---

Elio Vimini (1906-1986)

El 18 de maig –algunes fonts citen erròniament el 13 de maig– de 1906 neix a Pesaro (Marques, Itàlia) l'anarquista i resistent antifeixista Elio Edmondo Gaspare Vimini, també conegut com Elio Wimini. Sos pares es deien Augusto Vimini i Caterina Smacchia. Va anar a escola fins als 14 anys i després es guanyà la vida fent pasta alimentària, ben igual que son pare. L'agost de 1930 va ser condemnat a sis mesos de presó per «ofenses al Duce». En 1932 passà clandestinament a França i s'establí a Tolosa (Llenguadoc, Occitània), on treballà de pintor en la construcció i freqüentà els cercles anarquistes. L'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme) emeté una ordre de busca i cerca al seu nom. El 28 de gener de 1934 va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Tolosa a tres mesos de presó i a 50 francs de multa per «cops i ferides» durant una vaga. El setembre de 1936 marxà cap a Espanya per a lluitar contra el feixisme com a milicià i s'enrolà en la III Companyia del «Batalló Garibaldi», lluitant al front de Madrid (Cerro Rojo, Casa de Campo i Pozuelo de Alarcón). L'1 de desembre de 1936 va ser ferit per metralla a la base del crani a Pozuelo de Alarcón (Madrid, Castella, Espanya) i patí una trepanació. Un cop guarit, passà a la «Brigada Garibaldi» fins a finals de 1937 que retornà a França. S'establí de bell nou a Tolosa, a casa de sos pares, al número 9 del carrer Cantegril, i continuà treballant de pintor de la construcció amb son germà Virgilio Vimini. El 30 d'agost de 1938, al barri de Saint-Simon de Tolosa, durant una discussió on exigí el pagament d'un deute de 2.600 francs d'unes feines fetes durant set mesos entre 1935 i 1936 al petit empresari de la construcció italià Giacomo Toffoli, disparà contra aquest amb el seu revòlver ferint-lo al ventre de mort. Aconseguí fugir del lloc del crim amb motocicleta gràcies a l'ajuda de son amic Dante Mazzaschi, que també lluità amb ell a la guerra d'Espanya, però finalment va ser detingut l'endemà a Agen (Aquitània, Occitània); Toffoli, després d'operat a l'Hôtel-Dieu, va morir cinc dies. Jutjat per aquest fet, l'1 de febrer de 1939 va ser condemnat per l'Audiència de Tolosa a dos anys de presó, a una multa de 25 francs i a 10 anys de prohibició de residència. Durant la II Guerra Mundial lluità en la resistència. El març de 1942 va ser detingut pels nazis a París; traslladat a la presó Lafayette de Nantes, va ser jutjat per un Tribuna Militar alemany en aquesta ciutat, condemnat a 10 anys de treballs forçats i deportat cap a Alemanya. A finals de març de 1944 va ser alliberat. Sa companya fou Aneu Arino. La seva última etapa la passà a la Residència Castel Girou de Cépet (Llenguadoc, Occitània). Elio Vimini va morir el 24 d'octubre–algunes fonts citen erròniament el 28 d'octubre– de 1986 a l'Hospital Purpan de Tolosa (Llenguadoc, Occitània).

---

Elio Vimini (amb una bena al cap) amb Arturo Zanoni durant la guerra d'Espanya

---

Elio Vimini fotografiat per Merlin (Tolosa, 1938)

---

Notícia sobre la baralla de Saint-Simon publicada en el diari parisenc Le Matin de l'1 de setembre de 1938

---

Notícia de la condemna d'Elio Vimini apareguda en el diari parisenc Journal des Débats Politiques et Littéraires del 3 de febrer de 1939

---

---