Hi van assistir 418 delegats de 230 poblacions, que representaven a 535.565 afiliats de 511 sindicats. La delegació catalana estava representada per 129 delegats de 92 poblacions i 296.459 federats.

Àngel Pestaña en nom del comitè nacional va fer el discurs inaugural, i després Francesc Arín (secretari general des de finals de 1930) parlà en nom del Comitè (*).
(*) Comitè:
Francesc Arín, Àngel Pestaña, Progreso Alfarache, Manuel Rivas, Rafael Baldó, Manuel Germán i Ramon Artoneda.

ORDRE DEL DIA:

1er. Informe del Comitè Nacional
2on. Gestió del Comitè nacional anterior
3er. Pla de reorganització de la CNT. Necessitat de completar la seva estructura amb les Federacions Nacionals d’Indústria. Campanya Nacional de Propaganda i organització.
4rt. Organització dels obrers de la terra
5è. Reivindicacions de caràcter econòmic:

6è. Publicacions de la CNT.
7è. Estudi dels dictàmens que han de presentar-se al IV congrés de l’AIT i nomenament de delegats al mateix.
8è. Posició de la CNT davant la convocatòria de les Corts Constituents. Pla de reivindicacions político-jurídiques-econòmiques que han de presentar-se a les mateixes.
9è. Assumptes generals.

Les poblacions que hi aportaren més delegats foren:

• Barcelona ........ 55 delegats
  Madrid ............ 29
  Sevilla ............ 24
  Gijón .............. 19 delegats
  A Corunya ...... 19
  València ......... 13
  Saragossa ...... 13 delegats
  Màlaga ........... 10
  
  
• Per nombre de Federats les principals localitats foren:

Cal deixar constància que el nombre d’afiliats assignats a una població concreta, no sempre es correspon amb l’àmbit geogràfic de la localitat, sinó que sovint s’inclouen els sindicats d’àmbit comarcal, la direcció dels quals s’ubicava a les localitats caps de comarca.

La composició de les meses de les altres sessions van ser:

Segona sessió:
President: Galo Díez de Eibar
Secretaris: Álvaro de Sotomayor de Madrid i Augusto Moises Alcrudo de Saragossa. Afusellat pels franquistes.

Tercera sessió:
President: Avelino González Entrialgo de Gijón
Secretaris: Segundo Blanco González de Gijón i Enrique Melchor Jáuregui de Navarra.

Quarta sessió:
Presideix: Valeriano San Agustín Zarza de Saragossa.
Secretaris: Eduardo (o José R) Suárez, d’A Coruña i Fernando Trigo de Manresa.

Cinquena sessió.
Presideix Miguel Mendiola Osuna de Sevilla. Afusellat pels franquistes.
secretaris: Juan Ramon (o Ramos)de Sevilla i Servet Martínez Vicente de Saragossa.

Sisena sessió
Presideix: Joan Peiró i Belis de Mataró
Secretaris: Ricardo Sanz García de Barcelona i J. Gómez de Barcelona.

Setena sessió
Presideix: José Villaverde d’A Coruña
Secretaris: Domingo Torres de València i José Juan Domènech de Barcelona.

Vuitena sessió
President: Antonio Pastor d’Alacant.
Secretaris: Avelino González de Gijón i Miquel González de Madrid.

Novena sessió
Presideix: Eusebio Carbó de Barcelona (va intervenir manifestant-se en contra el text de la ponència i va ser substituït per Niceto de la Iglesia de Santander)
Secretaris: Jaime Rosquillas Magriñà de Barcelona i José Llop de Barcelona.

10ena sessió
Presideix: Manuel Pérez de Barcelona
Secretaris: Iturbe de Sevilla i José Castejón de Sevilla.

