---
Zelindo Vincenzi (1882-1946)
El 18 de novembre de 1882 neix a Mòdena (Emília-Romanya,
Itàlia) l'anarquista i sindicalista Zelindo Vincenzi. Sos pares es deien Cesare
Vincenzi i Clementina Bizzocoli. Paleta de professió, després d'una breu
militància en el Partit Socialista Italià (PSI) s'adherí al Grup Anarquista de
Mòdena, del qual fou un dels seus fundadors, i a la Lega Muratori (LM, Lliga de
Paletes) de Mòdena, d'orientació sindicalista revolucionària. Fou un dels
promotors de l'intent d'acostament entre les tres Cambres del Treball de la
província de Mòdena (Carpi, Mirandola i Mòdena), que portà al Congrés de la
«Unitat Sindical» de gener de 1913, que marcà la divisió del moviment sindical
de Mòdena entre dues Cambres del Treball, una d'orientació socialista i altra de
sindicalista revolucionària. Després d'aquest fet, fou un dels màxims exponents
de la Cambra del Treball Sindicalista i entrà a formar part de la seva comissió
executiva, col·laborant en el seu òrgan d'expressió, La Bandiera Proletaria –posteriorment dirigí la seva continuació Bandiera Operaia–, i encapçalant algunes
lluites laborals, com ara entre abril i juliol de 1913 la vaga dels paletes,
que, però, acabà amb el triomf de la patronal. En aquest mateix període participà
en congressos i reunions a diversos indrets d'Itàlia i es relacionà amb els
principals exponents de l'anarquisme i del sindicalisme revolucionari italià.
En 1916 va ser nomenat gerent dels periòdics La Voce Proletaria i Guerra
di Classe, òrgan de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI), que
s'imprimia a Mirandola (Emília-Romanya, Itàlia). El 31 de desembre de 1916
participà en el Congrés Anarquista d'Emília-Romanya que se celebrà a Bolonya
(Emília-Romanya, Itàlia), en el curs del qual es va fundar la Unió Anarquista
d'Emília-Romanya. El maig de 1917 va ser detingut durant una manifestació
antimilitarista que havia promogut. El prefecte demanà al Ministeri de
l'Interior el seu confinament i «internament coactiu» a Campobasso (Molise, Itàlia),
o en mig d'una illa, però la mesura no va ser acceptada. El juny de 1917
participà en el congrés anarquista que se celebrà a Florència (Toscana,
Itàlia). En 1918 es va allistar i va ser enviat a Llombardia, primer a Crema i
després a Brescia. En acabar la Gran Guerra retornà a Mòdena i reprengué les seves
activitats sindicalistes a la Cambra del Treball i llibertàries en la Federació
Comunista Anarquista (FCA) de la ciutat. Va ser detingut, amb altres companys,
arran del robatori de metralletes organitzat el maig de 1920 per un grup
d'anarquista de Mòdena amb la finalitat de defensar les manifestacions obreres,
sobretot arran dels fets esdevinguts el 7 d'abril d'aquell any a Mòdena quan la
força pública obrí foc sobre una manifestació i assassinant cinc obrers.
Aquesta important agafada tenia com a finalitat deixar fora de lloc els membres
més destacats de la Cambra del Treball Sindicalista i de la FCA, però en el seu
cas, durant el procés que tingué lloc en 1921 a Piacenza (Emília-Romanya,
Itàlia), va ser absolt de tots els càrrecs. Un cop lliure, continuà amb la seva
feina de paleta sense destacar-se massa en qüestions polítiques, encara que
militant en el moviment anarquista. Advertit formalment per les autoritats en
1926 i en 1931, entrà a formar paret de la llista de persones considerades
«perilloses en cas de pertorbació de l'ordre públic» i restà constantment
vigilat fins el 1942. Zelindo Vincenzi va morir el 4 d'abril de 1946 a Mòdena
(Emília-Romanya, Itàlia).
---
Zelindo Vincenzi
---
Zelindo Vincenzi
---
---