--- Noël Aversenq (1886-1945) El 24 d'agost de 1886 neix a Montpeller (Llenguadoc,
Occitània) l'anarquista i sindicalista, i després comunista, Pierre Donatien
Jean Noël Aversenq i va ser conegut com Noël Aversenq i Pierre
Aversenq. Era fill natural de la modista Joséphine Aversenq, que reconegué
l'infant el 17 de setembre de 1886. Obrer tipogràfic, a partir de 1903 freqüentà,
juntament amb son germà Antonin Aversenq, els cercles anarquistes de
montpellerins. En 1904 va ser inscrit com a «anarquista» i militant de la
Confederació General del Treball (CGT) en un registre de la policia del
departament d'Erau i també s'assenyalava que havia proferit expressions
públiques antiparlamentàries. L'1 d'agost de 1904 va ser jutjat, amb l'escultor
Henri Roure, a l'Audiència d'Erau per «robatori qualificat». El 21 d'agost de
1909 es casà a Montpeller, amb son germà Antonin Aversenq com a testimoni, amb
Julie Étiennette Galtier. En 1914 va ser mobilitzat i enviat al front; sembla
que va ser ferit poc després i repatriat. En 1917, amb el tipògraf Léon Méric,
imprimí il·legalment el manifest socialista antimilitarista de la Conferència Internacional
de Kienthal, celebrada a Reichenbach im Kandertal (Berna, Suïssa). En 1919
formà part de l'ala esquerrana del moviment sindicalista del departament d'Erau
i en 1921 era un dels membres més destacats del sindicalisme unitari montpellerí.
En 1927, 1928 i 1929 va ser el candidat del sector unitari per a la secretaria
general de la Borsa del Treball de Montpeller i aleshores militava en el Partit
Comunista - Secció Francesa de la Internacional Comunista (PC-SFIC). El 22 de
juliol de 1928 intervingué en el Comitè Regional de Llenguadoc sobre qüestions
organitzatives. L'1 d'agost de 1929 va ser detingut durant una manifestació
contra la guerra sota l'acusació d'«incitació a la guerra civil» i el seu
domicili i la impremta van ser escorcollats. D'antuvi tipògraf del diari
radical Le Petit Méridional, a partir de 1927 restà desocupat i amb
problemes econòmics. A principis de 1931 va ser exclòs «per alta traïció» del
PC, però entre 1934 i 1935, quan l'amenaça feixista era un fet, es tornà a
acostar-hi. En 1938 era responsable de l'associació «Amics de la Unió
Soviètica» i aleshores dirigia la «Imprimerie de la Presse» de Montpeller, que
imprimia Le Travailleur du Languedoc, òrgan regional del PC-SFIC, i Le
Midi Vinicole, entre d'altres publicacions. A finals de 1939, després de l'esclat
de la II Guerra Mundial, s'afilià al nou Partit Comunista de França (PCF).
Durant l'Ocupació participà activament, juntament amb son fill André Aversenq,
però sense treballar junts, en la clandestinitat comunista, imprimint L'Humanité
i Les Cahiers du Communisme. El 27 de gener de 1941 va ser detingut i internat
a Ais de Provença (Provença, Occitània); jutjat, el 13 de setembre de 1941 va
ser condemnat per la Secció Especial del Tribunal Militar Permanent de la 16
Regió, juntament amb altres companys (François Campestre, Hervé Fuste i
Jean-Marie Melet), a cinc anys de presó, mil francs de multa i privació dels
drets cívics. El 15 d'octubre de 1943 va ser enviat al centre reclusió d'Eysses
de Vilanuèva d'Agen (Aquitània, Occitània) i posteriorment va ser deportat a
Alemanya. Noël Aversenq va morir el 2 de febrer de 1945 al camp de concentració
de Dachau (Baviera, Alemanya). Son fill André Aversenq també va morir en la deportació. --- Noël Aversenq --- Notícia de la detenció de Noël Aversenq
apareguda en el diari de montpellerí Le Midi del 2 de juliol de 1904 --- Notícia de la detenció de Noël Aversenq
apareguda en el diari montpellerí Le Petit Méridional del 5 d'agost de
1929 --- Notícia de l'expulsió de Noël Aversenq del
PC apareguda en el periòdic parisenc La Vie Sociale del 20 de juny de
1931 --- Notícia de la condemna de Noël Aversenq
publicada en el diari parisenc Le Journal del 14 de setembre de 1941 --- Necrològica de Noël Aversenq apareguda en
el diari motpellerí Le Midi Vinicole del 6 de febrer de 1946 --- --- |