---
Lilian
Wolfe (1875-1974)
El 22 de desembre
de 1875 neix a Londres (Anglaterra) la pacifista i anarcofeminista Lilian
Gertrude Woolf, més coneguda com Lilian
Wolfe. Havia nascut a la joieria d'Egware Road que regentava son pare,
Albert Lewis Woolf, un jueu conservador prou acomodat de Liverpool. Sa mare,
Lucy Helen Jones, actriu nascuda a Birmingham, abandonà sa família quan Lilian
tenia 13 anys per a fer una gira arreu del món amb una companyia operística.
Tingué tres germans i dues germanes, i tots es van educar mitjançant institutrius
i després al Royal Polytechnic de Regent Street, actual Universitat de
Westminster. A partir de 1907, mentre treballava com a telegrafista a l'Oficina
General de Correus, milità en la Civil Service Socialist Society (CSSS,
Societat Socialista de Servei Civil), que s'integrà en la Pioneer Socialist
League (PSL, Lliga Socialista Pionera). Com a feminista, ben aviat es va veure desil·lusionada
per la política parlamentària i per el sufragisme, arribant a considerar que el
vot femení només era un simple «pal·liatiu», i entrà en 1913 a militar en el
moviment anarquista. Va ser una de les fundadores del periòdic llibertari The Voice of Labour, publicat a Londres
per l'editorial Freedom entre 1914 i 1916. El febrer de 1915 fou una de les
signants del «Manifest de la Internacional Anarquista sobre la Guerra». L'abril
de 1916, arran de l'aprovació el gener d'aquell any de la Llei del servei
militar obligatori (Military Service Act), The
Voice of Labour publicà un article animant els lectors a la desobediència
civil i a rebutjar la llei passant a la clandestinitat i a amagar-se a les
muntanyes escoceses. El 5 de maig de 1916, va ser detinguda, amb son company
Thomas H. Keell, en una batuda a les oficines de Freedom realitzada per
requisar els 10.000 fulls per repartir que reproduïen l'article. Processats, van
ser condemnats, segons la Defence of the Realm Act (Llei de Defensa del Regne),
ella a una multa de 25 lliures esterlines o a dos mesos de presó i ell a 100
lliures o tres mesos; ambdós triaren la presó. Ella, però, descobrí a la garjola
que estava encinta i com que es tractava d'un embaràs de risc, ja que tenia més
de quaranta anys, finalment pagà la multa. En 1917 passà a viure amb Nellie
Dick, Fred Dunn i Gaston Marin a la comuna anarquista de Marsh House a Londres;
cap al 1920 vivia amb Thomas Keell, son fill i W. C. Owen a Willesden; i, posteriorment,
visqué amb Keell a la Colònia Tolstoiana de Whiteway, a Gloucestershire, fins
la mort d'aquest en 1938. A Whiteway tingué cura un temps de Richard Blair, el
fill de George Orwell, quan aquest va ser ingressat en un sanatori. Quan Vernon
Richards creà el periòdic Spain and the
World, en suport de la revolució llibertària espanyola, en fou
l'administradora. Durant aquests anys viurà amb Richards i sa companya Marie-Louise
Berneri a Londres. En 1970 donà al Centre Internacional de Recerques sobre
l'Anarquisme (CIRA) de Lausana (Vaud, Suïssa) la biblioteca de son company Tom
Keells. Ja anciana, es dedicava a vendre pels carrers el periòdic Peace News, i fins al 95 anys fou
l'administradora de la llibreria de l'editorial Freedom. Lilian Wolfe va morir
el 28 d'abril de 1974 a Cheltenham (Sud-oest d'Anglaterra, Anglaterra).
---
D'esquerra
a dreta: Lilian Wolfe, J. H. Keell i Thomas H. Keell (31 d'agost de 1931)
---
Lilian
Wolfe, amb Marie-Louise Berneri a la seva dreta, venen premsa anarquista pels
carrers (Londres, 1945)
---
Lilian
Wolfe davant el monument a Ferdinand Domela Nieuwenhuis (Amsterdam, ca. 1967)
[CIRA-Lausana]
---
Lilian
Wolfe entre el retrat del seu company Tom Kell i Lucy Parsons al CIRA de
Lausana (1967) [CIRA-Lausana]
---
---