---
Édouard
Andignoux (1844-1883)
El 20 de gener de
1844 neix a l'Hospital Larrey de Tolosa (Llenguadoc, Occitània) el communard
i internacionalista anarquista Édouard Alphonse Sébastien Endignoux, conegut
com Édouard Andignoux i Frank. Sos pares, no casats, es deien Auguste
Édouard Endignaux, brigadier del 12 Regiment d'Artilleria en guarnició a
Tolosa, i Marie Françoise Cocat (o Coquan), cosidora; l'infant va ser legitimat
pel matrimoni de la parella celebrat el 17 de febrer de 1847 a Grenoble (Delfinat,
Arpitània). Es guanyava la vida com son pare, treballant de sastre a París
(França), després com a barretaire i finalment com a negociant vinater. S'oposà
durament al règim bonapartista i en 1870 era secretari de la Secció de
Père-Lachaise de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) bakuninista.
El 15 de juny de 1870 va ser condemnat a 16 francs de multa per «ultratge a
agents». Durant la guerra francoprussiana fou delegat del 82 Batalló de la
Guàrdia Nacional. A principis de març de 1871 va ser nomenat membre del Comitè
de Legió i el 15 de març del Comitè Central de la Guàrdia Nacional del XV
Districte de París. El 21 d'abril de 1871 va ser cessat per haver fet imprimir paperetes
de votació al seu nom amb diners de l'ajuntament destinats a les eleccions de
la Comuna, en les quals obtingué 1.606 vots de 6.467. Pogué fugir després de la
caiguda de la Comuna de París i refugiar-se el 24 d'agost de 1871 a Ginebra
(Ginebra, Suïssa), on visqué sota el nom de Franck i formà part del
Comitè de Propaganda Revolucionària (CPR). El 13 de setembre de 1872 el XVII
Consell de Guerra el va condemnar en rebel·lia a la pena de deportació en recinte
fortificat per la seva participació en la Comuna de París. Representà, amb
altres companys (François Dumartheray, Charles Ostyn i Antoine Perrare), la secció
ginebrina «L'Avenir» en el VI Congrés General de l'AIT (II de l'AIT bakuninista),
celebrat entre l'1 i el 6 de setembre de 1873 a Ginebra i fou membre de la
comissió sobre la vaga general. En aquesta època col·laborava en diversos periòdics,
com ara La Révolte. Firmà, amb altres 53 signants més, la proclama del
27 de gener de 1875 Au citoyen Garibaldi i també Les proscrits
français et leurs calomniateurs, amb altres 16 signants més. Visqué miserablement,
malalt de tuberculosi, ben igual que sa companya Marguerite-Antoinette Damey,
una antiga cantant, i amb dos infants (Édouard i Marie Mathilde). Va ser exclòs
de l'amnistia parcial de 1879 per als comunards. En 1879 vivia al número
5 del Chemin du Mail de Ginebra. Posteriorment passà a França i va ser recollit
per Arthur Arnould. El desembre de 1880 va morir sa companya a París. Édouard
Andignoux va morir el 2 de desembre de 1883, al domicili d'Arthur Arnauld, al
número 80 del Bulevard Saint-Michel del VI Districte de París (França),
acompanyat d'Arnauld i de Gustave Lefrançais, i va ser enterrat dos dies
després. Sos dos infants van ser enviats a l'orfenat de Cempuis (Picardia,
França), dirigit per Paul Robin; posteriorment son fill Édouard visqué amb la
família Faure-Reclus i Marie Mathilde va ser adoptada per Gustave i Victorine
Brocher; ambdós van morir en 1924.
---
Édouard
Andignoux, amb altres comunards refugiats, al Café du Levant de Ginebra,
segons un gravat publicat en el setmanari parisenc Le Monde Illustré del
27 d'abril de 1872
---
Detall
d'Édouard Andignoux del gravant anterior
---
Notícia
de la mort d'Édouard Andignoux apareguda en el diari parisenc Le Cri du
Peuple del 5 de desembre de 1883
---
---