---
Josep
Torres Tribó (1899-1941)
El 3 d'octubre de
1899 neix a Mollerussa (Pla d'Urgell, Catalunya) –algunes fonts citen erròniament Arbeca
(Les Garrigues, Catalunya)– l'escriptor, poeta, mestre, pacifista i
anarcoindividualista Josep Antoni Torres Tribó, que va fer servir el pseudònim Sol de la Vida. Sos pares es deien Roc Torres Bonet, llaurador, i Teresa Tribó Taqués. Fill d'una família
pagesa, pogué compaginar les feines al camp amb els estudis de magisteri. Quan
tenia 17 anys obtingué el títol de mestre a l'Escola Normal de Lleida (Segrià,
Catalunya) i exercí la docència al seu poble natal. En aquesta època es
relacionà amb els joves republicans catalanistes de Mollerussa i amb el
ferroviari anarquista Aníbal Álvarez fundà la revista anticlerical i atea Cap de Ruc, fet pel qual va ser
desterrat. Després d'una curta estada a Madrid (Espanya), on treballà com a
crític d'art i com a apuntador en la companyia de teatre de Catalina Bárcena,
retornà a Lleida. Pel seu antimilitarisme, va ser jutjat en consell de guerra i
condemnat a dos anys de presó. També era contrari a l'alcohol i al tabac. En
1918 col·laborà en el periòdic El Ideal,
òrgan de les Joventuts Republicanes Revolucionàries (JRR) de Tortosa i Roquetes
(Baix Ebre, Catalunya). Entre 1918 i 1919 formava part de la redacció de la
revista quinzenal saragossana Voluntad,
amb Felipe Alaiz de Pablo, Manuel Albar Catalán i Ángel Abella. L'agost de 1919
va ser detingut a Albelda (Llitera, Franja de Ponent) i l'any següent fou
membre del Centre d'Estudis Socials de Tarragona (Tarragonès, Catalunya), amb Felipe
Alaiz, Josep Cinca Vilagener, Hermós Plaja Saló i Pere Segarra Boronat, entre
d'altres. En aquests anys escrivia poesies, articles i lletres anarquistes,
cantades amb músiques populars. En 1921 restà empresonat a Saragossa (Aragó,
Espanya) i l'any següent dirigí Voluntad
i prologà el fullet de Felipe Alaiz El
trabajo será un derecho. L'octubre de 1922 formà part del grup anarquista
«Crisol», amb els germans Ascaso Budría, Gregorio Jover Cortes i Buenaventura Durruti
Domínguez. En 1923 fou responsable de la revista infantil anarquista
barcelonina Libertín i el març
d'aquell any va fer un míting a Barcelona al costat de Novella, Sebastià Clarà
Sardó, José Alberola Navarro i Vicente Martínez López (Armando Artal). En 1928 publicà Elogi
de la mentida, la seva obra més coneguda i fortament influenciada pel
nietzschianisme i l'espiritualisme tolstoià. En els anys finals de la dictadura
de Primo de Rivera exercí de mestre a l'Escola Nova del barri barceloní del
Clot. Col·laborà amb Joan Puig Elias i després en diverses iniciatives
pedagògiques en centres sindicals, com ara l'Ateneu Llibertari de La Segrera, a
Sant Andreu de Barcelona. No es considerava racionalista, sinó seguidor «a la
seva manera» de la tradició de Francesc Ferrer i Guàrdia. Entre 1932 i 1936
regentà una escola pròpia al barri del Guinardó de Barcelona, en la qual sa
companya Guadalupe Cuadrado Serrana, filla de família confederal, li ajudava en
el parvulari. En aquesta època s'integrà en la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI). Durant la guerra civil visqué al Masroig (Priorat, Catalunya), on va fer
de mestre, alhora que portava la comptabilitat de la col·lectivitat agrícola.
També ajudà en la legalització de les col·lectivitats de Valls, Mora d'Ebre i
Falset. Posteriorment passà a Valls (Alt Camp, Catalunya) i va fer conferències
a poblacions de la comarca (Puigpelat, Bràfim, etc.). En 1938 substituí Pere Segarra
Boronat en la direcció d'Acció Sindical,
portaveu de la Federació Comarcal de la Confederació Nacional del Treball (CNT)
de Valls-Montblanc. En 1939, amb el triomf franquista, creuà els Pirineus i fou
reclòs al camp de concentració d'Argelers. D'allà sortí enquadrat en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per fer feina als Alps i, amb la
declaració de guerra, s'enrolà en l'exèrcit francès. A Dunkerque (Flandes del Sud) caigué presoner dels alemanys
i va ser portat el 6 d'agost de 1940, amb la matrícula 65.137, a l'Stalag VII-A
de Moosburg (Baviera, Alemanya); el 24 de gener de 1941, amb la matrícula
3.444, va ser enviat al camp de Mauthausen, on coincidí amb quatre deixebles
seus; i, finalment, amb la matrícula 9.742, al camp auxiliar de Gusen. Josep Torres Tribó va ser assassinat
(«desinfectat») en una cambra de gas el 22 de setembre de 1941 al castell de
Hartheim (Alkoven, Alta Àustria, Àustria), on havia estat portat per al seu
extermini. Durant sa vida publicà articles en nombroses publicacions, com ara Acracia, Crisol, Fructidor, Los Galeotes, Libertín, Solidaridad Obrera,
Vida Obrera, etc. És autor, a més de
les obres citades, d'Al pueblo, cultura
(1922), Aurorita. Cuento infantil
(1922 i 1939), Técnica social (1922),
La Ciutat ens pren els fills. Comèdia
dramàtica en tres actes (1925, inèdit), El
ídolo (1926), La loca vida. Drama en
tres actos (1926) i La redención del
Pierrot (1926). Sa filla, Hortensia Torres Cuadrado, també fou una
destacada anarquista.
---
El jove
Josep Torres Tribó
---
Josep
Torres Tribó
---
Publicitat
del llibre Elogi de la mentida apareguda en el diari barceloní L'Esquella de la Torratxa del 31 d'agost
de 1928
---
---