---
Rolando
Sternini (1902-1972)
El 22 de març de
1902 –algunes fonts citen erròniament 1903– neix a Ancona (Marques, Itàlia) l'anarquista i
lluitador antifeixista Rolando Sternini, conegut com Carnera i Ermanno i també
citat com Rolando Stermini.
Sos pares es deien Ermanno Sternini i Stumara Broccani. Fogoner de
vaixell de professió, després de la pujada al poder del
feixisme s'exilià a
França i a Bèlgica, i va ser inscrit en el registre de la
policia de fronteres.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 a Espanya, hi
marxà com a voluntari
i s'integrà en la «Columna Ascaso», lluitant al
front d'Osca (Aragó, Espanya).
Amb la militarització de les milícies, passà a
formar part de la 26 Divisió
(antiga «Columna Durruti») –algunes fonts citen la
121 Brigada Mixta de
l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. En 1939,
amb el triomf
franquista, passà a França i va ser internat al camp de
concentració
d'Argelers, on formà part del grup anarquista
«Libertà o Morte» –algunes fonts
citen el camp de concentració de Gurs. Durant l'Ocupació
va ser enviat a
treballar obligatòriament per al Govern de Vichy i pels alemanys
en dues
ocasions i en totes dues es va escapar. Visqué en la
clandestinitat fins el
final de la II Guerra Mundial. Posteriorment milità en la
Confederació Nacional
del Treball (CNT) a Lió (Arpitània), participant en les
activitats culturals
dels companys espanyols (reunions, conferències, excursions,
etc.). Va fer
especial amistat amb l'anarcosindicalista Bartolomé Flores Cano
i visqué amb
ell al barri de Vaise de Lió. Posteriorment visqué amb sa
companya Vicenta de
la Flor al barri lionès de Fourvière. Rolando Sternini va
morir el 5 de novembre de 1972 a la Clínica Les Oliviers del
barri Le Ray de Calàs (Provença, Occitània).
---
Rolando
Sternini, en primer pla amb el tors nu, amb altres companys anarquistes en una
excursió (anys cinquanta)
---
Necrològica
de Rolando Sternini apareguda en el periòdic tolosà Espoir de l'11 de febrer de 1973
---
---