---
Cristóbal
Vega Álvarez (1914-2008)
El 4 d'abril de 1914 neix a Jerez de
la Frontera (Cadis, Andalusia,
Espanya)) el periodista, escriptor i poeta anarquista i
anarcosindicalista
Cristóbal Vega Álvarez, conegut com Veguita
i que va fer servir el pseudònim literari C.
Wheg Zheravla. Sos
pares es deien Cristóbal Vega Arcas
i Ana Álvarez Organvídez. Nasqué a
l'estació de ferrocarril d'El Cuervo de
Jerez de la Frontera, on son pare treballava de ferroviari. Fill d'una
família nombrosa formada per nou germans, quan
tenia nou anys començà a treballar ajudant el
telegrafista de l'estació i
omplint els fulls d'entrades i de sortides dels paquets postals. Ja en
aquests
anys infantils, començà a escriure poesia. Des de
molt jove formà part dels
grups anarquistes de Jerez de la Frontera adherits a la
Federació Anarquista
Ibèrica (FAI) i en els anys trenta fou membre del
Comitè Provincial Anarquista
de Cadis, responsabilitat que abandonà arran de desacords.
Fou redactor del setmanari
satíric Ráfagas
i en els anys trenta
col·laborà en diverses publicacions
llibertàries (CNT, La Protesta, Solidaridad
Obrera, La Voz del Campesino,
etc.). El gener de 1933, arran de la seva
participació en una manifestació de protesta
contra la repressió a Casas
Viejas, va ser detingut i tancat al penal del Puerto de Santa
María. Amnistiat,
va ser novament detingut durant la repressió desencadenada
després dels fets
revolucionaris d'octubre de 1934 i empresonat a Jerez. Arran d'una
temptativa
d'evasió, va ser traslladat al Puerto de Santa
María, d'on sortí amnistiat el
febrer de 1936. A Jerez, va ser nomenat director de la nova
època de La Voz del Campesino.
El cop feixista de
juliol de 1936 l'agafà a la població sevillana
d'Utrera de la qual aconseguí
fugir. A causa del seu pacifisme, es negà a lluitar en els
fronts bèl·lics i
fou declarat pròfug. L'11 de març de 1939 va ser
detingut per les tropes
franquistes a Àvila i empresonat. En 1942 fou
reclòs al penal de Zegama
(Guipúscoa, País Basc). El 10 de maig de 1943 va
ser posat en llibertat
condicional i creuà els Pirineus. A les ciutats occitanes de
Pau i de Tolosa de
Llenguadoc participà en la Resistència en un grup
enquadrat en la Unió Nacional
Espanyola (UNE). La tardor de 1944, com a membre de
l'«Agrupació Cenetista de
l'UNE», participà en l'operació
«Reconquesta d'Espanya» i fou membre d'un grup
que s'infiltrà per Navarra. Capturat en 1945 a Navarra, va
ser jutjat l'any
següent i fou condemnat a 30 i a 20 anys de presó i
empresonat a diverses
presons (Àvila, Astorga, Sant Sebastià i Puerto
de Santa María). En 1959 a la
seva pena si li va afegir vuit anys més per haver editat
clandestinament al
penal del Puerto de Santa María, amb Antonio Ponce
Gómez (PXI), Gregorio
Gallego García, José María Bermejo
Gómez i Domingo
Castellano, 15 números del butlletí
cal·ligrafiat de la Confederació Nacional
del Treball (CNT) Combate. El
desembre de 1963, després d'una intensa campanya de suport
portada a terme per
la premsa llibertària de l'exili, i en la qual
s'implicà força Albert Camus,
Henry Torres i l'acabada de crear Amnistia Internacional, fou
alliberat. El 29
d'abril de 1964 es casà amb la també poetessa i
fotògrafa Antonia Burgos Béjar
(Antoñita), amb qui
tingué una filla
(Ana). Sota el pseudònim de C.
