---
Germán
Arrué Calvo (1917-2007)
El 30 d'agost de
1917 neix a Benaguasil (Camp de Túria, País Valencià) l'anarquista,
anarcosindicalista i resistent antifeixista Germán Arrué Calvo, conegut com Tiroi,
José Ortega i El Mejicano. Fill d'una família pagesa, sos pares
es deien Germán Arrue, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT),
i de Rosalía Calvo. En 1936 formava part de les Joventuts Llibertàries i quan
el cop militar feixista de juliol d'aquell any es trobava a la zona de Terol
(Aragó, Espanya) fent feina amb altres companys de Benaguasil a la collita del
blat. Mobilitzat en el V Regiment d'Artilleria Lleugera, s'encarregà del
transport de municions amb camions a diversos fronts (Terol, Lleida i Ebre). El
2 de febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet, passà a França i va
ser internat a diversos camps de concentració (Sant Cebrià, Barcarès i Argelers).
Posteriorment va ser enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE)
per a treballar en un polvorí. Quan l'ocupació de França per les tropes
alemanyes, encara que es trobava a la Zona Lliure, s'integrà en la Legió
Estrangera; traslladat al Nord d'Àfrica, va ser enviat a combatre a Tunísia.
Després de l'armistici, ben igual que nombrosos altres exiliats espanyols,
desertà de la Legió Estrangera i s'integrà en l'exèrcit de la França Lliure. En
1943, quan es creà la II Divisió Blindada (II DB) organitzada pel general
Philippe Leclerc de Hauteclocque, sota el nom de José Ortega, entrà a
formar part de la IX Companyia del III Regiment (La Nueve), formada gairebé
pràcticament per republicans espanyols, molts d'ells llibertaris. Rebutjà
qualsevol grau militar i restà com a simple soldat en el semieruga Teruel.
El 24 d'agost, amb els companys de La Nueve formà part dels primers
vehicles (Ebro, Guadalajara, Teruel, etc.) de la II BD que
penetraren al París insurgent i arribaren els primers a l'Ajuntament parisenc.
Després d'haver participat en l'anihilació dels nuclis de resistència alemanys
i en la desfilada pels Camps Elisis el 26 d'agost amb el general Charles de
Gaulle, continuà amb La Nueva en diverses accions bèl·liques, com ara la
presa d'Estrasburg (Alsàcia) el setembre de 1944, l'alliberament del camp de
concentració de Dachau (Baviera, Alemanya) o la presa del «Niu de les Àguiles»
d'Adolf Hitler a Berchtesgaden (Baviera, Alemanya), amb diversos companys
llibertaris (Martín Bernal, Daniel Hernández, Manuel Lozano, Federico Moreno i
Fermín Pujol). Després de rebutjar continuar amb accions de guerra amb el
general Leclerc a la Indoxina, va ser desmobilitzat, refusant prendre la
nacionalitat francesa. Després de treballar de perruquer a París, es casà amb Claire
Marie Jeanne Dupont, que havia conegut després de la II Guerra Mundial, i
s'instal·là a Lió (Arpitània), on, després de treballar uns mesos en una
fàbrica de maons, esdevingué conductor de camions. Més tard, per qüestions
burocràtiques, es nacionalitzà francès. Un cop jubilat s'instal·là a casa d'un
dels fills a Mehaine (Iparralde, Navarra Baixa, País Basc). Germán Arrué Calvo
va morir el 3 de juliol de 2007 al Centre Hospitalari de Donapaleu (Iparralde,
Navarra Baixa, País Basc); una part de les seves cendres van ser dipositades al
cementiri de Benaguasil i una altra van ser escapades en una terra que va conrear.
El seu testimoni va ser recollit per Evelyn Mesquida en el llibre La Nueve,
24 août 1944. Ces Républicains espagnols qui ont libéré Paris (2011).
---
Germán
Arrué Calvo (José Ortega)
---
Retrat
de Germán Arrué Calvo
---
Germán
Arrué Calvo als anys 2000
---
Germán
Arrué Calvo als anys 2000
---
---