---
Mariano
Sanjuán Cuchí (1905-1987)
L'1 d'octubre de
1905 neix a Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista
Mariano Sanjuán Cuchí –algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Cueto–, sovint catalanitzat com Marià Sanjuan Chuchí, i conegut com El Canero. Sos pares es deien Manuel
Sanjuán i Josefa Cuchí. Quan tenia 22 anys, després d'haver fet el servei
militar a Saragossa (Aragó, Espanay), emigrà a Viladecans (Baix Llobregat,
Catalunya) i el 20 de juny de 1929 es posà a fer feina de peó a la foneria
«Roca Radiadores», especialitzant-se finalment com a esmaltador. Ràpidament
s'integrà en la Confederació Nacional del Treball (CNT) i participà en les
lluites socials i obreres clandestines durant la dictadura de Primo de Rivera. Va
ser un dels fundadors del Sindicat Únic de Treballadors de Gavà (Baix Llobregat,
Catalunya) de la CNT, autoritzat el 25 de juliol de 1930, del qual va ser nomenat
comptador. En els anys republicans col·labora en Solidaridad Nacional. El desembre de 1932 es casà a Móra la Nova
(Ribera d'Ebre, Catalunya) amb Joana Domènech Pérez. Va ser reclòs al
vaixell-presó Argentina pels fets
revolucionaris d'octubre de 1934. El juliol de 1936, en nom de la CNT, fou
nomenat president del Comitè Antifeixista de Viladecans. Va ser nomenat alcalde
segon del Consell Municipal de Viladecans, i conseller, en representació de la
CNT, entre el 20 d'octubre de 1936 i el 16 d'octubre de 1937 i des d'aquesta
data fins el 10 de juny de 1938, respectivament. Fou dipositari de la signatura
dels bitllets locals editats durant la Revolució, destacant pel seu suport al
procés col·lectivitzador. Fou membre del Comitè d'Empresa de «Roca Radiadores»
quan aquesta va ser intervinguda el desembre de 1936 per la Generalitat de
Catalunya. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França. Després de la II
Guerra Mundial s'establí a Bedarius (Llenguadoc, Occitània), població on havia
nascut sa companya, militant en la Federació Local de la CNT. En 1947 va ser
delegat de nombroses Federacions Locals confederals, entre elles la de Bedarius
i la de Lo Pojòl (Llenguadoc, Occitània), al Congrés de la CNT que se celebrà a
Tolosa (Llenguadoc, Occitània). Mariano Sanjuán Cuchí va morir el 5 d'abril de
1987 a l'Hospital de Montpeller (Llenguadoc, Occitània) i va ser enterrat dos
dies després a Bedarius. Des de 1998 un carrer de Viladecans porta en el seu
nom en homenatge a la seva gestió durant la guerra civil.
---
Mariano
Sanjuán Cuchí
---
Necrològica
de Mariano Sanjuán Cuchí apareguda en el periòdic tolosà Cenit del 7 de juliol de 1987
---
---