11ena sessió
Presideix: Camil Piñón de Barcelona
secretaris: Nicasio Álvaro de Sotomayor de Madrid i J. Gómez de Barcelona

12ena sessió
Havia de presidir un delegat del Sindicat del Vidre de Barcelona, però en no presentar-se va presidir Julio Roig de Santander.
Secretaris: Eduardo Collado de Santiago i un delegat dels Paletes de Madrid (que desconeixem el nom).

13 sessió
Presideix: Emilio Calderón de Sevilla
Secretaris: Vicente Ballester de Cádiz i José Xena Torrents de Fígols.

14ena i última sessió
Presideix: Domingo Torres Maeso de València
Secretaris: José Castejón de Sevilla i Progreso Fernández de Jàtiva.
NOTA: Progreso Fernández és un pseudònim d’Antonio Fernández Bailén (Llíria, 1897 - València, 1996)

La primera sessió es va ocupar en els parlaments de presentació, en la verificació de les credencials i també hi va intervenir Rodolfo Rocker en nom de l’AIT.

En el decurs de la segona sessió es va expulsar Hilari Arlandis “porqué no es un trabajador. Pertenece a la Confederación por el mero hecho de tirar un semanario comunista “ Era militant del Partit Comunista Català i col-laborava en el periòdic “La Batalla”.
Es va discutir, acaloradament, si les votacions s’havien de fer per la totalitat dels afiliats representats, per unitats sindicals (un vot per unitat) o per un vot cada mil afiliats. No hi va haver acord. La mesa va proposar que les delegacions manifestessin el seu criteri per escrit i del recompte posterior s’escolliria la proposta majoritària.

En la tercera sessió la Comissió d’escrutini va donar a conèixer el resultat de la qüestió anterior,
132 delegats que representaven 291.395 federats a favor del vot per representats.
113 delegats que representaven 177.879 federats a favor del vot per sindicat.
13 delegats que representaven 18791 federats es van abstenir.
8 paperetes es van declarar nul-les.
La resta de delegats no hi van participar.

Després es passà a discutir un altre tema polèmic, el reconeixement de la FAI per a participar en les tasques del Congrés. La proposta va ser presentada pel Comitè de la CRTC (llegida a l'inici de la 1ª sessió). Les intervencions acalorades van produir una estona de confusió i un notable aldarull. El debat va quedar sense cap conclusió perquè no es va arribar a votar.

Va continuar Francesc Arín, presentant l’Informe de les activitats passades del Comitè on s’informava dels contactes i sol•licituds de col-laboració que havia rebut el Comitè de militars i polítics conspiradors, durant la dictadura del general Primo de Rivera. Van haver atacs verbals molt durs de les rengles faistes contra Joan Peiró i altres membres dels últims comitès. Peiró va donar explicacions molt raonades i aclaridores de les actuacions dels comitès, les quals van rebre el suport de Francesc Arín i de Pestaña entre d’altres. El tema van continuar a la cinquena sessió.

La cinquena sessió va començar amb l’amenaça de les delegacions de València i Asturias de retirar-se del Congrés, en protesta pels tumults que s’havien produït en les sessions anteriors.
La sessió va continuar amb l’aprovació d’una proposició de la CRTC rebutjant tota responsabilitat per l’actuació dels comitès durant la clandestinitat.

La sisena sessió, molt més tranquil-la, es va esmerçar en dues propostes: crear una escola d’oradors i organitzar una campanya estatal de propaganda i organització.

La setena i la vuitena sessió es van ocupar en el tema quart de l’ordre del dia: Organització dels obrers de la terra. Que es desglossà en dos apartats:

a) l'organització dels treballadors de la terra
b) programa de reivindicacions immediates del camperols.

Les conclusions sobre l’organització dels treballadors de la terra es resumia així:
La Federació d’Agricultors cenetistes estarà formada per jornalers, aparcers, masovers i petits propietaris camperols.

