suarezquemain

---

Jaime Suárez Quemain (1949-1980)

El 7 de maig de 1949 neix a San Salvador (El Salvador) l'escriptor, poeta, dramaturg i periodista anarquista Jaime Américo Suárez Quemain. Sos pares es deien Alejandro de la Cruz Suárez Díaz (Alex C. Suárez), campió de boxa d'El Salvador i Amèrica Central entre 1925 i 1927, i Francisca Carlota Quemain de Suárez, tenidora de llibres, i era el menor de set germans. Realitzà estudis primaris i secundaris a l'Escola San Alfonso i en 1070 es graduà de comptabilitat a l'Institut Superior d'Ensenyament Comercial. Formà part de l'anomenada «Generación Olvidada» poètica i del grup literari «La Cebolla Púrpura» (Nélson Brizuela, Chema Cuellar, Rigoberto Góngora, Alfonso Hernández, David Hernández, Jorge Morazán, Humberto Palma, Mauricio Vallejo, etc.), que edità una revista del mateix nom i La Masacuata, i en la seva poesia mostrà la seva concepció revolucionària i llibertària del món, fent recitals de poesia i conferències arreu del país. Es guanyà la vida primer treballant de mestre per al Ministeri d'Educació, després com a creatiu a l'agència de publicitat «Lemus Simún» i finalment com a cap de redacció del diari opositor La Crónica del Pueblo, on va denunciar el drama polític i social que patia el seu país, fet pel qual va ser amenaçat de mort, patint atemptats en diferents ocasions dels quals sortí sa i estalvi de miracle. En els anys setanta freqüentà el cafè Bella Nápoles, al centre de San Salvador, lloc de reunió de joves escriptors i poetes. En 1975 es casà amb Thelma Cañas, amb qui tingué un infant (Alejandro Octavio Suárez Cañas); el setembre de 1978 la parella es va divorciar i acabà casant-se amb Sandra Yanina Morales Flores, amb qui tingué un infant (Jaime Enrique Suárez Morales). Entre les seves obres podem destacar Desde la crisis donde el canto llora (1973), Poesía salvadoreña (1963-1973) (1974), La piscucha (1979), El discreto encanto del matrimonio (1980), Un disparo colectivo (1980, pòstum), etc. L'11 de juliol de 1980 Jaime Suárez Quemain i el reporter gràfic Julio Najarro van ser trets violentament del cafè Bella Nápoles per un grup armat amb metralletes dels «Escuadrones de la Muerte»; ambdós va ser assassinats salvatgement a cops de matxet i els seus cossos llançats en un abocador d'escombraries a Lomas de San Francisco d'Antiguo Cuscatlán (La Libertad, El Salvador), on van ser trobats l'endemà.