---
Tony Smythe (1938-2004)
El 2 d'agost de 1938 neix al Regne Unit l'anarcopacifista
i activista social Clifford Anthony Smythe (Tony Smythe). Després de fer els
estudis en la University College School (UCS) de Londres (Anglaterra) es dedicà
a lluitar contra el servei militar obligatori. En 1958 va ser empresonat tres
mesos com a objector de consciència, rebutjant no només el servei militar sinó
també el servei social substitutori. En sortir de la presó entrà a formar part
de la War Resisters Internacional (WRI, Internacional de Resistents a la
Guerra) de Londres, de la qual va ser nomenat subsecretari. El desembre de 1960
fou un dels organitzadors de la Conferència Triennal de la WRI que se celebrà a
Gandhigram (Índia). També jugà un paper important en l'organització de la
Conferència de Beirut que se celebrà el gener de 1962 amb la finalitat de crear
una Brigada per la Pau al Món, la qual intervindria de manera no violenta a les
zones de crisi i de conflicte. Participà activament en les campanyes
antibel·licistes britàniques i fou un dels fundadors del «Comitè dels 100»,
creat en 1960 a iniciativa del filòsof Bertrand Russell i de l'activista
Michael Scott, per lluitar contra les «armes de destrucció en massa» de manera
no violenta. L'agost de 1961 va ser empresonat, juntament amb una quarantena de
membres del citat comitè, entre ells Beltrand Russell, Alex Comfort,
Christopher Logue, Arnold Wesker i Robert Bolt. En aquests anys es guanyà la
vida com a mestre d'escola. En 1966 fou nomenat secretari general del National
Council of Civil Liberties (NCCL, Consell Nacional de les Llibertat Civils;
actualment «Liberty»), organització que sota la seva influència i la de Martin
Ennals augmentà les seves actuacions (drets dels infants, contra el racisme,
drets dels homosexuals, drets civils a Irlanda del Nord, etc.) i el nombre
d'afiliats. En 1968 publicà, amb Devi Prasad, el llibre Conscription: A
world survey, publicat per la WRI. En 1971 abandonà l'NCCL i s'integrà en
«Mind», organització que treballava amb persones amb problemes de salut mental
i que arribà amb la seva empenta a tenir un gran ressò públic. En 1973 va ser
un dels impulsors de Disability Alliance (DA, Aliança de la Discapacitat) i en
1974 publicà, amb Donald Madgwick, ell llibre Invasion of privacy. En
els últims anys de sa vida participà activament en el Haringey Solidarity Group
(HSG, Grup de Solidaritat de Haringey), grup activista que actuava al barri
londinenc de Haringey i que treballava especialment els temes de marginació
econòmica (desocupació, pressió fiscal, okupació, etc.), la repressió i
l'antifeixisme. En 1979 va ser un dels capdavanters del Markfield Project al
barri de Haringey, independent Centre de Recursos per a la Família per a gent
de totes les edats i amb especial incidència sobre la gent amb problemes mentals
i amb dificultats d'aprenentatge o d'exclusió social i discriminació. Durant
els anys vuitanta continuà lluitant contra la guerra, en el moviment
antinuclear i per la sanitat. Quan esclatà la guerra dels Balcans, visità la
zona en conflicte establint bases i contactes amb els activistes dels drets
humans i pacifistes. La mort en 2001 de la seva companya Jeanne, amb qui havia
tingut cinc filles, fou un cop del qual mai no es va recuperar. Tony Smythe va
morir el 27 de març de 2004 al Regne Unit.
---
Tomy Smythe fotografiat per Frank
Barratt (19 d'octubre de 1970)
---
Tomy Smythe
---
Tomy Smythe (1981)
---
Tomy Smythe
---
---