I les conclusions del programa de reivindicacions immediates van donar pas a unes declaracions grandiloqüents:

... el Consell fixa la seva actitud davant la qüestió agrària formulant les següents reivindicacions:

a) Expropiació forçosa sense indemnitzacions de tots els latifundis, deveses, vedats de caça i extensions cultivables declarant-les de propietat social. Anul.lació dels actuals contractes de tributació al propietari, per un altre que fixaran els sindicats en harmonia a les necessitats de cada localitat.
b) Confiscació del bestiar de reserva, llavors, arreus de conreu i maquinària que es trobi en poder dels terratinents expropiats.
c) Lliurament proporcional i gratuït en usdefruit d’aquests terrenys i efectes als sindicats de camperols per a l’explotació i l’administració directa i col.lectiva.
d) Abolició de contribucions impostos territorials deutes i càrregues hipotecàries que pesin sobre les propietats que constitueixen el mitjà de vida dels seus propietaris i cultivadors que ho treballin directament sense intervenció continuada ni explotació d’altres treballadors.
d) Abolició de contribucions, impostos territorials, deutes i càrregues hipotecàries que gravin les propietats que constitueixen el medi de vida dels seus amos i són conreats directament per ells, sense intervenció continuada ni explotació d'altres treballadors.
e) Supressió de la renda en diner o en espècies que els petits arrendataris es veuen obligats actualment a satisfer als grans terratinents i als intermediaris dedicats al sub-arrendament.

Abans d’acabar la sessió es va llegir l’extens dictamen que presentava la ponència del tema 3er de l’ordre del dia: Pla de reorganització de la CNT. Necessitat de completar la seva estructura amb les Federacions Nacionals d’Indústria.
Aquest també resultà un tema molt polèmic. La proposta que la CNT s’estructurés amb les Federacions Nacionals d’Indústria, ja havia estat rebutjada en el congrés de l’any 1919.
Tot i no formar part de la ponència, el dictamen fou redactat i defensat per Joan Peiró. El tema va ocupar tota la novena sessió i part de la desena. Els faistes Julio Roig, José Alberola i Joan García Oliver van atacar durament la proposta i entre d'altres coses van dir ”... amb el dictamen sorgeix un gran perill per a l’organització i els seus principis... les raons i motius que s’addueixen són de tipus marxistes i en consonància amb el desenvolupament d’aquesta economia”.
Tot i així la intervenció de Peiró fou prou convincent per la majoria dels delegats. La votació final (que reflectia les divergències que s’incubaven dins de la CNT) fou la següent:

A més, cal dir, que la resolució aprovada seria boicotejada pels militants de la FAI en les posteriors assemblees locals i regionals.

Entre la sessió núm. 10 i la núm. 11 es va debatre (poc) el tema 5è de l’ordre del dia (Reivindicacions de caràcter econòmic) i el tema 6è (Publicacions de la CNT).
En aquest darrer punt es va prendre l’acord de constituir una editorial que publiqués un diari confederal. Aquest periòdic va aparèixer amb el nom de “CNT”.
En la sessió núm. 12 es van elegir els delegats per assistir al IV congrés de l’AIT, que se celebraria a Madrid a partir del dia 15 de juny. Els delegats elegits van ser:
Eusebi Carbó, Avelino González, Nicasio Álvaro de Sotomayor, com a delegats directes i com a delegats indirectes, Ramón Acín, Feliciano Benito, Miguel Mendiola, Diego Parra, Manuel Pérez, José Robusté i José Villaverde.

En la 13ena sessió es va debatre el tema núm. 8 de l’ordre del dia (Posició de la CNT davant la convocatòria de les Corts Constituents. Pla de reivindicacions político-jurídiques-econòmiques que han de presentar-se a les mateixes). Va acabar com el rosari de l’aurora, amb 30 delegacions rebutjant l’acord.

En l’última sessió el Comitè va proposar, i el Congrés ho va aprovar, un nou sistema de votació proporcional que seria aplicable en tots els Plens, Congressos i reunions Nacionals, Regionals i Locals dels sindicats.

