---
Emilio
Uriondo (1901-1990)
El 22 de juliol de 1901 neix a Magdalena
(Buenos Aires, Argentina) l'anarquista il·legalista Emilio Adelmo Uriondo Ferreyra, que
va fer servir el pseudònim d'Eduardo
Atrio. Sos pares es deien Emilio Uriondo Zamudio i María Ferreyra. Es guanyava la vida com a paleta. Membre del grup anarquista
il·legalista de Miguel Arcángel Roscigna, fou un dels responsables del Comitè
de Solidaritat amb els Presos Socials. Ajudà logísticament, amb Andrés Vázquez
Paredes, a l'anarquista Kurt Gustav Wilckens a preparar l'atemptat mortal
contra el tinent coronel Héctor Benigno Varela realitzat el 25 de gener de
1923. El gener de 1926 participà, juntament amb Miguel Arcángel Roscigna i
Andrés Vázquez Paredes, en un atracament al Banco San Martín de Buenos Aires
efectuat pel grup «Los Errantes» (Buenaventura Durruti Domínguez, Gregorio
Jover Cortés i els germans Alejandro i Francisco Ascaso Abadía). Quan la
campanya d'agitació a favor dels militants italoamericans Nicola Sacco i
Bartolomeo Vanzetti, va ser acusat d'haver realitzat un atemptat amb bomba a la
legació nord-americana a Montevideo (Uruguai) i va ser tancat a la presó de
Punta Carretas. L'11 de febrer de 1928 va ser alliberat i es va retrobar amb
Roscigna, que aleshores s'havia refugiat a Montevideo després de realitzar un
atracament l'1 d'octubre anterior a l'Hospital Rawson de Buenos Aires. Malgrat
la seva oposició i la de Roscigna, alguns membres del grup (els germans Antonio
i Vicente Moretti i els catalans Pere Boada Rivas, Joan Agustí García Capdevila
i Jaume Tadeo Peña) organitzaren un assalt contra l'agència de canvi de Messina
de Montevideo en el qual moriren tres persones i tres van ser ferides, resultant
detinguts el novembre els membres de la banda. Roscigna retornà a l'Argentina i
ell marxà cap el Brasil i d'allà passà a l'Argentina, on amb Roscigna organitzà
l'evasió dels seus companys de la presó de Punta Carretas, la qual es va fer
efectiva el març de 1931. En 1930 participà amb altres companys en el rescat de
l'anarquista José Manuel Paz d'un hospital penitenciari de La Plata. El 20 de
juny de 1930 participà en l'assalt a Buenos Aires de l'estació de la companyia
d'òmnibus «La Central», organitzat per Severino Di Giovanni. Dies després, el
23 de juny de 1930, va ser detingut al restaurant Vesuvio amb Umberto Lanciotti
i Juan López Dumpiérrez. Durament torturat en els interrogatoris, va ser
jutjat, condemnat a cinc anys de presó i enviat a la penitenciaria d'Ushuaia a
la Tierra del Fuego, d'on va aconseguir evadir-se en 1932. En els anys seixanta
formà part del grup anarquista de La Plata (María Esther Biscayard de Tello, Humberto
Correale, Carlos Kristof, Rodolfo González Pacheco, Manuel Palanca, etc.).
Sa companya fou Petrona Aguilera, amb qui tingué un fill, Emilio Uriondo Aguilera. Emilio Uriondo va morir el 14 d'agost de 1990 a La Plata (Buenos Aires,
Argentina). Segons el seu testimoni, Severino Di Giovanni va ser l'autor
material de l'assassinat de l'anarquista Emilio López Arango.
---
Emilio Adelmo Uriondo Ferreyra
---
Nota
sobre la mort d'Emilio Uriondo apareguda en el periòdic de Buenos Aires El Libertario de desembre de 1990
---
Necrològica
d'Emilio Uriondo publicada en el periòdic de Buenos Aires La Protesta de maig de 1991
---
---