sramek

---

Fráňa Šrámek (1877-1952)

El 19 de gener de 1877 neix a Sabotka (Jičín, Hradec Králové, Bohèmia, Imperi Austrohongarès; actualment Txèquia) el periodista, novel·lista, dramaturg i poeta anarquista Fráňa Šrámek. Era fill de František Šrámek, funcionari fiscal i d'impostos, i d'Anna Šrámková, i fou el segon fill de sis germans. La família canvià de residència en diferents ocasions i en 1885 s'instal·là a Písek (Bohèmia Meridional). Estudià a l'Escola General de Písek i després va fer els estudis secundaris, completant aquests a l'Escola de Gramàtica de Roudnice nad Laben (Litoměřice, Bohèmia), on es va graduar en 1896. Després va començar els estudis de dret a la Universitat Carolina de Praga (Bohemia). En 1899 va ser incorporat un any per a fer el servei militar al III Batalló del 28 Regiment d'Infanteria a České Budějovice (Bohemia Meridional), però per les seves actituds antimilitaristes el seu servei militar es va allargar un any que passà a Àustria. Retornà als estudis de dret, però no els va acabar. Decidí lliurar-se a la carrera literària i en 1903 s'instal·là a Praga, on s'integrà en el grup literari encapçalat per l'anarquista Stanislav Kostka Neumann i altres (František Gellner, Karel Toman, etc.) i la revista llibertària Nový Kult (1897-1905), a més de participar activament en el moviment anarquista dins del marc de la generació dels anomenats «Anarchističtí Buřiči» (Rebels Anarquistes). Dirigí la revista Práce i col·labora en Omladina. En 1905 va ser detingut dues vegades i empresonat sis dies per participar en manifestacions estudiantils anarquistes. En aquest any de 1905 conegué Miloslava Hrdličková, que esdevingué la seva companya i amb qui es casà. Autor de cançons anarquistes revolucionàries, en 1906 publicà el llibre de poemes antimilitaristes Modrý a rudý. L'agost de 1914, en plena Gran Guerra, va ser cridat a files i enviat al front rus, però malalt de reumatisme va ser hospitalitzat a Brno (Moràvia). En 1915 va ser enviat als fronts d'Itàlia i de Romania. Va contreure la grip espanyola, però superà la malaltia. Cap al final de la guerra va ser traslladat al departament de premsa de guerra a Viena. Després del conflicte bèl·lic, entra a formar part del cercle intel·lectual al voltant de Karel Čapek. Establert a Praga, sovint retornava a la seva regió natal. En 1926 traduí al txec l'obra d'Anatole France El crim de Sylvester Bonnard. Durant l'ocupació nazi, gairebé no sortí del seu apartament de Praga en senyal de protesta. Després de la guerra, en 1946, va ser nomenat Národní Umělec «Artista Nacional» per les autoritats comunistes. Entre les seves obres poètiques destaquen Života bído, přec tě mám rád (1905), Splav (1916 i 1922), Básně (1926), Nové Básně (1928), Ještě zní (1933), Rány, růže (1945) i Rozbolestněný ženami. Mladistvé verše (1964, pòstum); entre les seves obres en prosa Stříbrný vítr (1910), Osika (1912), Křižovatky (1913), Sláva života (1919), Tělo (1919), Klavír a housle (1920), Žasnoucí voják (1924), Prvních jedenadvacet (1928) i Past (1931); i entre les seves obres dramàtiques, d'inspiració impressionista, Léto (1915), Hagenbek (1920), Měsíc nad řekou (1922) i Plačící satyr (1923) –algunes d'aquestes obres van ser adaptades al cinema per Václav Krška. Malalt dels pulmons a conseqüència del tabaquisme, Fráňa Šrámek va morir l'1 de juliol de 1952 al Sanatori Estatal del barri d'Smíchov de Praga (Txecoslovàquia; actualment Txèquia) i va ser enterrat al cementiri de Sobotecky de la seva població natal de Sobotka, on existeix el «Muzeum Fráni Šrámka», que guarda el seu arxiu, a més de portar un teatre el seu nom.