---
Nazzareno
Sabini (1866-1955)
L'11 de juny de
1866 neix a Ancona (Marques, Itàlia) el propagandista anarquista Nazzareno
Sabini, conegut com Sabino l'Anarchico.
Sos pares es deien Girolamo Sabini i Annamaria Mei. Es guanyava la vida fent de
venedor ambulant i s'adherí al moviment anarquista de ben jovenet. Quan tenia
vint anys va ser condemnat a sis dies de presó per «ultratges a l'autoritat» i
el 16 de març de 1888 va ser condemnat a 12 dies pel mateix delicte. Per al
primer aniversari dels «Màrtirs de Chicago», el 13 de novembre de 1888, llançà,
amb altres anarquistes, des de la galeria del teatre Goldoni d'Ancona pamflets
de propaganda que portaven el títol «I socialisti marchigiani» (Els socialistes
de les Marques). El 12 de juny de 1893 el Tribunal d'Ancona el condemna a dos
meses i 20 dies de presó per «possessió il·legal d'armes» i després va ser
condemnat a una pena d'assignació de residència. Era assidu de totes les
manifestacions antiautoritàries i la policia el considerava un dels agitadors
més importants d'Ancona. Sense treball estable, compaginava la fena de venedor
ambulant i de subhastador amb la divulgació de la premsa anarquista, fins i tot
fora de la seva regió. Amb Leandro Leoni, Luigi Mattioli, Remo Paniconi i
Alberto Petrini, formà part del grup anarcoindividualista d'Ancona «Gruppo
Autonomo». En 1910 realitzà una donació per al finançament del periòdic
llibertari d'Ancona Lo Sprone i el
juny de 1913, arran de la tornada d'Errico Malatesta a la ciutat, s'encarregà
de recollir les subscripcions per al nou periòdic Volontà. Adherit al Cercle Anarquista «Studi Sociali», el gener de
1914, en un clima marcat per la represa de la lluita anarquista, va escriure un
article titulat «Agli anarchici», que es publicà en Volontà, on es lamentava de la «mesquina» venda dels cinc-cents
exemplars d'aquesta publicació en una ciutat com Ancona on el nombre
d'anarquistes era altíssim i on recalcava la importància que tenia la premsa en
la propaganda dels ideals anarquistes i en la lluita contra l'analfabetisme. El
21 de maig de 1914 va ser denunciat per distribuir pamflets antimilitaristes,
amb l'agreujament de «reincidència». El 4 d'abril de 1916 va ser empresonat dos
mesos per «ultratge a un funcionari públic». El gener de 1919 desafià la
policia imprimint i aferrant, a instància dels anarquistes de Pisa (Toscana,
Itàlia), un manifest en memòria de Pietro Gori en el vuitè aniversari de la
seva mort. L'abril d'aquell any, s'encarregà de la distribució d'un centenar de
pamflets pisans titulats Suffragio
universale e Rivoluzione sociale i un mes després va ser multat per aferrar
«manifests subversius» de la Unió Comunista Anarquista (UCA) d'Ancona, a la
qual pertanyia. En 1920 s'emeté una ordre de busca i cerca al seu nom pel
delicte d'«insurrecció armada contra els poders de l'Estat», arran de
l'aixecament revolucionari de finals de juny a Ancona. Després de patir presó
durant un any, va ser alliberat amb una sentència absolutòria. No obstant això,
el 6 de juliol de 1924 noves preteses proves l'acusaren com a corresponsable
amb son fill de l'assassinat del soldat Ubaldo Marchiani i del tinent Giovanni
Ramella, el 26 de juny de 1920, quan la revolta d'Ancona; condemnat a mort, finalment
l'1 de juliol de 1926 va ser absolt plenament. En els anys quaranta regentà un
quiosc de premsa a prop del Caffè Nazionale d'Ancona. Nazzareno Sabini va morir
el 7 de juny de 1955 a Ancona (Marques, Itàlia).
---
Nazzareno Sabini
---
Nazzareno Sabini
---
---