---
Mammolo
Zamboni (1882-1952)
El 13 de març de
1882 neix a Lovoleto (Granarolo dell'Emilia, Emília-Romanya, Itàlia)
l'anarquista i sindicalista, i després feixista, Mammolo Zamboni, que va fer
servir el pseudònim Anteo. Sos pares
es deien Lodovico Zamboni i Assunta Menini. Per raons econòmiques va
interrompre els seus estudis en quart de primària, però va aconseguir una
important cultura autodidacta. Tipògraf de professió, ja de molt jove s'integrà
en el moviment anarquista. En 1897, amb 15 anys, publicà una carta en el diari L'Agitazione d'Ancona (Marques, Itàlia)
en la qual expressava les seves idees anarquistes. Tenia relacions amb
l'anarquista bolonyès Ugo Bagnarola, obligat a residència forçada. Participà
activament en la propaganda llibertària a la seva zona i rebia i difonia la
premsa anarquista, fins i tot estrangera. Estava afiliat a la Societat Obrera,
on intentà contrarestar en diverses ocasions l'hegemonia socialista. Participà
en mítings i debats públics sobre diversos temes, com ara les condicions
laborals, l'organització sindical, l'antimilitarisme, l'anticlericalisme,
contra l'assignació de residència, etc. Membre del Comitè de Propaganda dels
Tipògrafs, formà part de la secretaria de la Cambra del Treball en el seu
període constituent. S'integrà en la redacció del setmanari anarquista bolonyès
Il Popolino, que sortí el gener de
1903 i on signà sota el pseudònim Anteo,
però que deixà de publicar-se després del seu tercer número. En 1901 va ser
fitxat per la policia. En 1905 s'uní amb Viola Tabarroni, amb qui acabà
casant-se civilment en 1908, després del naixement de sos fills Assunto i
Lodovico, i en 1911 tingué son tercer, Anteo; no batejà cap dels fills. Cap el
1912 fundà, als números 14 i 16 del carrer Fondazza de Bolonya, la «Impremta
Zamboni», que també funcionà com a editorial. Durant la Gran Guerra fou
partidari de la no intervenció i es retirà de la política activa. Durant la
postguerra, amic de l'exanarquista i aleshores seguidor de Benito Mussolini,
Leandro Arpinati, s'acostà, segons alguns per qüestions econòmiques, al
moviment feixista. Encara que no afiliat, a causa de la seva oposició a la
guerra, freqüentà assíduament els ambients feixistes locals i donà suport el moviment
feixista i les organitzacions col·laterals, esdevenint l'impressor oficial de
la Federació Local del Partit Nacional Feixista (PNF). Fou accionista i soci
fundador de la nova Casa del Fascio promoguda per Leandro Arpinati. En 1923
edità el periòdic humorístic Il Canto
della Mosca. En aquesta època es definia com «anarquista i feixista». El 31
d'octubre de 1926 va ser detingut durant la investigació arran de l'atemptat
fallit contra Benito Mussolini a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia), la responsabilitat
del qual va ser atribuïda al seu fill Anteo de 15 anys, linxat per la multitud
i assassinat al lloc de l'incident per militants feixistes. Va ser processat
per complicitat en l'atemptat, juntament amb sa companya Viola Tabarroni, sa
cunyada Virginia Tabarroni i sos fills Assunto i Lodovico. Després d'una
investigació llarga i contradictòria, Viola i Assunto van ser posats en
llibertat per manca de proves. El 7 de setembre de 1928, el Tribunal Especial
per a la Defensa del Estado, presidit pel jutge militar Guido Cristini,
condemnà Mammolo Zamboni i Virginia Tabarroni a 30 anys de presó, prohibició
perpètua per exercir càrrecs públics i tres anys de vigilància, i Lodovico va
ser absolt per manca de proves. L'octubre de 1932 l'advocat socialista Roberto
Vighi, després que s'hagués rebutjat el recurs presentat al Tribunal Especial
per a la revisió del judici, va presentar a Mussolini, a través de Leandro Arpinati,
un memorial en el qual se sostenia la innocència de Mommolo Zamboni i de la
seva família i la manca de proves amb la qual va ser condemnat. Alhora, va
tenir lloc una misteriosa i secreta negociació entre son fill Assunto, exiliat
a Suïssa, i l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione
dell'Antifascismo (OVRA, Organització per a la Vigilància i la Repressió de
l'Antifeixisme) per a l'alliberament dels membres de la família a canvi de la
seva activitat com a espia entre els refugiats antifeixistes. Mammolo Zamboni
va ser indultat a través d'un decret reial i posat en llibertat el 24 de novembre
de 1932. Un mes després, Virginia Tabarroni també aconseguí la gràcia. Després
d'haver mantingut durant molts anys, juntament amb la seva incontestable
innocència, fins i tot la més problemàtica del fill, després de la II Guerra
Mundial, reivindicà en un llibret commemoratiu (Anteo Zamboni nel ventennale del suo olocausto (31 ottobre 1926-31
ottobre 1946). Riassunto storico critico dell'attentato a Mussolini e della
sentenza del tribunale speciale) la voluntat tiranicida d'Anteo, reobrint
novament el tema. En aquesta època se separa de Viola Tabarroni. Acostant de
bell nou a la militància anarquista, a finals dels anys quaranta fundà la
«Libreria Internazionale di Avanguardia» (LIDA), nom inspirat en la seva nova
companya Lyda Magagni, i es dedicà a l'edició de publicacions i a la difusió
d'escrits llibertaris (Mikhail Bakunin, Ezio Bartalini, Armando Borghi, Nikolai
Ghe, Lev Tolstoi, Mario Rapisardi, Élisée Reclus, Oscar Wilde, etc.). Entre els
seus escrits podem destacar Il canzoniere
sociale (sd), L'occhio nell'alcova.
Ovvero il sex-appeal e la libertà di concepire (1946), Del metodo anarchico (1948), Construire
l'anarchia. Parole semplici ai compagni e simpatizzanti (1951). També va
traduir textos de diversos autors (Luigi Bertoni, Rabindranath Tagore, etc.).
Mammolo Zamboni va morir, deixant sense resoldre molts d'enigmes, l'11 d'agost
de 1952 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) i va ser incinerat. La tragèdia
d'aquesta família va ser el tema d'una pel·lícula televisiva que, sota el títol
Gli ultimi tre giorni, va ser
estrenada en 1978 per Gianfranco Mingozzi.
---
Mammolo
Zamboni
---
La
família Zamboni.
D'esquerra a dreta, drets: Ludovico, Viola i Mammolo;
asseguts: Virginia, Anteo i Assunto
---
Notícia
de la detenció de la família Zamboni apareguda en el diari parisenc L'Humanité del 3 de novembre de 1926
---
Notícia
de la condemna de Virginia Tabarroni i de Mammolo Zamboni apareguda en el diari
parisenc Le Quotidien del 8 de
setembre de 1928
---
---