---
Stefano
Vatteroni (1897-1965)
El
21 de febrer de
1897 neix al barri d'Avenza de Carrara (Toscana, Itàlia)
l'anarquista Stefano
Vatteroni. Sos pares es deien Carlo Vatteroni i Elisa Lazzi. Estanyer i
llauner de professió, milità en el moviment anarquista
des de l'adolescència. Participà en els enfrontaments amb
els escamots feixistes
a la regió de Carrara i quan la pujada de Benito Mussolini al
poder, per a
evitar les represàlies dels feixistes locals,
s'instal·là a Roma on entrà en
contacte amb Errico Malatesta i participà en la propaganda
llibertària i en la
lluita antifeixista. Arran de l'atemptat comès l'11 de setembre
de 1926 per
Gino Lucetti, amic seu des de la infància, contra Mussolini, va
ser detingut,
com centenars de companys anarquistes, i acusat de «complicitat
en atemptat, possessió
d'armes i ferides a persones». En realitat el seu paper en
l'atemptat va ser
crucial, tant en l'organització, establint un mapa amb tots els
detalls del
camí que havia de seguir el cotxe del Duce, com en el
finançament, ja que
arribà a vendre un terreny que pertanyia a sa mare a Avenza per
sostenir
econòmicament la conxorxa. Jutjat, l'11 de juny de 1927 va ser
condemnat pel
Tribuna Especial per a la Defensa de l'Estat a 18 anys i nou mesos de
presó i a
tres anys de vigilància especial, purgant la pena a diferents
presons: Lucca,
Alessandria, Finalborgo, Civitavecchia (1932), Pallanza, Fossano,
novament a Civitavecchia
i Roma (1936-1937). Els tres primers anys els passà en total
aïllament. El
febrer de 1937, quan havia de ser alliberat a resultes d'una amnistia i
d'una
reducció de la pena, va ser novament condemnat el 5 d'abril de
1937 per la
Comissió Provincial de Roma a cinc anys de confinament i
deportat a les Illes
Tremiti. També va ser condemnat a un any de presó per
haver-se negat a fer la
salutació feixista. A Tremiti conegué Jolanda Setti, que
havia vingut a visitar
son germà també confinat i la qual esdevingué sa
companya. Més tard fou
trasllada a l'illa de Ponça on restà fins al 1939, quan
va ser enviat a l'illa
de Ventotene. El 25 de gener de 1942, amb l'expiració de la seva
pena, considerat
particularment perillós, va ser traslladat a la colònia
penitenciària de Tursi
(Basilicata, Itàlia), on romangué fins la caiguda del
règim feixista el
setembre de 1943. Aleshores organitzà un grup de partisans que
es dedicà a
atacar les posicions alemanyes i a participar en l'alliberament de la
regió. Acabada
la II Guerra Mundial, s'establí a Nàpols
(Campània, Itàlia) i a Roma, per
acabar finalment a Carrara. Col·laborador d'Umanità
Nova, fou l'autor de la necrològica d'Elena Melli, la companya de
Malatesta. Participà, amb Alberto Meschi, en la Cooperativa del Partisà i amb
sa companya en la gestió de les colònies llibertàries «Gino Lucetti» i «Maria
Luisa Berneri». Militant de la Federació Comunista Llibertària (FCL) de
Massa-Carrara i de la Federació Anarquista Italiana (FAI), assistí a nombrosos
congressos, com ara els de Carrara (setembre de 1945), de Florència (març de
1946), de Canosa (febrer de 1948), Liorna (maig de 1954) i Senigallia (novembre
de 1957). Stefano Vatteroni va morir el 3 de gener de 1965 a Carrara (Toscana,
Itàlia) i fou inhumat al Cementiri Municipal de Turigliano d'aquesta localitat
al costat de Gino Lucetti i d'Alberto Meschi.
---
Stefano
Vatteroni
---
Stefano
Vatteroni
Stefano
Vatteroni [IISH]
---
Tomba
d'Stefano Vatteroni al Cementiri Municipal de Turigliano de Carrara (CIRA-Lausana)
---
---