--- Cleto
Benassi (1882-1950) El 9 d'octubre de
1882 neix a Vergato (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista i sindicalista, i després
socialista, Cleto Benassi, conegut com Vecchietti. Era fill de Giuseppe
Benassi i de Luigia Bertocchi. Es guanyava la vida treballant de ferroviari. A
principis de segle s'integrà en el grup anarquista encapçalat per Armando
Borghi a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). En 1914 va ser acomiadat de la seva
feina de ferroviari per particiipar en la vaga i els fets revolucionaris de la
«Setmana Roja» i va ser fitxat per la policia com a «socialista sindicalista».
Lluità en la Gran Guerra com a soldat d'infanteria de primera línia;
desmobilitzat en 1916, no va ser admès als ferrocarrils. Durant la postguerra
s'afilià al Partit Socialista Italià (PSI) i esdevingué dirigent del Sindicat
dels Ferroviaris Italians (SFI). Elegit membre del Comitè Central de l'SFI, entre
el 20 i el 29 de gener de 1920, durant la llarga vaga dels ferroviaris, amb Augusto
Castrucci, Giovatta Costa, Angelo Papetti, Camillo Signorini i Angelo Sbrana,
fou delegat nacional del Comitè d'Agitació dels Ferroviaris (CAF), que negocià
amb el primer ministre italià Francesco Saverio Nitti. En 1922 va ser nomenat
membre de l'Executiva Nacional de l'SFI i va ser suspès del servei durant tres
dies per no haver fet feina el Primer de Maig. Participà en la vaga de l'1
d'agost de 1922, engegada per l'Alleanza del Lavoro (AL, Aliança del Treball),
i el juliol de 1923 va ser acomiadat dels ferrocarrils per «mal rendiment
laboral». L'agost de 1923 va ser jutjat per infracció de la Llei de
Ferrocarrils (vaga de l'1 d'agost de l'any anterior) i condemnat a tres mesos de
suspensió del servei i a una multa de 500 lires, pena que va ser considerada
posteriorment il·legítima i anul·lada. Durant els anys del feixisme se li va
impedir fer feina i se li va denegar el passaport per emigrar a Àustria on
volia anar a treballar. L'octubre de 1936 va ser detingut preventivament durant
la visita de Benito Mussolini a Bolonya. En 1927 se li va retirar l'abonament
ferroviari sota l'acusació de fer «propaganda subversiva» als trens i en 1930
va ser inscrit com a subversiu en un registre de «persones considerades políticament
perilloses». Participà en les reunions clandestines del Partit Comunista Italià
(PCI), sovint al domicili bolonyès d'Agusto Diolaiti, juntament amb Paolo Betti,
Raffaele Lossanti i Otello Penati, entre d'altres. En 1938 restà empresonat un
mes durant la visita d'Adolf Hitler a Itàlia. El 29 de maig de 1940 la policia
li va notificar la prohibició de freqüentar el cafè San Pietro de Bolonya, al
carrer Indipendenza, lloc de trobada els cercles antifeixistes. En la lluita antifeixista
d'alliberament durant la II Guerra Mundial, passà a la clandestinitat sota el
nom de Vecchietti. Amb Cipriano Tinti, formà part del Servei d'Informació
del Comandament Únic Militar d'Emília-Romanya (CUMER). Formà part de la
Secretaria Provincial del Partit Socialista Italià d'Unitat Proletària (PSIUP)
i va ser un dels dirigents de la «Brigada Matteotti» de Bolonya. El novembre de
1944 entrà a formar part del Comandament Municipal i del Comandament Regional
de la «Brigada Matteotti». Durant la lluita antifeixista, organitzà un cos de
policia partisana constituït per antics carrabiners. El 21 d'abril de 1945, dia
de l'alliberament de Bolonya, ocupà la seu de la Prefectura i instal·là el nou
prefecte, Gianguido Borghese, designat pel Comitato di Liberazione Nazionale
(CLN, Comitè d'Alliberament Nacional). De bell nou integrat en els
ferrocarrils, durant anys tornà a ser dirigent de l'SFI. Cleto Benassi va morir
en 1950 a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). --- Delegació
nacional de l'SFI (20-29 de gener de 1920). --- Convocatòria
de vaga signada per Cleto Benassi apareguda en el diari romà Il Popolo
Romano del 21 de gener de 1920 --- Cleto
Benassi --- Cleto
Benassi (ca. 1945) --- --- |