--- Rose
Witcop (1890-1932) El 9 d'abril de
1890 neix en una població a prop de Kiev (Ucraïna, Imperi rus; actualment
Ucraïna) l'anarquista, periodista, feminista i propagandista del control de
natalitat i de l'educació sexual Rachel Vitkopski, més coneguda com Rose Lilian
Witcop Aldred, o simplement Rose Witcop.
Sos pares es deien Shimon Vitkopski i Freda Grill. Nascuda dins la comunitat
jueva de la localitat, era la menor d'una família de quatre germanes –la més gran,
Milly, també militarà en el moviment anarquista amb son company Rudolf Rocker.
Fugint dels pogroms russos, en 1895 s'establí amb sos pares i germanes a
Londres (Anglaterra); sa germana Milly Witkop –Milly es va registrar amb k en el llinatge i Rose amb c– havia emigrat l'any anterior i amb
els diners guanyats pogué pagar el viatge de la resta de sa família. Sos pares,
sastres, treballaran a Londres en el seu ofici, ajudats per les filles grans. Ben
aviat entrà a formar part del grup anarquista que es reunia al carrer Jubilee
Street («Jubilee Street Club»), on també ho feia sa germana Milly Witkop i
Rudolf Rocker, i va ser allà on va conèixer l'anarquista Guy Aldred, que
esdevingué son company. El gener de 1907 la parella s'instal·là a Thorpebank
Road, al barri londinec de Shepherd's Bush, i el 2 de maig de 1909 tingué son
fill Annesley –s'havia posat de part en la manifestació del Primer de Maig. Esdevingué
l'assistent editorial dels dos periòdics anarquistes que son company edità, Herald of Revolt (1910-1914) i The Spur (1914-1921). En 1914 col·laborà
en el periòdic anarcofeminista The Woman
Rebel. Entre 1916 i 1919 dirigí ella sola The Spur, ja que Guy Aldred estava empresonat per insubmissió a la
incorporació a files durant la Gran Guerra. Després del conflicte bèl·lic la
parella s'integrà en els Communist Propaganda Groups (CPG, Grups de Propaganda
Comunista) en suport de la Revolució russa, que en 1919 esdevingué Communist
League (CL, Lliga Comunista). Quan aquesta fracassà, en 1921 fundaren la
Anti-Parlamentaru Communist Federation (APCF, Federació Comunista Antiparlamentària)
i viatjà a la Unió Soviètica per a demanar suport, però sense cap èxit i
després de veure la situació allà, es va anar progressivament oposant a la
política soviètica. A partir d'aquí es concentrà en la lluita a favor de la
despenalització del control de natalitat, fent costat la tasca de Margaret
Sanger, que s'allotja al seu domicili quan va a Londres i amb qui en 1920 va
fer un viatge a Berlín per a investigar sobre un nou anticonceptiu químic que
s'havia inventat a Alemanya. Difongué els escrits de Margaret Sanger i
organitzà conferències seves per a les treballadores del Regne Unit. En 1923 la
parella va ser detinguda per «obscenitat» després de publicar i distribuir l'edició
britànica del fullet de Margaret Sanger Family
Limitation en l'editorial «Bakunin Press» que havien fundat. El seu cas es
va mediatitzar i reberen el suport moral i financer de destacats intel·lectuals
(Bertrand Russell, Dora Russell, John Maynard Keynes, etc.) i d'associacions
(New Generation League, etc.). Van ser condemnats, però la publicitat al
voltant del seu cas va ser molt desfavorable per al govern i en 1925 va
permetre que en pogués editar una nova edició. Aquesta última edició no va ser
denunciada, però va ser amenaçada pel Ministeri de l'Interior britànic de ser
deportada a la Unió Soviètica en tant que ciutadana estrangera. Malgrat que la
parella s'havia separat en 1924, sobretot per desavinences polítiques i a la
militància procomunista de Guy Aldred, el 2 de febrer de 1926 es casà civilment
a Glasgow (Escòcia) per evitar el perill de la deportació i confirmar així la
seva ciutadania britànica. Amb Stella Browne, Dora Russell i altres, creà el
Workers Birth Control Grup (Grup Obrer pe Control de Natalitat) per a
pressionar el British Labour Party (BLP, Partit Laborista Britànic) perquè introduís
centres de planificació familiar a les clíniques. En aquesta època es relacionà
molt amb els moviments feministes i col·labora en The Voice of Labour i en The Freewoman, especialment sobre
articles d'alliberament de les dones (sexual, polític, econòmic, etc.). En 1925
obrí la seva pròpia clínica privada de planificació familiar (People's Clinic),
amb suport del BLP, primer al barri londinenc de Fulham i després a Shepherd's
Bush, també a Londres, però en 1928 va haver de tancar-la per manca de finançament.
Rose Witcop va morir el 4 de juliol de 1932 al St George's Hospital de Londres
(Anglaterra), després que una apendicitis es compliqués en peritonitis, i va
ser incinerada dos dies després al Golders Green Crematorium de Londres. Va
rebre nombrosos homenatges pòstums. --- Rose
Witcop fotografiada per Senya Fléchine --- Rose
Witcop fotografiada per Senya Fléchine --- Rose
Witcop (dreta) i Milly Witkop fotografiades per Senya Fléchine --- Portada
d'un exemplar de The Spur dirigit per
Rose Witcop --- Una
edició de Rose Witcop del polèmic fullet Family
Limitation --- Rose
Witcop i Guy Aldred el dia del seu matrimoni civil (2 de febrer de 1926) --- Carta
de Rose Witcop dirigida a Alexander Berkman (14 de setembre de 1931) [IISH] --- Signatura
de Rose Witcop --- --- |