torrentsvalet

---

Salvador Torrents Valet (1885-1951)

El 15 de març de 1885 neix a Mataró (El Maresme, Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista Salvador Torrents Valet. Sos pares, ateus i republicans, es deien Joan Torrents, blanquer, i Elvira Valet, obrera tèxtil. Va ser criat per l'avia, cega, religiosa i supersticiosa. Amb 10 anys ja treballava en un torn complet en una fàbrica tèxtil i ben aviat s'integrà en el moviment llibertari. En 1903, amb altres companys (Mariano Castellote Targa, Antonio Ojeda, Abelardo Saavedra del Toro, José Sánchez Rosa i Francisco González Sola) participà en el primer míting anarquista celebrat a Mataró. En 1907 i 1909 envià des de Mataró diners per als presos i per a Tierra y Libertad i en 1908 en suport a les persones que patiren represàlies pels fets d'Alcalá del Valle. Membre del grup anarquista «Nueva Semilla» (Casanovas, Josep Compte, Josep Vehils, Villagrasa, etc.) i de l'Ateneu Obrer, col·laborà habitualment en la premsa llibertària mataronina. En 1909 fugint de la repressió desencadena arran de la «Setmana Tràgica», fets en els quals va participar, i del processament de Francesc Ferrer i Guàrida, un dels seus referents, passà a França. Després d'un temps a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), on treballà de manobre, i a París, on va fer feina de porter, visqué entre 1909 i 1915 a Lió (Forez, Arpitània), on treballà en una fàbrica; en aquests anys va fer alguns viatges a Mataró. El novembre de 1909 va rebre una carta de son pare que li comunicava que sa companya Teresa Vives havia tingut una filla, a la qual anomenaren Paz Universal, en memòria de la filla de Ferrer i Guàrdia. Llegí al Centre d'Emancipació Anarquista de Lió la conferència Mi anarquismo. En aquesta època col·laborà en els periòdics mataronins anarquistes Acción (1914) i Acción Fabril (1915). Durant aquest exili francès conegué destacats anarquistes (E. Armand, Sébastien Faure, Teresa Mañé Miravet, Pierre Martin, etc.) i freqüentà la seu de Le Libertaire. A principis de 1915, en plena Gran Guerra, el govern francès va repatriar els obrers estrangers. Tornà a Barcelona, on, abans d'emigrar a Austràlia amb Joan Jordana el 28 de novembre de 1915, s'entrevistà, juntament amb Miquel Corney i Josep Gabaldà, amb Anselmo Lorenzo Asperilla. Establir-se a Austràlia va ser atzarós, ja que responia al fet que vuit anys abans un company mataroní hi havia emigrat i estava disposat a pagar el viatge. En 1915 mateix, després de quatre mesos collint tomàtigues a Essendon (Melbourne, Victòria, Austràlia), s'instal·là a Innisfail, on treballà en la indústria de la canya de sucre a Far North Queensland. En 1918 comprà una finca agrícola a Mena Creek (Cassowary Coast, Queensland, Austràlia), on va romandre la resta de sa vida. En 1919 va sol·licitar la nacionalitat australiana per facilitar l'emigració de sa companya i sa filla, però obtingué un mal informe per les seves «tendències anarquistes»; finalment, però, el 18 d'octubre de 1919 l'obtingué i en 1920 aconseguí que sa família pogués establir-se a Austràlia. En 1929 envià diners per als presos. En 1936, quan esclatà la Revolució espanyola, amb Joan Jordana i Francisco Martínez, creà l'«Innisfail Spanish Relief Committee» (Comitè d'Ajuda a Espanya a Innisfail), el qual recaptà fons per a Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA). En 1937 col·laborà en Butlletí, de Mataró. Portà la secció «Desde Australia» del periòdic novaiorquès Cultura Proletaria. A finals dels anys quaranta entrà a formar part de les Rationalist Societies (Societats Racionalistes) i del Left Book Club (Club del Llibre Esquerrà). A més dels citats, també va col·laborar en Iniciales, The Rationalist, La Revista Blanca, Tierra y Libertad, El Vidrio i altres. Salvador Torrents Valet va morir l'11 de setembre de 1951 a Innisfail (Cassowary Coast, Queensland, Austràlia) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat. Sa família llegà llibres, documents (correspondència, fotografies, postals, etc.) i manuscrits (Impresiones de un viaje a Australia Memorias de un obrero, Mi anarquía, Poesías, crónicas y cuentos, Recuerdos de mi vida, etc.) a la Universitat de James Cook de Townsville (Queensland, Austràlia). El seu testimoni va ser recollit per diversos historiadors (Judith Keene, Robert Mason, Catherine Seato, etc.).