Wheg
Zheravla –Wheg
és el so
onomatopeic equivalent a Vega, i Zherevla
no és més que Álvarez llegit a
l'inrevés i amb una hac intercalada per a
despistar–, va escriure per sobreviure nombroses
novel·letes policíaques, de
l'oest i d'aventures publicades en diverses col·leccions
(FBI, Extra-Oeste,
Rurales de Texas, Colt-45, etc.) de la madrilenya Editorial
Rollán, mentre
residia a diferents poblacions andaluses (Sevilla, Villafranca de
Córdoba,
Niebla, Còrdova) i catalanes (Calella). A Niebla
treballà a les fàbriques de «Cementos
del Sur». Convençut que la revolució
s'havia de fer mitjançant la cultura,
desenvolupà una intensa tasca literària, tant en
prosa com en poesia, i fou un
assidu col·laborador de la premsa llibertària de
l'exili. Després de la mort
del dictador Francisco Franco, participà en la
reconstrucció de la CNT a
Còrdova. La mort de sa companya i la ceguesa el
sumí en una important depressió
en els últims anys de sa vida. Trobem articles i
col·laboracions seves en
nombrosos periòdics, com ara ABC,
Arquero, Boletín
Amicale 26 Divisón, Boreal,
Cenit, Clarín,
CNT, Combate,
Le Combat Syndicaliste, El
Correo de Andalucía, Cumbres,
En Marcha, La
Escuela Moderna, Espoir,
Faro, Ideas-Orto,
El Libertario,
El Luchador, Manantial,
La Opinión, El Poema, La
Protesta, Ráfagas,
Rumbos, Siembra,
Solidaridad Obrera,
Tierra y Libertad, Umbral,
La Verdad del Campesinado, Vía
Marciana, La Voz del Campesino,
La Voz Confederal de Rubí,
Yunque Libertario, etc. Entre les
seves
obres podem citar Los dos locuras de
España (1949), Surcos de
luz y sombra
(1949), Ruta de estrellas (1950), Sendas de Quijotes. Año lírico
(1951), Rueca de fantasías
(1952), García Lorca. Glosas del
Romancero gitano
(1954), Cuentos literarios (1954), Psiquis y el camino (1955), Mensaje poético (1956), Reportaje lírico (1958), Sed. Cien poemas de otoño
(1959), El barco varado (1960), Canción de arena y sal (1964),
Paso a paso (1969), Por
las riberas del tinto (1969), Poemas
del pájaro cautivo (1969), Cantos
de paz y esperanza [trilogia formada per Pueblo
en cruz (1977), Caminos locos
(1978) i Armas de fuego (1979)], Crónicas de andar y ver
(1977), Trío de Gun-Men
(1978), El hombre de mató a UVT
(1979), Secuestro en Chicago
(1980), Terror en Texas (1981), Con Andalucía en el alma
(1981), El diablo de las doce cuerdas
(1983), La derrota de Dick (1984), Andalucía paso a paso (1984), La libertad encadenada (1986), El áspid y la mariposa (1988),
Tras la orilla infinita (1991), Coloquio estival (1992), Grazalema.
Homenaje a José Sánchez Rosa
(1993), El poema nº 10
(1994), El poema nº 17
(1995), El poema nº 25
(1996), Sendas inéditas
(1996), Madre, el nombre bendito
(1996), Loor al niño en el
Día Internacional de la
Infancia (1997), Mujeres
ejemplares.
Antonia Burgos (1997), Caperucita y
el lobito bueno (1998), Comentarios
sobre
Historia de un pueblo andaluz. Lebrija (1998), Poemas
del pájaro cantor (1998), Trilogía
de cuentos (1998), Cartas
a Anaïs (1999), Grazalema
en el
recuerdo (2000), La lira olvidada (2002),
Los niños de la guerra. El pasto de
las
fieras (2004), Cómo se
va la vida
(2006), Carta a Eugen Relgis
(2007). Cristóbal
Vega Álvarez va morir el 31 de maig de 2008 a Villafranca de
Córdoba (Còrdova,
Andalusia, Espanya). Deixà nombrosos inèdits,
entre ells Rueca de fantasía,
relat sobre el seu empresonament. Va ser
guardonat amb diferents premis poètics i literaris.
---
Notícia
de la detenció de Cristóbal Vega Álvarez, i d'altres companys, apareguda en el
periòdic madrileny El Sol (20 de
novembre de 1934)
---
Portada
del periòdic parisenc Solidaridad Obrera
del 25 de desembre de 1958 referida a l'empresonament de Cristóbal Vega Álvarez
---
Cristóbal
Vega Álvarez
---
Cristóbal
Vega Álvarez
---
Cristóbal
Vega Álvarez
---