---
Jacinto
Toryho (1902-1989)
L'1 de febrer de
1902 neix a Villanueva del Campo (Zamora, Castella, Espanya) –alguns citen
1911 a Palència (Castella)– el periodista i escriptor anarquista Jacinto Torío
Rodríguez, més conegut com Jacinto Toryho. Estudià al col·legi de frares
agustins de València de Don Juan (Lleó) i després marxà a Madrid, on col·laborà
en nombrosos periòdics de notícies (Norte de Castilla, La Gaceta
Regional, El Adelantado, El Heraldo de Madrid, El Heraldo
de Zamora, etc.). Després d'estudiar en la primera promoció de l'Escola de
Periodisme d'El Debate, fundada pel sacerdot Ángel Herrera Oria, en 1926
entrà com a redactor d'aquest rotatiu catòlic i monàrquic, però l'abandonà per
qüestions ideològiques i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT)
de Madrid. A començaments dels anys trenta va ser membre del grup «A» de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb Ricard Mestre, Alfredo Martínez, Abelardo
Iglesias i Aso Ibáñez, entre d'altres. En 1932 participà en la creació de les
Joventuts Llibertàries madrilenyes. Entre 1933 i 1934, gràcies a Liberto
Callejas, va ser redactor i corresponsal de Solidaridad Obrera a
Barcelona i fou un dels fundadors del periòdic Revolución (1933-1934).
Fou assidu de l'agrupació cultural llibertària «Faros». En 1934 es traslladà de
Barcelona a Madrid per informar-se sobre la revolució asturiana, mostrant-se
partidari de l'Aliança Obrera. En 1935 entrà a formar part de la redacció del
barceloní Tiempos Nuevos i treballà en El Día Gráfico. El gener
de 1936 representà el Sindicat d'Espectacles Públics de Barcelona en la
Conferència de la CNT catalana. Durant la guerra representà la CNT en el Comitè
de l'Escola Nova Unificada (CENU) i va ser secretari de la Oficina de Premsa i
Propaganda de CNT-FAI. Entre 1937 i 1938, després de Liberto Callejas i de
Jaume Balius, dirigí Solidaridad Obrera,
publicació que professionalitzà –encara que amb
periodistes «sospitosos»– i sanejà
econòmicament, passant
d'un tiratge de 30.000 a 200.000 exemplars i imprimint amb tres
rotatives i 20
linotípies. El 28 de març de 1937 defensà la
línia oficial de col·laboració
governamental de la CNT i la «censura de guerra» en la
Conferència Nacional de
Premsa Confederal i Anarquista i el setembre d'aquell any
polemitzà amb Josep
Peirats en el Ple Regional de les Joventuts Llibertàries de
Catalunya. En 1937
també participà en la fundació del periòdic
vespertí en català Catalunya.
Durant la primavera de 1938, arran de les tensions sorgides en un Ple de
Regionals del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), abandonà la direcció de Solidaridad
Obrera i va ser substituït per Josep Viadiu. A finals de 1938 passà a
França i després aconseguí embarcar cap a Cuba, però el clima insular no li va
anar bé i més tard passà a Nova York. En 1941, per consell de Waldo Frank,
s'instal·là definitivament a Buenos Aires (Argentina) on treballà de periodista
en diverses publicacions (Crítica, La Nación, Clarín, La
Razón, etc.), a més de dirigir informatius radiofònics i el noticiari de la
cadena de televisió argentina «Canal 7». Trobem articles seus en CNT, Despertar,
Pro, La Revista Blanca, Solidaridad, Tiempos Nuevos,
Timón, La Tierra, etc. Entre les seves obres podem citar Cómo
viven y cómo mueren las prostitutas (sd), Joaquin Costa y la revolución
española (sd), Memorias de un seminarista (sd), L'11 de setembre
del 1714 i la guerra antifeixista d'avui. Conferència (sd), La hora de
las juventudes (1933), Reportajes. La libertad de expresión en el
periodismo contemporáneo (1935), Apuntes históricos de Solidaridad
Obrera (1937?, amb Salvador Cánovas Cervantes), Informe que el camarada
Jacinto Toryho, somete a la consideración de los sindicatos de la Confederación
Regional del Trabajo de Cataluña como director de Solidaridad Obrera
(1938), La independencia de España (Tres etapas de nuestra historia) (1938), En los caminos de la libertad (1939?, amb Álvaro de Albornoz), La
traición del señor Azaña: después de la tragedia (1939), Una traición al
proletariado mundial. El pacto entre Hitler y Stalin (1939), Stalin.
Anàlisis espectral (1946), Anverso y reverso de la Unión Soviética
(1947), Aramburu. Confidencias. Actitudes. Propositos (1973), Historia
política argentina (1973), No éramos tan malos. Memorias de la guerra
civil española (1936-1939) (1975), Del triunfo a la derrota. Las
interioridades de la guerra civil en el campo republicano revividas por un
periodista (1978), etc. Jacinto Torío Rodríguez va morir el 5 de maig de
1989 a Buenos Aires (Argentina) a causa de problemes cardíacs.
---
Jacinto
Toryho (1936)
---
Jacinto
Toryho a l'exili argentí
---
---