---
Billo
Zeledón (1877-1949)
El 27 d'abril de
1877 neix a San José (Costa Rica) el periodista, poeta, escriptor i
intel·lectual anarquista, i després polític, José María Pedro Zeledón y Brenes,
que va fer servir els pseudònims Billo
Zeledón, Billo i Merlín. Sos pares es deien Hilario
Zeledón i Concepción Brenes. Sa mare morí en el part i son pare quan ell era
molt petit i, orfe, va ser criat amb molt poc recursos per dues ties, germanes
de son pare. Després de fer els estudis primaris a San José, només va poder
estudiar el primer any de secundària al Liceu de Costa Rica, on conegué Joaquín
García Monge i Vicente Sáenz Rojas, i ben aviat es posar a fer feina.
Posteriorment estudià comptabilitat, on adquirí coneixements que li van
permetre poder opositar a càrrecs importants en l'administració. En 1892
començà a treballar com a escrivent en la Cort Suprema de Justícia, fet que
l'ajudà en la seva formació periodística. S'inicià en la política militant en
el Partit Independent Democràtic (PID). Els seus primers articles aparegueren el
1898 en El Diarito i després, fins el
1948, va escriure en tots els periòdics i revistes importants de Costa Rica (Colección Eos, La Linterna, Pandemonium, San Selerín, etc.). En aquests anys col·laborà en publicacions anarquistes, com
ara Algo, La Aurora, Cultura, Hoja Obrera, La Ilustración Obrera, Sanción,
Vida Socialista i Vida y Verdad. El 24 de desembre de 1899
es casà amb la seva cosina Ester Venegas Zeledón, amb qui tingué cinc infants.
En 1901 va ser nomenat administrador de La
Prensa Libre i en 1901 adquirí el periòdic El Fígaro; també fundà i dirigí el periòdic humorístic La Linterna. Quan tenia 27 anys
participà, sota el pseudònim Labrador,
en el concurso per a posar lletra a l'Himne Nacional de Costa Rica, la musica
del qual va ser composta per Manuel María Gutiérrez, aconseguint el primer
premi i és la lletra amb la qual es canta l'himne des de 1903 a les escoles.
Entre 1904 i 1905 defensà el professor Roberto Brenes Mesén que era atacat per
l'Església Catòlica que l'acusava d'«ateu, "xilenoide" i anarquista»
per explicar les teories de l'evolució darwinistes al Colegio San Agustín de
Heredia. Entre el 15 de gener de 1911 i 30 de juny de 1914 dirigí, amb Anselmo
Lorenzo Asperilla, i col·laborà en la revista anarquista Renovación. Sociología, arte, ciencia, pedagogía racionalista, de
San José, i que s'estampà en la impremta de Ricard Falcó Major; en aquesta
publicació tingué una secció fixa, «Conversemos», i en les seves
col·laboracions destaquen poemes, comentaris bibliogràfics i textos doctrinaris
sobre l'Estat, la política, la religió i l'educació, deixant palès les
influències que tingué d'Élisée Reclus i de Francesc Ferrer i Guàrdia. En 1912 fundà,
amb altres companys (Omar Dengo Guerrero, Joaquín García Monge, Carmen Lyra,
Ricard Falcó Major, etc.) l'anarquista Centre d'Estudis Socials «Germinal», que
prestava molta importància a l'educació com a mitjà de canvi revolucionari. El
seu primer poemari fou Musa nueva. Cantos
de vida (1907) i després va escriure dos llibres de versos per a infants, Jardín para niños (1916) i Alma infantil. Versos para niños (1928).
Els seus poemaris Campo de Batalla i Germinal van ser cremats abans de
publicar-se. Es guanyà la vida treballant com a comptable en diverses
institucions i empreses particulars. Entre 1914 i 1917 dirigí la Impremta
Nacional i entre 1917 i 1924 fou l'administrador de l'apotecaria «Botica
Francesa». Quan la dictadura dels germans Tinoco Granados (1917-1919) va ser
perseguit, hagué de romandre ocult una temporada, fundà el periòdic d'oposició
al règim Costa Rica, que va ser
destruït per la policia, i passà un temps a Nova York (Nova York, EUA). En 1920
va ser elegit diputat suplent al Congrés i en 1923 va ser nomenat secretari
general del Partit Reformista (PR). El salari que rebé d'aquestes institucions
els destinà a ajudar en les despeses de dues escoles del centre de la ciutat de
San José, una d'elles l'escola «Julia Lang». Entre 1924 i 1936 treballà
d'auditor de la Municipalitat de San José. Entre 1925 i 1936 fou directiu del
Banc Nacional d'Assegurances i entre 1936 i 1940 va ser auditor en la Inspecció
d'Hospitals del Consell Superior de Salubritat. En 1940 s'instal·là a
Puntarenas, on treballà com a auditor de la Companyia Tonyinera fins 1944. En
1945 milità en el Partit Social Demòcrata (PSD). Entre 1946 va ser nomenat
secretari general de l'Hospital San Juan de Dios, càrrec que mantingué fins el
1949. En 1948, quan la Guerra Civil, va ser detingut, maltractat i empresonat.
En 1949 va fer costat el Partit Unió Nacional (PUN) i representà aquest partit
en l'Assemblea Nacional Constituent de Costa Rica, encara que poc després, l'11
d'octubre d'aquell any, renuncià al càrrec. En aquesta època la seva salut ja
era delicada i hagué de retirar-se a la seva finca «La Pastora» a Esparza
(Esparza, Puntarenas, Costa Rica), on morí el 6 de desembre de 1949. Fou
enterrat l'endemà i els funerals tingueren lloc a San José. El 14 de novembre
de 1977 l'Assemblea Legislativa el declarà Benemèrit de la Pàtria, com a autor
de l'Himne Nacional i per ocupar un lloc preferent entre els ciutadans de Costa
Rica. En 1979 es va publicar pòstumament la seva antologia Poesía y prosa escogidas. En 2003 Cristina Zeledón Lizano publicà
la biografia Labrador de ideales.
Semblanza de José María Zeledón (Billo). Moltes escoles públiques de Costa
Rica porten el seu nom.
---
El jove
anarquista Billo Zeledón
---
El
madur polític Billo Zeledón
---
---