---

Pere Targarona Roldós (1916-1943)

El 23 d'octubre de 1916 neix a Sant Genís de Vilassar, actual Vilassar de Dalt (Maresme, Catalunya), l'anarquista Pere Targarona Roldós. Sos pares es deien Josep Targarona Ballester i Dolors Roldós Serra i era el primer de tres germans (Maria i Filomena eren ses germanes). Durant la II República espanyola milità en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i formà part dels grups d'acció anarquistes. El 28 de setembre de 1933 va ser detingut a Barcelona després d'intentar robar a casa de l'anciana Agustina Pujol a la qual ferí al cap; escorcollat, se li va trobar un carnet d'afiliat a les Joventuts d'Estat Català. Per la seva mala conducta va ser reclòs per sa família a l'Escola de Reforma Asil Duran de Barcelona, del qual es va evadir. Les autoritats li van atribuir la participació en diferents accions, com ara l'atracament a mà armada de la Cooperativa «La Fraternal» de Vilassar de Dalt en 1933, on treballava de dependent, o l'atracament del bus de línia entre les poblacions de Premià de Mar i Vilassar de Dalt l'abril de 1935, on diversos industrials vilassarenc patiren el robatori de 2.500 pessetes. També se li atribuïren la participació en els atracaments portats a terme a Barcelona (Catalunya) de la Sastreria Maleras del carrer de l'Hospital, del Cinema Avenida i del Restaurant Or del Rhin, en els tres casos resultant mort algun policia o assaltant. En 1936 va ser condemnat a 30 anys de presó pel robatori i assassinat de la propietària de la pensió on s'allotjava, al número 124 del carrer Sepúlveda de Barcelona. Uns mesos abans del cop militar feixista de juliol de 1936, escapà de la Presó Model de Barcelona, on es trobava complint condemna, s'allistà a la Legió Estrangera de l'Exèrcit espanyol i marxà cap el Marroc. Quan esclatà la guerra civil va combatre a les files feixistes gairebé un any. Entrà a la Península per Sevilla, lluità al front de Madrid i finalment va ser ferit a Talavera de la Reina durant els combats de maig de 1937. El juny de 1937 ingressà a l'Acadèmia Militar de la caserna de Der Riffien, a Fnideq, a prop de Ceuta (Àfrica), i l'1 d'agost d'aquell any aconseguí la graduació d'alferes provisional. L'agost de 1937 desertà i passà al Marroc francès des d'on va anar a València i després a Barcelona. A finals de setembre de 1937 ostentava la graduació de capità de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. A principis de 1938 entrà per Santander (Cantàbria, Espanya) a zona franquista amb l'objectiu d'atemptar contra la vida del general Francisco Franco. El 18 de maig d'aquell any la policia franquista va emetre ordres de busca i cerca al seu nom per desertor. Sembla que tornà a Barcelona i va ser detingut per membres del Servei d'Investigació Militar (SIM), a mans dels comunistes, i tancat a la fortalesa de Montjuïc. Jutjat per espionatge pel Tribunal Especial de Guàrdia Núm. 3, va ser condemnat a mort, pena que va ser revisada i confirmada pel Tribunal d'Espionatge i Altra Traïció de Catalunya. El 31 d'octubre de 1938 la sentencia va ser comunicada pel conseller de Justícia al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys Jover i aquest signà la confirmació l'11 de novembre de 1938. Mentre esperava la seva execució a la fortalesa de Montjuïc, les tropes franquistes ocuparen la ciutat i a principis de febrer de 1939 va ser alliberat i tornà a Vilassar de Dalt. A principis de març d'aquell any, en resposta a l'ordre de detenció per deserció, va ser arrestat a un cinema barceloní i portat a la Presó Model de Barcelona i el 12 d'agost de 1939 traslladat de bell nou a la fortalesa de Montjuïc. Condemnat a 15 anys de presó per deserció, va ser enviat el 17 de març de 1942 a la Presó Model de Barcelona. El 10 de maig de 1943 jutjat novament i condemnat a vint anys i un dia de presó per haver lluitat en l'Exèrcit republicà. El 18 de juny de 1943 va ser posat en llibertat condicional i s'establí a Barcelona, on afirmava treballar de barber i de comptable. Mesos després va ser detingut per la policia barcelonina acusat de ser l'autor, amb dos persones més, d'una sèrie d'atracaments a mà armada comesos per aquelles dates a Barcelona, on va morir un industrial anomenat Domènech i un brigada de la Guàrdia Civil. El 23 d'agost de 1943, cinc dies després de ser detingut, va ser jutjat i condemnat a mort per robatori a mà armada. Pere Targarona Roldós va ser afusellat el 16 d'octubre de 1943 al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona (Catalunya), juntament amb Francesc Vila Gallemí i Adolfo Gázquez Rodríguez. Les seves despulles van ser dipositades a la tomba de miserables i delinqüents del Fossar de la Pedrera de Barcelona.

---

Foto policíaca de Pere Targarona Roldós

---

Notícia de la detenció de Pere Targarona Roldós apareguda en el diari barceloní La Humanitat del 29 de setembre de 1933

---

La mateixa notícia en el diari madrileny La Nación del 30 de setembre de 1933. La informació del diari barceloní no fa referència a la trobada del carnet d'Estat Català

---

Notícia de la detenció de Pere Targarona Roldós publicada en el diari madrileny La Voz del 10 de gener de 1935

---

Fitxa policíaca de Pere Targarona Roldós

---

Fitxa policíaca de Pere Targarona Roldós

---

Escriu-nos

---