---
Miguel
Vallejo Sebastián (1909-1962)
El
27 de juliol de
1909 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista i anarcosindicalista
Miguel
Vallejo Sebastián. Sos pares es deien Domingo Vallejo i Joaquina
Sebastián. Encara adolescent, s'afilià a la
Confederació Nacional del
Treball (CNT). Establert a Saragossa (Aragó, Espanya),
treballà de calderer i milità
en el Sindicat del Metall de la CNT. A partir de 1927 destacà
com a orador i
organitzador sindical de la regional aragonesa. Va ser detingut a
Saragossa amb
Antonio Ejarque Pina per la seva participació en l'aixecament
anarquista de
gener de 1933 i fou empresonat a La Alfajería de Saragossa i a
Pina de Ebro. A
finals de 1933 va ser nomenat secretari de la Federació Local de
Saragossa. El 20
de setembre de 1935, quan encara era secretari, va ser detingut portant
força
documents orgànics de la CNT saragossana i amb una multicopista.
En aquests
anys republicans va ser membre de la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI).
L'abril de 1936 va fer una gira propagandística amb Zenón
Canudo Zaporta per
Terol i Santa Eulalia, a més d'un míting a Saragossa. El
juliol de 1936 defensà
la ciutat de Saragossa dels feixistes i, amb José
Hipólito Melero i Manuel
Uceda Marco, fou membre del Comitè Local de Defensa dels Grups
Anarquistes de
Saragossa. Lluità contra els feixistes enquadrat en la 25
Divisió de l'Exèrcit
Popular de la II República i fou nomenat secretari del
Comitè Regional d'Aragó de
la CNT durant els anys bèl·lics. El març de 1937
signà, amb Antonio Ejarque i Manuel
López, un pacte d'unitat amb la Unió General de
Treballadors (UGT) aragonesa i
l'agost d'aquell any va ser detingut a Alcanyís (Terol,
Aragó, Espanya) per les
tropes de la reacció comunista encapçalada per Enrique
Líster Forján que
dissolgueren el Consell Regional de Defensa d'Aragó. Com molts
altres membres
de la 25 Divisió, al final de la guerra es trobà
aïllat al port d'Alacant.
Detingut, va ser tancat al camp de concentració d'Albatera, on
desenrotllà una
gran tasca en estret contacte amb el Comitè Nacional confederal
(Junta Nacional
del Moviment Llibertari) d'Esteve Pallarols Xirgu, aconseguint salvar
la vida
de nombroses persones. Després passà a la presó
valenciana de Porta Coeli i a
la de Saragossa, on va ser jutjat i condemnat a mort, pena que
finalment va ser
commutada per la de 20 anys de reclusió. Un cop alliberat,
organitzà el Comitè
Regional d'Aragó de la CNT clandestina i mantingué
estrets contactes amb la
guerrilla que actuava a Terol. De bell nou detingut, va ser jutjat,
però va ser
absolt per manca de proves. Més tard s'establí a
València. Entre el 12 i el 16
de juliol de 1945 assistí al madrileny Ple de Carabaña.
En 1949, en substitució
d'Antonio Castaños Benavent, va ser nomenat secretari general de
la CNT
clandestina. Fugint de la policia, s'establí a Barcelona i a
finals de maig de
1951 passà a França. S'instal·là a Tolosa
de Llenguadoc i entre 1952 i 1955 fou
secretari del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior, en
substitució d'Heliodoro
Sánchez Fernández (Helios Sánchez),
esdevenint un dels militants més destacats del sector «col·laboracionista»,
partidari de prendre part en els governs republicans de l'exili. El 20 de
juliol de 1952 intervingué, amb Ramón Liarte, Antonio Moreno i Quiñones Ocampo,
en el míting commemoratiu del 19 de juliol celebrat a la Sala Étienne de Lió
(Arpitània). El 5 d'octubre de 1952 participà, amb Jesús Boada Payarols, Josep
Joan Domènec Manero i Vicente Garrido, en un gran míting confederal a la Casa
del Poble de Clarmont d'Alvèrnia. En IV Plenari de la CNT «possibilista» de
1952, va ser nomenat secretari general, càrrec que fou ratificat en el V
Plenari de 1954. El gener de 1953 impartí una conferència al Saló d'Actes de
Force Ouvrière (FO) de París i el 19 d'abril la titulada «Consideraciones al
momento actual, sobre el problema de España» a Montalban (Guiena, Occitània).
L'1 de maig de 1954, amb Francisco Romero, J. J. Domènech i Celestino Soria,
parlà en el míting d'afirmació sindical que se celebrà a la sala del Cafè
Continental d'Albi (Llenguadoc, Occitània). El 18 de juliol de 1954 intervingué,
amb J. J. Domènech i Emilio Gervas, en un míting commemoratiu de la jornada del
19 de juliol de 1936 a l'Ajuntament de La Sala (Llenguadoc, Occitània). Entre
1954 i 1958 col·laborà en España Libre.
El Primer de Maig de 1955 intervingué, amb Vicente Garrido, Joan Ferrer i Tomás
Cañizares en el míting celebrat a Clarmont d'Alvèrnia. En 1956 col·laborà en CNT de Mèxic. En 1961, amb José Borrás
Cascarosa i altres companys, fou nomenat membre del Comitè de Relacions del
Comitè Regional d'Aragó. Miguel Vallejo Sebastián va morir el 4 de març de 1962
al seu domicili de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) d'un tumor cerebral. Sa companya fou la
destacada militant anarcosindicalista Julia Miravé Barrau.
---
Miguel
Vallejo Sebastián
---
Miguel Vallejo
Sebastián i Julia Miravé Barrau (Tolosa de Llenguadoc, 1948)
---
Necrològica de Miguel
Vallejo Sebastián apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 15 d'abril de 1962
---