anxelu

---

Ánxelu (1899-1987)

L'1 de març de 1899 neix a Villallana (Lena, Astúries, Espanya) el poeta, monologuista en llengua asturiana i militant anarquista Ángel Menéndez Blanco, conegut com Ánxelu. Era fill d'Alberto Menéndez García i de Benigna Blanco Blanco. Quan era un infant sa família es traslladà a Santa Cruz de Mieres (Mieres, Astúries, Espanya). Només va poder fer els estudis primaris i amb 13 anys començà a fer feina en una mina de la «Sociedad Hullera Espanyola» (SHE), on passà per diverses categories laborals fins arribar a vigilant. En aquesta època entrà a formar part del moviment anarquista i participà activament en les activitats de l'Ateneu Popular i de la Casa del Pueblo de Mieres. El 22 de febrer de 1919 es casà amb Consuelo Cachero Suárez, amb qui va tenir quatre filles (Estelita, Piedad, María del Rosario i María Consuelo) i un fill (Ángel). En 1929 començà a actuar com a monologuista i versificar improvisadament en vetllades, actuacions benèfiques i altres funcions. En moltes obres va fer d'actor i d'empresari de les seves funcions. En aquests anys compaginà la feina a la mina amb la gestió d'un petit taller de fusteria de la seva propietat a Gijón (Astúries, Espanya) que hagué de tancar en 1934. En aquesta data s'instal·là a Mieres, on creà «La Gracia Artística Mierense», grup de guitarristes, un actor còmic i ell d'actor, que aconseguí un gran èxit. Quan esclatà la guerra civil lluità en l'Exèrcit Popular de la II República i quan les tropes feixistes ocuparen Astúries va ser integrat com a soldat en el bàndol franquista. Segons alguns, després de la guerra s'acostà al règim franquista. En 1948 la Llibreria Cultura de Mieres començà a publicar en fullets els seus monòlegs en asturià. També va escriure obres curtes de teatre costumista. En 1955 es va jubilar amb greus problemes de silicosi i en 1972 es mudà a Gijón. Entre les seves obres podem destacar La excursión de Ánxelu a Pravia. Pa Marruecos. Celedonio. De corazón sanu (1932), Las tres chaquetes de Ánxelu. El divorciu de Segundo (1933), Los consejos de Ánxelu (1933), La sentencia de Pachu o A Tino no-y gusta el vino. Linón (1933), Vientu, chubascu y marea. El rollu de Falu. Si non quies vete n'un flaco, procura comprar tabaco (1934), Les muyeres son el diañu (1934), Recuerdos de San Antón. Pachón o la caza del gurrión. La despedida de Pin (1934), Los amores de Xuana (1934), ¿En qué pensaria Xuaca? (ca. 1934), Siempre contigu, Mariyina (1935), La pesca de los cipámpanos (1936), El buen gusto de Pinón (1948), Ocurrencies del tíu Antón (1949), El tiru per la culata. Les conquistes de Rufón El Pintu. Xuaco el oso (1949), El primer besu de Llorenza (1958), Un tratu sin condición. Manín el Cuba. Tristán echó una cana al aire (1958), Lo mejor que dio la cencia. Dos cazaores famosos. A río regüeltu, ganacia de pescaores. De un tiru tres páxaros. La trampa rescampla. Disparu certeru (1960), entre d'altres. Ángel Menéndez Blanco va morir el 5 de febrer de 1987 al seu domicili de Gijón (Astúries, Espanya) i va ser enterrat a Santa Cruz (Mieres, Astúries, Espanya). En 1995 la seva obra va ser recollida i editada per Antón García, amb la supervisió de son fill Ángel Menéndez Cachero, en el llibre Monólogos, poemes y teatru asturianu. En 2003 es publicà Monólogos d'Ánxelu, en edició de Faustino Fernández Álvarez. Té inèdit el monòleg Un viaxe a Mieres al mercáu, escrit en 1934. Ánxelu està considerat l'autor de monòlegs més popular de la literatura asturiana.