---
Felipe Sandoval (1886-1939)
El
26 de maig de 1886 neix al barri de Las Injurias de Madrid (Espanya) el
militant anarquista i anarcosindicalista Felipe Emilio Sandoval Cabrerizo,
també conegut com Doctor Muñiz. Fill de pare desconegut i d'una bugadera
que rentava al riu Manzanares, es crià en un orfenat (Asil d'Infants de
Bugaderes) sota la tutela de les monges Filles de la Caritat. Manobre de
professió, després d'haver fet abans de cambrer, fou un activista anarquista
dels durs. Tancat a la presó Model de Barcelona per un robatori, en 1919,
després d'intentar fugir, rebé una pallissa que el desfigurà el rostre. Sortí
de la Península i s'instal·là a París (França), on durant un temps fou ajuda de
cambra en una noble família parisenca i després viurà gràcies a estafes
diverses. A la capital francesa, cap al 1926, participà en les tertúlies de
Joan García Oliver i d'altres grups d'anarquistes exiliats. De bell nou a
Madrid, en 1932 intervingué, amb altres tres companys, en l'assalt del domicili
d'Agapito Velasco, abastador municipal a qui acusaven de quedar-se amb els
diners dels menjadors de l'Assistència Social, i al qual furtaren 35.000
pessetes. El 8 d'abril de 1933 atracà, amb set companys, una sucursal
madrilenya del banc de Biscaia, amb un botí de 40.000 pessetes. Poc després
atracà Juan Pérez de Seoane, comte de Riudoms, a la carretera de Burgos quan el
vell monàrquic fugia en cotxe, amb sa família i les seves pertinences, a
l'exili. Després del robatori d'un arsenal d'armes, fou detingut per la Guàrdia
Civil a l'estació d'Atocha i empresonat a Colmenar Viejo, d'on aconseguí fugir
mesos després ferint un funcionari de presons. Segons fonts franquistes,
començada la guerra, dirigí dues txeques madrilenyes, especialment la que
funcionava al Cinema Europa de Cuatro Caminos. També se l'atribueix la
preparació de l'assalt i crema de la presó de Madrid el 22 d'agost de 1936, que
acabà amb la matança de coneguts polítics de dretes (Melquíades Alvarez, Rico
Avello, Jose María Albinyana, Fernando Primo de Rivera, etc.), encara que ell
sempre negà aquesta acusació. Per a molts fou un autèntic botxí de la
revolució. Després del desmantellament del sistema de txeques per part de la
Junta de Defensa de Madrid, passà a desenvolupar tasques d'espionatge a
Barcelona i a València, i posteriorment tornà a Madrid, malalt de tuberculosi i
desenganyat. Detingut el 16 de juny de 1939 a Alacant en l'agafada coneguda com
«Expedició dels 101» –dirigents polítics i sindicals i periodistes detinguts
al port d'Alacant quan volien fugir. Després de dures tortures, escrigué una
llarga confessió indigna i delatora a la Brigada de la Divisió d'Investigació
Política franquista. Felipe Sandoval se suïcidà el 5 de juliol de 1939
llançant-se al buit des de la finestra de la casa habilitada com a presó al
carrer Almagro de Madrid (Espanya) i fou enterrat l'endemà en una tomba de
tercera del cementiri madrileny de l'Est; ningú no reclamà el seu cadàver. En
2007 el pintor i escriptor Carlos García Alix li dedicà un documental i un
llibre sota el títol El honor de las injurias.
---
Fitxa policíaca francesa de Felipe Sandoval (1925)
---
Felipe Sandoval a l'arxiu del periòdic Nuevo Mundo
---
Felipe Sandoval ben mudat
---
Felipe Sandoval portat a declarar a la Prefectura de Policia (1932)
---
---