---
Giuseppe
Russo (1873-1957)
L'1 de març de 1873 neix en un vaixell a
l'Atlàntic l'anarquista individualista Giuseppe Russo, també conegut com Joe Russo, L'Unico i Augustus Antonio
Leon. Sos pares es deien Antonio Russo i Andromeda De Bernice. Segons les
seves declaracions, el seu naixement, en ple mar a bord del vaixell que portava
sos pares als Estats Units, no s'hauria notificat a cap municipi, però en
altres ocasions declarà haver nascut a Chiaravalle Centrale (Calàbria, Itàlia).
En 1908 treballava a les mines de carbó de Diamond i de Hammond (Indiana, EUA)
i posteriorment, també de miner, a Colorado, Pennsilvània, Illinois, Bisbee (Arizona,
EUA) i a la Federal Mine de Superior (Montana, EUA), entre altres indrets. També
va fer feina d'obrer niquelador i va viure a Califòrnia (Los Angeles, Sacramento,
Oakland, Engelmine, etc.). En 1911 formava part del «Circolo di Studi Sociali»
(CSS, Cercle d'Estudis Socials) de Los Angeles (Califòrnia, EUA) i engegà una
campanya contra la repressió desencadenada a Catalunya arran dels fets de la
«Setmana Tràgica». En 1913 col·laborà econòmicament des de Sacramento
(Califòrnia, EUA) per a la construcció d'un monument a la memòria de Francesc
Ferrer i Guàrdia organitzat per la Universitat Popular de Luigi Molinari. Col·laborà
en Cronaca Sovversiva, de Luigi
Galleani, fent servir els pseudònims L'Unico
i Augustus Antonio Leon. En 1913 l'anarquista
Luigi Parenti, des de les pàgines del periòdic Prolettario de Nova York (Nova York, EUA), l'acusà de ser un agent
provocador i un espia i la polèmica que es desencadenà en la premsa llibertària
nord-americana durà anys. Després d'una estada als EUA de 25 anys, en 1921 va
ser expulsat del país. En 1922 s'instal·là a Torí (Piemont, Itàlia) i va ser
condemnat a set mesos i quinze dies de presó per «ultratges i amenaces als
agents de la força pública». Considera un «irreductible enemic del regim
feixista», va ser inclòs en el llistat de persones a detenir en determinades
circumstàncies. En 1926 va ser detingut per «activitat antifeixista», juntament
amb els anarquistes Alfredo Bagaglino i Vittorio Messerotti, i condemnat a cinc
anys de confinament a purgar a Favignana (Sicília) i a l'illa de Lipari. En
acabar la pena retornà a Torí i s'integrà en un grup anarquista (Giuseppe
Baroni, Ilio Baroni, Spartaco Bastoni, Giuseppe Bollin, Eugenio Botto, Carlo
Cacciolato, Antonio Garino, Giovanni Gravela, Ferdinando Milani, Mario Neggia,
Giuntini Telemaco, Tilio Ticciati, etc.) especialitzat en organitzar
expatriacions il·legals del país, en reclutar milicians per lluitar a Espanya i
en la propaganda a fàbriques. El desembre de 1937 va ser detingut de bell nou
per «activitat antifeixista i propaganda anarquista» i condemnat a confinament
durant cinc anys a les illes de Ponça i Tremiti. Condemnat en quatre ocasions per
negar-se a fer la salutació anarquista, en acabar la condemna va ser novament
detingut i només aconseguí la llibertat en 1943 amb la caiguda del règim
feixista. Durant l'època de la resistència, distribuí a les fàbriques de la
regió el periòdic clandestí torinès Era
Nuova (1944-1945). Després de la II Guerra Mundial va ser el promotor del
«Fons per a l'Obra de Luigi Galleani», amb la intenció de publicar l'obra
completa d'aquest propagandista anarquista. Giuseppe Russo va morir en 1957.
---
Fitxa
policíaca de Giuseppe Russo (Bolletino delle Richerche de l'1 de
desembre de 1921)
---
Giuseppe
Russo
---
---