---
Antonio
Vallejo Domínguez (1910-1983)
El
13 de juny de
1910 neix a Almunia de Doña Godina (Saragossa, Aragó,
Espanya) l'anarcosindicalista
Antonio Vallejo Domínguez. Sos pares es deien Pantaleón
Vallejo i María Domínguez. Militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT)
des de l'adolescència, durant la guerra civil fou membre del
«Batalló Remiro»,
encapçalat per Agustín Remiro Manero, al qual
serví de xofer. Després de la militarització
de les milícies va ser nomenat tinent pagador del 247
Batalló de l'Exèrcit
Popular de la II República espanyola. En 1939, amb el triomf
franquista, passà
a França i va ser internat en diversos camps de
concentració. Posteriorment
s'integrà en les xarxes de suport guerriller que actuaven a la
Península i en
la Resistència francesa, sembla que en contacte amb Francisco
Ponzán Vidal i
Agustín Remiro Manero. El 14 de febrer de 1942 va ser detingut a
Tolosa
(Llenguadoc, Occitània) i internat al camp de
concentració de Vernet. El 27 de maig
de 1944 va ser deportat cap a Alemanya, però durant el
camí, a la zona de
Butry, prop de Pontoise (Illa de França, França),
aconseguí fugir; capturat poc
després, va ser internat al camp de concentració de
Norderney, a l'illa
anglonormanda d'Alderney, d'on va ser alliberat el 18 d'agost de 1944.
De bell
nou a Tolosa, participà en la fundació de la
Federació Espanyola de Deportats i
Interns Polítics (FEDIP), de la qual va ser durant molts anys
president de
l'Interdepartamental de l'Alta Garona. Ajudà l'historiador
llibertari Antoni
Téllez Solà en les seves recerques sobre Agustín
Remiro Manero, que sortiren
publicades pòstumament sota el títol Agustín
Remiro. De la guerrilla confederal a los servicios secretos británicos. Sa companya fou Concepción Ramos Nuez.
Antonio Vallejo Domínguez va morir el 31 d'agost de 1983 al seu domicili de Tolosa (Llenguadoc,
Occitània).
---
Antonio
Vallejo Domínguez
---
Antonio
Vallejo Domínguez (Tolosa de Llenguadoc, gener de 1977)
---
---