de Mèxic.
Obtingué el títol de Doctor Honoris Causa en
Filosofia per la Universitat
«Alexander von Humboldt» i fou membre destacat del
«Club de Leones». En 1998 es
creà l'Acadèmia de Lletres «Juan Rueda
Ortiz». Trobem articles seus en diferents
publicacions, com ara Comunidad
Ibérica,
Fragua Social, Liberación
de Alicante, Mi
Revista, Nosotros, Senyera, Solidaridad
Obrera, etc. És autor dels llibres Panamá.
Cintura del continente americano (1982), Búcaro
de sueños (1983), Los
factores del cambio (1983), Tres
ensayos. La elocuencia y su filosofía,
la conciencia y sus atributos, la memoria social (1984), Raíces sobre la tierra. Poema
(1989), 50 años
después. Poemario, la epopeya republicana
española (1990), Dinámica
de la
cultura (1990), El leonismo en
México. Una historia con 60 años de
existència (1995), Glosario,
La rama rota, etc.
Juan Rueda Ortiz va morir el 13 de maig de 1999, dia del seu
aniversari, a
Cuernavaca (Morelos, Mèxic). Pòstumament, en
2002, va ser publicat el seu
assaig Frente al tercer milenio.
Documentació orgànica seva es troba dipositada a
l'International Institute of
Social History (IISH) d'Amsterdam.
---
Juan
Rueda Ortiz pronunciant un discurs davant la tomba de Martí Gental Masdeu, comissari
de la 119 Brigada Mixta de la 26 Divisió (Barcelona, gener de 1939)
---
Foto
de Juan Rueda Ortiz del Servei de Migació mexicà (1939)
---
Juan
Rueda Ortiz
---
Juan
Rueda Ortiz i Emilio Lluis (1989)
---
Un
moment del funeral de Juan Rueda Ortiz (maig de 1999)
---
---