---
José
Vergara Vicente (1921-2005)
El 22
de gener –el certificat de defunció cita el 23 de gener– de 1921 neix a Barcelona
(Catalunya) l'anarquista i
anarcosindicalista José Vergara Vicente. Era fill d'Antonio Vergara, militant
anarcosindicalista, i de María Vicente. Passà la infància entre Barcelona i Cartagena
(Los Días, Canteras, Portus) i
posteriorment seguí sa família per diverses
localitats catalanes: Barcelona,
Badalona (des del 1930), Santa Coloma i, de nou Badalona, on
assistí a l'Escola
Racionalista dirigida per José Montiel Díaz al
carrer Tortosa. Quan tenia 13
anys fou un dels organitzadors (secretari i cobrador) del grup
«Los Pequeños
Idealistas» de l'Escola Racionalista de l'Ateneu Cervantes de
Badalona i, quan
encara no tenia 14 anys, es posà a fer feina. En aquesta
època ajudà son pare
en les activitats sindicals i s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball
(CNT) i a les Joventuts Llibertàries. Quan la
Revolució de 1936, treballà en
una fàbrica de galetes col·lectivitzada per la
CNT i la Unió General dels
Treballadors (UGT) a Badalona i ocupà la secretaria de les
Joventuts
Llibertàries del barri de La Salut de Badalona. El
març de 1938 s'enrola
voluntari en la 26 Divisió i va combatre en la 120 Brigada,
formant part dels
seus grups culturals. Més tard fou sergent en la 74
Divisió. El febrer de 1939,
quan el triomf franquista era un fet, creuà els Pirineus i
va ser reclòs als
camps de concentració de Vernet i de Sètfonts. El
gener de 1940 treballà en la
construcció d'un camp d'aviació a Gravant
(Borgonya, França) i el juny marxà
cap a París (França) amb Manuel Navarro.
Ambdós treballaren en un polvorí fins
que fou abandonat davant l'avanç alemany i fugiren cap a
Tolosa (Llenguadoc,
Occitània). Després de treballar al camp de
Labastide (Llenguadoc, Occitània),
el febrer de 1941 s'integrà en una Companyia de Treballadors
Estrangers (CTE) a
la zona occitana de Vilafranca de Roergue, Tolosa i Muret. El setembre
de 1941
es troba per Rochefort i va ser tancat al camp de
concentració de La Pallice
(La Rochelle, Poitou-Charentes, França). En 1943
contactà amb la CNT de l'exili
i visqué a La Rochelle i a localitats properes (Avanton i
Poitiers). Després de
la II Guerra Mundial milità en la CNT, en les Joventuts
Llibertàries, en la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i en
Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA) a Poitiers i La Rochelle. Entre 1945 i 1950 assistí a
nombrosos plens i a
diversos congressos de la CNT, i representà La Rochelle i
Saintes en el de
1947. Fins al 1952 treballà a la col·lectivitat
d'Aymare i de bell nou a partir
de 1960 i fins a la seva dissolució. En 1963
retornà a La Rochelle, on ocupà la
secretaria regional de jurídica i la secretaria general de
la Federació Local.
Ajudà a la creació de la secció de la
CNT francesa i constituí un grup de la Federació
Anarquista de llengua Francesa (FAF). En aquesta època fou
delegat, per la
Federació Local o pel Comitè Regional de
Poitou-Charentes, en plens i
congressos de l'exili, com ara el de Montpeller de 1965 i el de
Marsella de
1975. Tingué alguns problemes amb els companys per haver
estat quatre mesos en
la Confederació Francesa Democràtica del Treball
(CFDT) i pel seu fort
temperament. Un cop mort el dictador Francisco Franco,
visità la Península i
treballà força en la reestructuració
de la CNT de l'interior. Assistí com a
observador al Congrés de la CNT de 1979 i
s'arrenglerà amb el sector ortodox. En
1982 s'establí a Cartagena (Múrcia, Espanya) on
fou membre del Comitè Regional
murcià. Representà la Regional de
Múrcia en el congrés de 1983. Després
es
traslladà a Sant Feliu de Guíxols (Baix
Empordà, Catalunya), on refundà la CNT
i en fou secretari d'Organització. En 1988
s'instal·là a Perpinyà. Sa companya
fou Louisette Marcelle Geffré, també militant anarquista. Trobem
articles seus en Cenit, Le Combat Syndicaliste, Siembra,
Tierra y Libertad, etc.
És autor d'Aymare (1947-1963).
Colonia de los mutilados
y ancianos de la revolución española del 1936 a
1939 (1996), Para una sociedad
libertaria (ca. 1987),
Para una sociedad más humana.
Reflexiones, anàlisis y síntesis
(1987), Los hombres y las ideas
(1998) i Cuentos para niños
(2001). José Vergara Vicente va morir el 10 de gener de 2005
a l'Hospital Saint-Louis de La Rochelle (Poitou-Charentes, França).
---
José Vergara Vicente
---
José Vergara Vicente
---
---