--- Wenceslao
Jiménez Orive (1922-1950) El 28 de gener de
1922 neix a Gijón (Astúries, Espanya) l'anarcosindicalista i resistent
antifranquista Wenceslao Jiménez Orive –alguns citen el seu primer llinatge
com Giménez–, conegut com Wences i Jimeno. Era el major de
quatre germans (Enrique, Rodolfo i Vitoria). Quan era un infant es traslladà
amb sa família a Saragossa, ja que son pare, ferroviari, havia estat destinat a
la capital aragonesa. Aquest, militant anarcosindicalista, va ser nomenat secretari
del Sindicat de Ferroviaris de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de
Saragossa. En els primers dies d'agost de 1936, quan son pare feia el servei
d'interventor entre Saragossa i Canfranc, fou detingut, baixat a l'estació de
Jaca i afusellat pels feixistes amb altres confederals a les afores de la
ciutat. Quan esclatà la contesa Wenceslao estudiava disseny a l'Escola
Industrial i més tard abandonà els estudis per no haver-se d'afiliar a la
Falange. Esdevingué ferroviari i a començaments dels anys quaranta va ser
detingut en dues ocasions per repartir propaganda antifranquista i
anarcosindicalista. En 1946 s'ajuntà amb un grup de les Joventuts Socialistes,
però gràcies al militant llibertari Ignacio Zubizarreta Aspas (Zubi)
s'adherí a la clandestina Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).
L'agost de 1946 va ser detingut, amb Zubizarreta, a Saragossa; brutalment
torturat, fou alliberat tres mesos després. El juliol de 1947 fou nomenat
delegat d'Aragó al Ple Nacional de Regionals de la FIJL que se celebrà a
Madrid. El maig de 1947 participà en un intent d'atemptat contra el dictador
Francisco Franco a la carretera nacional Madrid-Saragossa, a l'alçada del
Puerto de la Muela, a prop de Calatayud, i com que no reeixí marxà a la serra
on s'integrà en un grup de la guerrilla rural. Decebut per la ineficàcia
d'aquesta mena de guerrilla, passà a França, on va fer feina primer a Lió i
després a París com a obrer ajustador. Establí contactes amb l'activista
anarquista Josep Lluís Facerías i s'integrà en el seu grup de guerrilla urbana.
Durant la seva estada a França havia elaborat un esquema d'organització i
d'actuació clandestina, projecte que, en nom de diversos grups d'acció, pensava
sotmetre a la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i a la
Comissió de Relacions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) en l'Exili;
aquest esquema, com que l'estructura orgànica de l'MLE no es modificà, quedà
com un simple esborrany. El 26 de novembre de 1948 creuà els Pirineus i a la
Península, a causa de certes discrepàncies amb Facerías, creà el febrer de 1949
el seu propi grup («Los Maños»), que fou força actiu a Barcelona, Madrid i
altres zones. La seva primera acció, aquell mateix febrer de 1949, fou atemptar
contra el confident Antonio Seba Amorós. El 2 de març de 1949, amb els germans
Josep i Francesc Sabaté Llopart, Simón Gracia Fleringan, Carlos Vidal Pasanau,
José López Penedo i Josep Lluís Facerías, participà en el metrallament a
Barcelona de l'automòbil d'Eduardo Quintela Boveda, cap de Brigada
Politicosocial de la policia, que justament aquell dia no viatjava al cotxe. El
22 de desembre de 1949, amb altres companys –Daniel G. M. (Rodolfo),
Salvador Luis Benito (Salgado), Plácido Ortiz Gratal i Simon Gracia
Fleringan–, marxà a Barcelona per ocupà el lloc d'altres militants caiguts en
la repressió (Julio Rodríguez, José Luis Barrao, Francisco Martínez, etc.).
Wenceslao Jiménez Orive va ser tirotejat sense previ avís per la policia
el 9 de gener de 1950 en un carrer de Barcelona (Catalunya); ferit, per no
caure pres a mans de les forces de repressió de la dictadura franquista, se
suïcidà prenent una càpsula de cianur que portava muntada a la part superior de
la ploma estilogràfica. El seu grup havia estat delatat per Niceto Pardillo
Manzanero, un cenetista expulsat de «Los Maños» per mala conducta, al comissari
de policia Pedro Polo Borreguero. --- Wenceslao
Jiménez Orive --- Wenceslao
Jiménez Orive ---
Wenceslao
Jiménez Orive (1942) --- L'última
fotografia de Wenceslao Jiménez Orive (París, desembre de 1949) --- --- |