|
---
Juan
Salcedo Martín (1936-2017)
El 27 de juny de 1936 neix a Bujalance
(Còrdova, Andalusia, Espanya)
l'escultor anarquista i lluitador antifranquista Juan Salcedo
Martín. Sos pares es deien Juan Salcedo i Esperanza Martín. Exiliat a
França, a començament de la dècada
dels seixanta s'integrà en les Joventuts
Llibertàries de París (França) i en
1962 entrà a formar part dels grups d'acció
de Defensa Interior (DI), al costat de Luis Andrés Edo i
altres. En 1963 decidí
retornar a Espanya i es va matricular en Belles Arts, en l'especialitat
d'Escultura, a la Universitat de Sevilla (Andalusia, Espanya),
però poc després
va ser detingut. Jutjat en consell de guerra el 22 de setembre de 1963 a
Madrid (Espanya) sota
l'acusació d'haver realitzat entre 1962 i 1963 atemptats a
València (País
Valencià) i a Roma (Itàlia), el 15 de novembre
d'aquell any va ser condemnat a
dues penes de mort per «activitats subversives i terroristes
en relació amb les
Joventuts Llibertàries», penes que van ser
commutades per 72 anys de presó
–altre company, Antonio Borrego López, va ser
condemnat a 20 anys sota la
mateixa acusació. Va romandre tancat 12 anys a diverses
presons (Sevilla,
Madrid, Jaén, Palència, Burgos i
Segòvia). En 1969 va fer una vaga de fam a la
presó de Burgos per obtenir l'estatut de pres
polític i el periòdic parisenc Le
Combat Syndicalista publicà una carta
de denúncia seva enviada al director general d'Institucions
Penitenciàries sobre
la situació dels reclusos al penal de Burgos. El novembre de
1970 participà en
una nova vaga de fam en solidaritat amb els detinguts de
l'organització Euskadi
Ta Askatasuna (ETA, País Basc i Llibertat). A la
presó de Sòria formà part del
grup d'anarquistes de la seva galeria, amb Luis Andrés Edo,
Jaime Pozas de
Villena i David Urbano Bermúdez, i posteriorment a la
presó Jaén, amb José Luis
Alonso Pérez, Luis Andrés Edo, Cipriano Damiano
González i Ángel Muñoz
López. A
la presó de Jaén continuà els estudis
d'Escultura que havia començat abans de
ser detingut, però no va poder acabar la carrera
perquè no li deixaren sortir
per fer l'examen de pràctiques que havia de ser presencial.
En 1975
l'administració
penitenciària s'oposà al seu alliberament,
però després de la mort del dictador
Francisco Franco va ser posat en llibertat. S'establí a
Sevilla, on participà
en la reconstrucció de la Confederació Nacional
del Treball (CNT). Durant la
primavera de 1976 realitzà, promoguda per Luis
Andrés Edo, una exposició de
dibuixos i cartells a Barcelona (Catalunya). A Sevilla
conegué Pilar Luque Pato, que
esdevingué sa companya i amb qui tingué una
filla, Eva Salcedo Luque. El desembre de 1976 va
fer una exposició d'escultures i dibuixos a la Galeria
Álvaro de Sevilla. Posteriorment
s'instal·la Islantilla (Huelva, Andalusia, Espanya), en una
casa a la platja on
pogué muntar un taller d'escultura; en aquest obrador
creà l'escultura en
bronzo Las manos, que
s'instal·là l'1
d'abril de 2011 en una avinguda d'aquesta localitat. En 2003
s'integrà en el
«Grup Pro Revisió del Procés
Delgado-Granado», amb Octavio Alberola Suriñach,
Joan Busquets Verges, Antonio Martín Bellido, David Urbano
Bermúdez i altres.
Juan Salcedo Martín va morir l'11 d'abril de 2017 a l'Hospital Virgen del Rocío de
Sevilla (Andalusia,
Espanya) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta ciutat.
---
Notícia del consell de guerra de Juan Salcedo Martí publicda en Diario de Burgos del 24 de setembre de 1963
---
Juan Salcedo Martí a la presó de Burgos (1965)
---
D'esquerra
a dreta, els presos: Luis Andrés Edo, Juan Salcedo Martí, David Urbano Bermúdez
i Jaime Pozas de Villena (1968)
---
Carta-denúncia
de Juan Salcedo Martí publicada en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 2 d'octubre de 1969
---
Ressenya
de l'exposició de Juan Salcedo Martí publicada en el diari sevillà ABC del 26 de desembre de 1976
---
Juan
Salcedo Martí
---
Dos manos (2011), obra de Juan Salcedo Martí
---
---
|