La proposta era:

I el tema que s’havia proposat (en l’apartat d’organització) de l’import i distribució del segell confederal, va quedar posposat per tal què un Ple de Regionals es pronunciés definitivament.

El Congrés es va donar per acabat a les quatre de la matinada del dia 17 de juny de 1931.

***

La sessió vuitena del Congrés, va ser presidida per Antonio Pastor, d’Alicante, i actuaven de secretaris Avelino González, de Gijón y Miguel González, de Madrid.
Abans d’acabar la sessió es va llegir l’extens dictamen que presentava la ponència en qüestió, que contenia unes Consideracions preliminars seguides dels capítuls:

El Sindicato de Industria, Importancia de las Secciones, Comités de fábrica y talleres, Comités districtuales o de barriada, Visión del Sindicato de Industria y su conjunto, La Federación Nacional de Sindicatos, La Confederación Regional, La Confederación Nacional, Estructura administrativa.

1a.- La CNT representa los intereses generales a ella confiados por las Regionales. Las Regionales cuidan los intereses peculiares a las FF. LL. que representan. La Federación Nacional representa un interés general afectando al Conjunto de Sindicatos profesionales, con respeto de la autonomía de éstos. Comités Comarcales y Locales, sujetos al anterior ritmo.

2a.- El Sindicato de Industria acogerá en su seno a todos los trabajadores de una determinada industria. Ejemplo: el de la Edificación se compondrá de albañiles, peones, ladrilleros, picapedreros, canteros, mosaístas, pavimentadores, estucadores, yeseros, pintores en obras, caleros, cementistas, cerrajeros, fontaneros, cristaleros. Dentro del conjunto cada Sección mantendrá su personalidad. Sintetizando: El Sindicato no es más que una federación de Secciones profesionales de coincidencia profesional. Por otra parte, «Por función del Comité Central, es el punto concéntrico de las relaciones entre las Secciones que componen el Sindicato. Siendo las Secciones autónomas, cada una de ellas gestiona sus intereses en armonía con el conjunto sindical. Mediante el nexo federativo nacional, el Sindicato queda en relación estrecha con el resto de Sindicatos similares del país, a los efectos de entendimiento y solidaridad.

3a.- Comités de fábrica y de taller. Son muy importantes visto el éxito adquirido por los delegados general y de sección infiltrados en todos los centros de trabajo por el Sindicato Único. Merced a estos comisionados, dicho S.U. controló debidamente la cuestión laboral en las ciudades industriales, particularmente en la compleja Barcelona. Periódicamente, comités de industria y delegados deberán coordinar con la Junta Central del Sindicato.

4a.- Recomendable la existencia de Comités de Barriada a los efectos de prestigio y propagación en las barriadas populares de las grandes urbes. A toda costa hay que mantener y mejorar el crédito confederal en la vía pública y otros lugares de concentración obrera.

5a.- Visto de abajo a arriba, el Sindicato es esto: Los trabajadores se aglutinan en su Sindicato respectivo. Cada sector del mismo designa a su delegado a la Junta Central representando en ella a todas las especialidades de la Industria. Secciones y Junta llevarán el conjunto sindical sincronizadamente. Los Comités de Barriada estarán en estrecha inteligencia con el nexo sindical representativo del Sindicato. El sistema federalista será indiscutible en base a la potestad de la Sección y del individuo. Acuerdos, no imposiciones. Los compañeros con cargos serán cumplidores de la voluntad general, no agentes ejecutivos.

6a.- La Federación Nacional de Industria será el centro relacionador de los Sindicatos Inherentes a la misma, para dotar a éstos de una entente nacional, garantizadora de todo plan de defensa y acometimiento con vistas a la obtención de mejoras técnico-económicas, dé seguridad, higiene y respeto en los centros de producción. En más: análisis de las actividades y características de cada oficio comprendido en la Industria a los efectos de capacitación técnica de los trabajadores para el caso de autogestión revolucionaria.

