---
Pedro
Beltrán Wells (1903-1963)
El 19 de maig de
1903 neix a Montblanc (Llenguadoc, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista
Auguste Maximilien Robespierre Audoui, més conegut com Pedro Beltrán Güell
o Pedro Beltran Wells (per deformació del segon llinatge). Era fill de
Maximilien Noël Audoui, fabricant i venedor de begudes, i de Philomene Auguste
Valerie Dustou. Des de la seva infància visqué amb sa família a Catalunya. Empleat
comerciat, en 1931, arran de la proclamació de la II República espanyola, va
ser un dels reorganitzadors del Sindicat Mercantil de la Confederació Nacional
del Treball (CNT). Va ser membre del grup anarquista «Los Irreductibles» i milità
en la CNT del barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès,
Catalunya). Enquadrat en els «puristes», quan la Revolució espanyola, s'oposà
fermament a la participació del moviment anarcosindicalista en els governs institucionals.
Marxà als fronts per lluitar contra el feixisme i fou membre de l'anarquista «Bateria
Sacco i Vanzetti» de la «Columna Terra i Llibertat». En 1939, amb el triomf
franquista, passà a França i durant un temps va estar tancat a les presons
parisenques de Fresnes i La Santé. Aquest mateix any, aconseguí embarcar cap a
Amèrica, deixant a Montanhac (Llenguadoc, Occitània) sa companya Josefa Álvarez
Puente, amb qui havia tingut un fill, Augusto Voltaire Platón Audoui, i tres
filles, Violeta Luisa Michel, Aurora i Armonía. D'antuvi establert a San Juan
de la Managua (San Juan, República Dominicana), després passà a Ciudad Trujillo
(República Dominicana; actualment Santo Domingo, República Dominicana), on
participà en la lluita contra la dictadura de Rafael Trujillo Molina, fet pel
qual va ser empresonat. Un cop lliure, s'instal·là a Panamà, d'on va ser expulsat.
Finalment passà a viure a Caracas (Veneçuela), on treballà en un negoci de vins
i posteriorment en una impremta, on estampava propaganda subversiva. En 1950 va
ser l'únic signant de l'Associació Nacional d'Empleats (ANDE) de Caracas d'un
manifest de suport a la gran vaga d'obrers petroliers, tot participant en la
lluita clandestina contra la dictadura militar. El 12 d'octubre de 1951 va ser
detingut, juntament amb l'anarquista Eusebio Larruy Castán, sota l'acusació de
cooperar, gràcies a la seva instrucció sobre armament i explosius, amb un grup
d'activistes d'Acció Democràtica (AD), en un intent de magnicidi contra la
Junta Militar de Govern; torturat, va ser jutjat i condemnat a una llarga pena
de presó. El 16 d'abril de 1952 va ser internat, amb Larruy, al camp de
concentració de l'illa de Guasina (Municipio Antonio Díaz, Delta Amacuro,
Veneçuela). Quan la clausura del camp de Gausina, el 21 de desembre de 1942, va
ser traslladat la Prisión de Cárcel Nueva de Ciudad Bolívar (Estado Bolívar,
Veneçuela), d'on va ser alliberat, després de set anys de tancament, el 24 de
gener de 1958 arran de la caiguda del dictador Marcos Pérez Jiménez per un cop
d'Estat militar. De bell nou a Caracas, treballà de traductor de francès i de
corrector de la revista Momento. En aquesta època, participà en la
reorganització del Nucli de CNT veneçolà i formà part, amb Tomás Germinal
Gracia Ibars (Víctor Garcia), Juan Ángel Verde Odón i altres, del Centre
Cultural i d'Estudis Socials (CCES), fundat per la CNT al barri San Bernardino
del municipi Libertador de Caracas. Finalment, cap el 1959, sa companya Josefa
pogué reunir-se amb ell. Malalt, Pedro Beltrán Wells va morir en 1963 a
l'Hospital Clínic de la Ciutat Universitària de Caracas (Veneçuela) i va ser
enterrat al Cementiri General del Sud de la ciutat.
---
Pedro
Beltrán Wells
---
Renovació
del permís de residència de Pedro Beltrán Güell (1940)
---
---