---
Gelindo
Zanasi (1892-1973)
El 22 d'abril de 1892 neix a Minerbio (Emília-Romanya,
Itàlia) l'anarquista i anarcosindicalista Gelindo Zanasi. Sos pares es deien
Raffaele Zanasi i Adelaide (o Adele) Volta. Va començar a militar en el
moviment llibertari quan encara era adolescent. En 1908 va ser condemnat per
primera vegada per propaganda antimilitarista. Es guanyava la vida fent de
pagès i com a paleta. Ente 1920 i 1923, com a membre dels «Arditi del Popolo»,
participà activament en les lluites contra la pujada dels feixisme i per això
va ser detingut en diferents ocasions. L'octubre de 1923, fugint de la
repressió, s'exilià a França. Després de l'assassinat de Giacomo Matteotti el
juny de 1924 a Roma, entrà a formar part de la Centúria «Camicie Rosse»
(Camises Roges) a París, que agrupava militants antifeixistes italians
disposats a actuar si hagués un canvi en la situació italiana. En 1926, amb
altres militants italians, participà en l'expedició militar de Francesc Macià
Llussà per proclamar la República Catalana, coneguda com els «Fets de Prats de
Molló». Després del fracàs de la invasió, va ser detingut a França i expulsat.
Marxà cap a Bèlgica, on va ser assenyalat com a «element perillós», relacionant-se
amb anarquistes refugiats en aquell país (Gigi Damiani, Giuseppe Bifolchi,
Lorenzo Gamba, etc.). En 1932 retronà a França i s'establí a Tolosa de
Llenguadoc. En 1933, per la seva activitat antifeixista, va ser inclòs en la
llista de «terroristes» establerta pel Ministeri de l'Interior. Quan
l'aixecament feixista de juliol de 1936, passà a Catalunya i el 26 de juliol es
presentà com a voluntari en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI). Al front d'Aragó s'encarregà d'una metralladora amb l'ajuda de la
miliciana Lucienne Mercier (Lucette Mercier). El març de 1937 va ser
ferit al front d'Osca i el setembre fou repatriat a França. Poc després retornà
a la Península, on cap el gener de 1938 va ser nomenat capità. Amb el triomf
franquista passà França i el juny de 1939 figurava en la llista de persones
ajudades pel Socors Roig. Quan la declaració de guerra amb Alemanya, el gener
de 1940 va ser detingut i internat al camp de concentració de Vernet. El 19 de
novembre de 1941 va ser extradit a Itàlia. Jutjat per les autoritats feixistes,
el 31 de desembre de 1941 va ser condemnat a quatre anys de deportació a
Ventotene. Poc després va ser traslladat al camp de concentració de Renicci di
Anghiari (Toscana, Itàlia), del qual va ser alliberat el 12 de setembre de
1943. Des de la postguerra milità en la Federació Anarquista Italiana (FAI) i
en la Unió Sindical Italiana (USI) de Bolonya. Després del II Congrés de la USI
celebrat entre el 6 i el 7 de gener de 1950 a Piombino (Toscana, Itàlia), va
ser elegit, amb Generoso Procaccini, secretari de la Comitè de Coordinació amb
seu a Bolonya. En aquesta època col·laborà assíduament en el periòdic Guerra
di Classe. Entre l'1 i el 2 de juny de 1958 representà Bolonya en el
Congrés Nacional de la USI celebrat a Gènova-Pegli. Gelindo
Zanasi va morir el
28 d'abril de 1973 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia).
---
Gelindo Zanasi
---
Gelindo Zanasi
---
---