7a.- La Federación Local simple queda anticuada ante el avance de la sociedad capitalista en lo que a técnicas se refiere. Aparte su misión de defensa y ataque para impulsar el mejoramiento de la clase, la F. L. está llamada a estudiar las características morales, económicas y la capacidad industrial, marítima o agraria del terreno en que se desarrolle. Llevar al día el censo de la población obrera y mejorar el sentido de emancipación de la misma insuflándole propagandas libertarias que pueden empezar en la escuela racionalista, preferentemente en las clases nocturnas, convertidas en verdadera escuela de militantes.

8a.- Siempre que lo consideren oportuno, los Comités Regionales podrán Interesar la creación de Comités Provinciales si los Comités Comarcales resultaran insuficientes. Para la formación del Comité Regional la Ponencia se remite al ejemplo de Cataluña, que es como sigue: Cuatro provincias. Cada una de ellas designa dos delegados. Barcelona, residencia del C. R., destaca cinco delegados facilitados por la Federación Local, Resultancia: un Comité compuesto por 13 delegados, 8 ejecutivos y 5 consultivos. No obstante el esquema, cada Regional dispondrá su Comité como entienda oportuno hacerlo.

9a.- El Comité Nacional es la resultante de la estructura sindical, regional y local: Delegación de poderes administrativos y de relación, pero no de determinación. Para asesorarse tendrá sus Plenarias con delegados a éstas asesoradas por la Organización de cada Regional presente en la Plenaria. En la concreción nacional cada Regional será un voto y el Secretario General tendrá la potestad de votante de desempate. Indiscutible el mantenimiento de relación estrecha con la A.I.T. La bifurcación de la CNT. con las Federaciones Nacionales de Industria se realizará mediante Consejos de Economía constituidos por el Comité Nacional y un delegado de cada Federación Nacional de Industria, dándose acceso a dichos Consejos a un delegado de cada Confederación Regional. Como mínimo, la CNT. convocará reunión del Consejo de Economía general una vez cada año para: Estudiar el desarrollo del sistema capitalista en todas sus variantes: Geografía económica, con señalamiento de las fuentes naturales de la riqueza nacional; geografía industrial y agropecuaria; proceso técnico industrial; organización de las explotaciones industriales; procedencia de los capitales aportados a las empresas explotadoras; salarios y duración de las jornadas de trabajo; condiciones de trabajo en relación a la fisiotécnica. Además:
Estudiar los medios de oposición mancomunada al desenvolvimiento antisocial del sistema capitalista; los progresos de capacidad técnico-industrial de las organizaciones sindicales; el estado de las actividades de penetración y gestión de los Comités de Fábrica, Taller, Tajos y Campo; las posibilidades para el asalto de las organizaciones sindicales a la gerencia de la producción y de la economía social.

El sello confederal se propone a 0,20 ptas., con la distribución que se cita:

• Federación local (o comarcal), 2 céntimos.
• Comité pro-presos local, 5 céntimos.
• Comité Regional, 2 céntimos.
• Por publicacions, 2 céntimos.
• Comité pro-presos nacional, 2 céntimos.
• Comitè Nacional, 7 céntimos.

El Sindicato Nacional sólo es recomendable en Ferroviarios, Marina Mercante y Comunicaciones (Correos, Teléfonos y Telégrafos), y para alguna otra industria que pudiera surgir con las características anteriores.
En cuanto al Sindicato Único de Trabajadores, se considera muy recomendable para las localidades menores de 6.000 habitantes.

***

Assistents al Tercer Congrés Confederal de la CNT
Madrid, 11 - 16 de juny de 1931

Cal indicar que alguns delegats representaven més d'un sindicat i fins i tot més d'una localitat. Dels 418 delegats assistents, en tenim referències dels 397 que relacionem.

www.veuobrera.org